Estimats germans:
Avui les lectures ens parlen de la saviesa del cor; la que no té res a veure amb els coneixements acadèmics que s’aprenen a les universitats i altres centres d’estudi. La ciència acadèmica es fonamenta quasi exclusivament en la raó i té com a mètode propi l’anàlisi de les coses materials i de llurs fenòmens; mentre que la saviesa del cor se serveix de totes les facultats de l’ésser humà: des de la raó fins al coneixement sensitiu, passant pels sentiments i els afectes del cor. Una cosa és analitzar una situació amb la raó sola, i un altra de ben diferent deixar prendre part també als sentits, al cor i al sentiments. Ja ho diu la dita: El cor té unes raons que, moltes vegades, el cap no entén.
La saviesa del cor és com un estat de lucidesa que ens fa prendre consciència de la nostra situació real en el concert harmoniós de la creació; ens il·lumina la situació personal en cada moment; ens fa trobar el sentit amagat de les vivències més estranyes, i ens fa destriar clarament els béns essencials favorables a la nostra llibertat interior, d’aquells altres que són enganyosos i ens esclavitzen.
Per això, adquirir la saviesa del cor és el tresor més gran a què podem aspirar. La saviesa no es pot comparar a res; ni a la salut, ni a la boniquesa ni, molt menys encara, a tot l’or del món: Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riques incomptables, diu el llibre de la Saviesa.
Com podríem aconseguir el tresor immens d’aquesta saviesa? Déu n’és la font. Hem escoltat: Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’esperit de saviesa, i em vingué. El llibre de la paraula de Déu conté aquesta saviesa, i els qui celebrem la nostra fe plegats, cada diumenge, tenim la gran ocasió d’escoltar-la atentament, devotament, amb esperit d’oració. Escoltant amb aquestes disposicions es farà el miracle, perquè: La paraula de Déu és viva i eficaç, (…) esclareix les intencions i els pensaments del cor.
L’Evangeli d’avui, per exemple, esclareix la situació del jove que preguntava a Jesús què ha de fer per posseir la vida eterna. Aquest fragment evangèlic és una lliçó magistral per avaluar la importància dels béns materials respecte de la nostra felicitat present, i de la nostra situació definitiva en el més enllà d’aquest món. Això no ens ho poden esclarir les ciències empíriques, sinó la saviesa del cor.