“Consoleu, consoleu el meu poble” (Is 40,1)

1.- El Senyor arriba! Ell ve novament a “consolar el seu poble”, en la profunda expressió del profeta Isaïes: “Consoleu, consoleu el meu poble” (Is 40,1), amb la qual també comença el famós Oratori del Messies de G.F. Händel (1685–1759). És l’Advent. Déu envia el seu Fill per consolar-nos. I necessitem tant el consol de Déu! Vetllem, esperem-lo, obrim-li les nostres vides perquè ens les ompli de consol, de perdó, de llum, de pau, i perquè ens uneixi amb Ell per a servir, fent en tot la voluntat del Pare. “Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i menjaré amb ell i ell amb mi” (Ap 3,20). El Senyor ve amb el do de la consolació i la missió de consolar els altres. Per fer experiència de la consolació cal un cor obert, el cor dels pobres en l’esperit (cf. Mt 5,3), i no el cor tancat dels injustos. “La consolació és do i és servei. Per ser consolat és necessari reconèixer estar necessitat... Només així el Senyor ve, ens consola i ens dóna la missió de consolar els altres. I no és fàcil tenir el cor obert per rebre el do i fer el servei, les dues alteritats que fan possible la consolació”, explica el Papa Francesc.

2.- Aquest diumenge en què comencem a proclamar un nou cicle de lectures bíbliques dominicals, valorem la sembra oportuna, pacient i constant de la Paraula de Déu que el Sembrador Jesús va realitzant cada vegada que ens reunim per a la fracció del Pa. Per això els Bisbes de Catalunya, a proposta de l’Associació Bíblica de Catalunya, demanem que en aquest diumenge de la Paraula es doni major relleu a la Litúrgia de la Paraula i al llibre dels Evangelis del qual anem pouant la nostra força i la presència del Senyor, que ens parla amatent i fidel, per la força de l’Esperit Sant. Els qui escolten la Paraula de Déu i la posen en pràctica són els veritables deixebles del Crist. El Papa Francesc recentment ha dit: “Escoltar i posar en pràctica la Paraula, això és la vida cristiana, res més. És ben senzill. Potser nosaltres ho hem complicat, amb moltes explicacions que ningú no entén, però la vida cristiana és això: escoltar la Paraula de Déu i practicar-la". Estimem, doncs, la Bíblia, llegim-la, preguem-la, que ens acompanyi sempre i que ens n’aprenguem fragments de memòria perquè donin sentit i llum a la nostra vida, i estiguin sempre en el nostre cor.

3.- També en aquest temps d’Advent fixem la mirada sobre la Verge Maria Immaculada, aquella noia de Natzaret, humil i sens pecat, tota pura, tota de Déu, que escoltava i posava en pràctica el que venia de part de Déu. I que quan se li demanà que fos la Mare del Redemptor, no dubtà gens, i ofrenà el seu sí, generós, disponible, ple de fe i de caritat envers el poble sant i envers tota la humanitat necessitada de redempció. Ara li ho agraïm, sabent que Ella és “l’honor del nostre poble”, la fidel serventa del Senyor, la que totes les generacions proclamem benaurada, perquè el Senyor obra meravelles en Ella, perquè ha fet possible l’Encarnació del Fill de Déu. Tenint els ulls fits en la Mare celestial Immaculada, preparem-nos per a la festa del Nadal, amb la pregària, la reconciliació sacramental, la penitència, la lectura de la Paraula de Déu i la caritat solidària envers els pobres i els qui ens necessiten. Busquem la pau i fem les paus si tenim algun racó enfosquit per les ferides de la vida... Déu arriba, amb el seu consol. Obrim-nos amb humilitat a la seva gràcia! Bon Advent!