Diumenge XXVI durant l’any (A)

Germans:

Hem de contemplar sempre en la nostra vida la possibilitat d’un canvi en qualsevol sentit. Si estem en el bon camí hem de saber que ens podríem deteriorar i acabar malament: Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva -diu el Senyor, per boca d’Ezequiel-. I, si el camí que ara seguin no és el millor o ni tan sols el correcte, no ens oblidem que tenim obertes davant nostre les portes de la conversió: Si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida -diu per boca del mateix profeta-.

En aquesta mateixa línia de pensament van les paraules de Jesús a l’Evangeli d’avui: Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passaran al davant cap al Regne de Déu. La raó de passar al davant és que uns donen signes de canvi i de conversió: Els publicans i dones de mala vida sí que han cregut -diu Jesús- Han cregut en ell i en el seu anunci de salvació. Els sacerdots i els notables del poble, per contra, donen tots els senyals d’entossudiment i d’enduriment en llur hipocresia i falsedat. Els diu Jesús: I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure.

A l’arrel de tot això hi ha dos capteniments i els seus motius. Es comprèn prou clarament en la paràbola de l’Evangeli: Un home que tenia dos fills, va dir al primer: ‘Ves a treballar a la vinya, avui’. Ell respongué: ‘no hi vull anar’. Però després se’n penedí i hi anà. L’actitud d’aquest noi demostra clarament que estimava el pare i tenia desperta la consciència. El segon, després de rebre el manament del pare d’anar a treballar a la vinya, va dir que sí: ‘Hi vaig de seguida, pare‘. Però no hi va anar. Ací hi veiem un noi que vol quedar be amb el pare per traure-se’l del davant, però que no l’estima, També està clar que no se’n penedeix ni es veuen símptomes de remordiments de consciència. Es mira a si mateix, cerca la seva comoditat i fa el que calgui perquè ningú no el destorbi. A aquest jove li convindria escoltar i meditar l’advertiment de Sant Pau: Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.

Si volem encertar el camí i veure de què ens hem de convertir i com, hem de mirar Jesús, el servent de Déu, i meditar el seu comportament. Ens ho ha resumit bellament Sant Pau, en dir-nos: Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist. Ell, (…) havent-se fet semblant als homes, s’abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu. Apropant-nos a Jesús ens sabrem apropar també als homes i, amb això, convertir-nos de veritat, tal com Déu vol i espera de nosaltres.