Diumenge XXIV durant l’any (A)

Germans:

Les lectures del diumenge passat ens ajudaven a entendre i a practicar l’amor fratern. Avui, seguint el mateix tema, ens han parlat del perdó que és una de les més autèntiques demostracions d’amor. La irritació, la rancúnia contra els qui ens han ofès, seria el contrari de l’amor, fins al punt que, no és possible perdonar sense estimar, o estimar, sense perdonar. Quan no hi ha amor es produeix un cercle viciós de pecat. Passa més o menys d’aquesta manera: algú ha pecat, fent-nos mal i, no perdonant, nosaltres pequem, ja que deixem d’estimar-lo.

Si pensem serenament, veurem que per trobar-nos be i per sentir-nos lliures interiorment, tenim necessitat de perdonar i de sentir-nos perdonats.

El cas és que, si som sincers amb nosaltres mateixos, desitgem sentir-nos perdonats per Déu de moltes faltes i pecats. Ens agrada saber-nos perdonats i que els nostres pecats siguin totalment oblidats. Per aconseguir-ho no hi ha més que un camí: Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu el preguis. ¿Com podia esperar el perdó del rei aquell ministre de la paràbola que li devia una gran quantitat de diners, si ell escanyava un dels seus col·legues, fins que li tornés uns quants diners que li devia?

Perdonar fins a l’oblit del mal que ens han fet es molt difícil per a tothom; més encara, és impossible sense estar molt a prop de Déu, que ens dóna la seva gràcia i el model de la seva magnanimitat, de la seva divina disposició a perdonar sense condicions: ell que és lent per al càstig, fidel en l’amor. La benignitat de Déu es posà de manifest de manera excel·lent i única en Jesús, que no s’avergonyí d’apropar-se als pecadors, d’estimar-los i de perdonar-los; fins i tot, als qui li infligiren els turments de la passió i la mort en creu.

Potser, el que més difícil se’ns fa d’entendre i de practicar és el perdó de la reincidència d’aquell que ens ha ofès; és a dir, l’actitud d’aquell que després d’ofendre’ns moltes vegades no es veu clar que hagi de canviar. Per això, Pere pregunta: Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet?¿ Set vegades? A Pere li devia semblar que set ja eren moltes, que era una prova suficient de benignitat i de paciència. Per aquest motiu, el deixà sense paraula la resposta de Jesús, que li diu: No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Anteriorment, ja havia ensenyat Jesús als seus apòstols com calia que preguessin. Quan pregueu, digueu així: ‘Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els qui ens han ofès.