"Emigrants menors d’edat, vulnerables i sense veu"

Aquest és el tema triat pel Papa Francesc per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat, que celebrem aquest diumenge. Ell vol focalitzar l'atenció en els més petits entre els petits, subratllant que molt sovint, els nens arriben sols als països de destinació i no essent capaços de fer escoltar la pròpia veu, esdevenen fàcilment víctimes de greus violacions dels drets humans. Cal atendre els emigrants menors perquè “són menors, estrangers i indefensos -diu el Papa-; per diverses raons, són forcats a viure lluny de la seva terra natal i separats de l’afecte de la seva família”.

La celebració de Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat té el seu origen en 1914 pensant en els emigrants italians d’aquell moment. La sensibilització sobre el fenomen de l’emigració i les obres pastorals per als emigrants i per a la formació dels missioners va portar a celebrar ja el 1915 la 1ª Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat. Certament l’emigració és un fenomen mundial que afecta tots els continents i que no concerneix exclusivament persones a la recerca de treball o de millors condicions de vida per a ells, i sobretot per als seus fills, sinó també adults i menors que fugen de veritables tragèdies com la guerra, la persecució religiosa i ideològica, les discriminacions i altres vulneracions dels drets humans. No podem negligir algunes dades esfereïdores: durant el 2016, un total de 4.655 refugiats i immigrants indocumentats han mort en el seu intent de creuar el Mediterrani, i representa gairebé 1.100 morts més que el 2015, segons les dades de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). I durant el 2016 han arribat a Europa per mar 345.440 refugiats i immigrants indocumentats, molts d’ells nens. D'acord amb aquesta font, 171.264 persones van arribar a Grècia i 168.542 a Itàlia. I el 2015, els qui havien aconseguit trepitjar sòl comunitari foren uns 883.393 refugiats i immigrants il·legals.

Pensant en els menors, el Papa Francesc proposa que els esforços se centrin “en la protecció, en la integració i en solucions estables”. Per tant, caldria adoptar les mesures necessàries per assegurar-los protecció i defensa, ja que aquests nois i noies acaben amb freqüència al carrer, abandonats a si mateixos i víctimes d'explotadors sense escrúpols que, més d'una vegada, els transformen en objecte de violència física, moral i sexual. També caldria adoptar polítiques adequades d’acollida, assistència i inclusió, i no només impedir-los l’entrada, així com actuar en les causes que provoquen l’emigració. Es requereix una visió de futur, que sàpiga projectar programes adequats per a les zones d’origen dels emigrants afectades per la inestabilitat i per les més greus injustícies, perquè a tots se'ls garanteixi l'accés a un desenvolupament autèntic que promogui el bé dels nens i les nenes, esperança de la humanitat. Pensant més en concret en els menors d’edat emigrants, el Sant Pare ha fet una crida contra l'exclusió: "Tocar el pobre pot purificar-nos de la hipocresia (...) Els refugiats potser molts els consideren exclosos. Però, són els nostres germans! El cristià no exclou ningú, dóna un lloc a tots, deixa venir tothom". I recomana a tots i especialment als voluntaris que no ens cansem de donar amb audàcia un bon testimoni de l'Evangeli, que ens crida a reconèixer i a acollir el Senyor Jesús, present en els més petits i vulnerables.