Beneït el Salvador que arriba!

Necessitem ser salvats, que les nostres vides importin i que tinguin sentit. Per què viure, si no? Aquest diumenge de Passió o dels Rams i el diumenge que ve van molt units. Tota la Setmana Santa culmina en la Pasqua de Resurrecció. Són els diumenges clau de l’Any litúrgic, la gran setmana dels cristians.

“Hosanna!”, van cridar els nens aquell dia de l’entrada de Jesús a Jerusalem, la ciutat santa, i Hosanna! cridem els seguidors de Crist aquest diumenge que obre la gran setmana dels cristians. Hosanna prové de l’hebreu hôshia-nā' i significa "salveu-nos”, “ajudeu-nos”, “doneu-nos la salvació!” Era i és una pregària de súplica i un crit de lloança a Déu. Ho continuem realitzant nosaltres: supliquem i lloem, mentre fem processó/manifestació amb palmes i rams d’olivera. Lloem el Rei dels màrtirs, el que dóna la vida en rescat de tots els homes i dones del món. Avui Jesús ens diu: Vine amb Mi, segueix-me fins a donar la teva vida com Jo, estima molt, del tot; el meu Pare no t’abandonarà mai, ni que t’arribés una gran creu com la meva... No t’espantis per les creus que trobaràs. Jo he vençut, perquè tu puguis vèncer. Després de Mi, qui mori amb fe i confiança, viurà; qui estimi, no quedarà oblidat; qui demani perdó, serà sempre escoltat... Així ens vol atreure Jesús en aquests dies que inaugurem amb la joia dels infants que aclamen amb senzillesa el seu Salvador. Diguem-li també nosaltres, sense vergonya, públicament: Hosanna, Senyor! Gràcies per la vostra mort redemptora. Recordeu-vos de nosaltres, salveu-nos i doneu-nos vida per sempre.

Aquests dies que per a molts seran de semivacances, tindrem un major contacte amb la família i podrem gaudir de la primavera. Que no deixin de tenir també un sentit de fe profund, reflexiu i contemplatiu. El Crist ens ve a trobar amb la seva Passió, que avui llegim sencera, i amb el memorial sacramental de la seva Passió, Mort i Resurrecció, quan ens estimà fins a l’extrem. Tots els nostres sofriments se’ls fa seus, i els omple de llum i de sentit: sofrir amb amor, és vèncer. I anar donant la pròpia vida per amor, és regnar, és viure-la de debò.

Potser aquestes veritats xoquen amb la manera de veure les coses que bastants tenen, ofegats en una nova mentalitat pagana, on compten poc les persones i molt en canvi el tenir i l’individualisme. Convé que reaccionem. No podem plegar-nos a una vida sense fe, distrets de Déu i dels qui són germans nostres.

Aquest Diumenge de Rams i de Passió, i els dies sants de Dijous i de Divendres, amb el silenciós Dissabte sant, el Senyor ens vol atreure, de nou, cap a una gran lliçó: la del seu amor fins a l’extrem. Una lliçó que només s’aprèn i es va entenent, en la mesura que es va practicant. Ningú com Jesucrist no ens ha estimat mai tant, sense condicions, refent-nos de les nostres ferides i pecats, obrint per a nosaltres el camí de l’esperança i de la vida. “Hosanna! Beneït el qui ve!”, sense Ell no podríem fer res. Us desitjo una feliç Setmana Santa, que sigui per a tots culminació de la Quaresma i renovació de la gràcia pasqual!