Deixem-nos transformar i renovar

 “No us emmotlleu al món present. Deixeu-vos transformar i renoveu el vostre interior” (Rm 12,2), aconsella St. Pau cap al final de la Carta als cristians de Roma. Ell ho deia d’aquell món greco-romà del segle I, però el consell continua essent vàlid en tot moment històric. El “món” quan vol imposar uns valors oposats a Jesús i a la llei de Déu, no ha d’engolir els cristians. Lleis, costums, propagandes a través dels mitjans de comunicació, imposicions ideològiques i culturals contràries a l’amor de Déu, als seus manaments que ens transmet l’Església, i contraris a la dignitat de les persones, els hem de rebutjar activament. El Papa Francesc parla sovint de no “mundanitzar-nos”.

Un programa de conversió serà sempre adient i necessari per a tot el poble de Déu. Ens hi pot ajudar el discurs nadalenc del Papa Francesc als membres de la Cúria, del 22 de desembre passat, quan va parlar de la conversió de la Cúria, és a dir, dels seus col·laboradors en el govern universal de l’Església. Apliquem-nos-ho en allò que ens pugui convenir a la Parròquia o a la Diòcesi. Sense un canvi de mentalitat, l’esforç organitzatiu serà inútil. Les reformes eclesials del Papa van a fons i per això va aportar 12 valors per a millorar:
  • El primer dels valors és la “conversió individual”, sense la qual és inútil qualsevol canvi.
  • El segon valor és el “pastoral”, per tal de fer de la Cúria, i de l’Església, una comunitat servidora, on ningú no se senti ignorat o maltractat.
  • El tercer és el “missional” o cristològic, que té per objectiu portar la Bona Nova de l’Evangeli a tot el món, a totes les persones, en totes les perifèries.
  • El quart és el “racional”, perquè cada grup responsable faci que les seves competències siguin distribuïdes de forma racional.
  • El cinquè és el “funcional”, que preveu la fusió eventual de dos o més grups o sectors pastorals amb matèries anàlogues.
  • El sisè valor que presentà el Papa és la “modernitat”: acceptar les situacions del nostre temps i també adaptar-se a les necessitats de l’Església.
  • El setè és la “sobrietat”, que té com a objectiu la “simplificació” i “l’agilització” del que vivim i de la manera com ho vivim.
  • El vuitè és la “subsidiarietat”, per reorganitzar les competències dels grups i sectors pastorals.
  • El novè és la “sinodalitat”, que pretén la comunió i coordinació del treball que es fa entre els diversos estaments de la parròquia i de la Diòcesi.
  • El desè és la “catolicitat”, entenent el terme “catòlic” com a sinònim d’universal, estimant i promovent la universalitat de l’Església.
  • L’onzè és la “professionalitat”, que demana una formació permanent de tots nosaltres i del personal responsable, per evitar l’anquilosament o la rutina.
  • Finalment, el dotzè valor que exposà el Papa és la “gradualitat”, que permet amb la flexibilització, una reforma autèntica.
Amb aquest discurs, el Papa vol continuar l’aggiornamento de Joan XXIII i posar en marxa la renovació de l’Església, denunciant “la lògica mundana del poder”, perquè siguem una Església en camí. No una Església autoreferencial i acomodada, sinó una Església nòmada i pelegrina, que surt a anunciar l’Evangeli per tots els camins i amb tots els mitjans. Que l’Esperit Sant ens ajudi en aquest camí de conversió que ha de ser personal i institucional!