Centenari del venerable Mn. Josep Gras i Granollers

El proper divendres dia 7 tindrà lloc a Granada l’inici de les celebracions commemoratives del centenari de la mort d’un mossèn fill del nostre Bisbat, Josep Gras i Granollers. Va néixer a Agramunt el 22 de gener de 1834 i va morir a Granada el 7 de juliol de 1918. Va estudiar als Escolapis de Barcelona i després fou alumne extern del Seminari de Barcelona, possiblement treballant i estudiant. Rebé l’ordenació de prevere a les Clarisses de Barcelona el 20 de març de 1858, després de demanar permís al bisbe d'Urgell per canviar de Diòcesi.  De seminarista, a St. Agustí de Barcelona, freqüentà l'Escola de la Virtut, fundada pel beat Francesc Palau i Quer, institució religiosa i social formativa dels obrers. Fou professor, i entre 1860 i 1865 visqué a Madrid y Écija (Sevilla), fent diverses tasques d'apostolat. El 1866 va obtenir una canongia a l'abadia del Sacro Monte de Granada,  que li donà estabilitat. Allà exercí el ministeri i fou professor tota la vida. El seu principal apostolat, però, fou escriure, especialment en revistes i periòdics, fent de propagandista catòlic. Ja de jove a Barcelona havia col·laborat al periòdic “La España Catòlica”, i a Madrid a “La regeneración”, i també va escriure a revistes italianes i franceses. Amb intenció de publicista, fundà el 1866 a Granada una societat religioso-literària, l'”Academia y Corte de Cristo”, amb l'objectiu de promoure l'adoració i devoció a Crist Rei i l'Eucaristia, i defensar mitjançant contribucions de valor científic la divinitat i la reialesa de Crist, treballant per la restauració de la sobirania de Déu al món: el seu ideal era el regnat de Crist a tot el món, i el seu lema per arribar-hi "fer el bé". El 1867, fundà la revista de divulgació religiosa “El bien”, que va editar fins a la seva mort el 1918.

Fou un sacerdot ple de zel i entusiasme apostòlic, que esmerçà la seva vida en el ministeri sacerdotal, el periodisme i l’educació, amb l’objectiu prioritari de  treballar incansablement per l’apostolat de la Sobirania de Crist. És així com el 1876 fundà l’Institut religiós de les Filles de Crist Rei, amb la missió de fer regnar Crist en el cor dels homes i de la societat, per mitjà de l’educació i aportar una alternativa cristiana a l'ensenyament laic que s'estava promovent des de l'Estat. Va morir a Granada el 7 de juliol de 1918 i per això s’inicien ara els actes del centenari de la seva mort, que es clouran el 7 de juliol de 2018. Està obert el seu procés de canonització i St. Joan Pau II el proclamà Venerable el 26 de març de 1994, reconeixent les seves virtuts heroiques.

En un revolucionari segle XIX, tan convuls, amb persecucions per a la fe cristiana des de legislacions discriminatòries i anticlericals, i una cultura laïcista que s’anava estenent, ell sabé lluitar pacíficament amb totes les forces per mantenir el caliu de la fe, donar cultura cristiana i divulgar una bona apologètica de la fe, amb obres educatives i de servei assistencial als pobres. Tot perquè Crist regni en tots els cors. Afirmava: “El Regne de Crist és Regne de llum, de pau, de noble llibertat i de fraternitat sagrada... Només dintre el Regne de Déu està el veritable progrés... La missió de tot catòlic és, no només conservar i defensar sempre la seva llibertat cristiana, sinó també comunicar-la, fer-la créixer, i practicar-la en totes les esferes i terrenys”. Que ens inspiri avui la nostra pregària i el nostre compromís cristià aquest sant sacerdot agramuntí, que pregava dient: “Crist venç, Crist regna, Crist impera. Jesús, el meu divinal Rei, que el vostre amor encengui tot el món”.