El turisme sostenible com a instrument de desenvolupament

En aquests dies se celebra la Jornada Mundial del Turisme, i la Santa Seu s'ha unit a la celebració amb un missatge del Cardenal Turkson que es fa ressò de la decisió de l'ONU proclamant aquest any 2017 "Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament" i del lema de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) per a la Jornada de 2017: "El turisme sostenible com a instrument de desenvolupament".

El turisme s'ha convertit en un fenomen de gran importància, tant pel nombre de persones implicades (viatgers i treballadors), com pels nombrosos beneficis que pot oferir (tant econòmics com culturals i socials), però també pels riscos i perills que en diversos àmbits pot suposar. A la nostra Diòcesi pirinenca i especialment al Principat d'Andorra aquest fenomen mereix molta atenció. A nivell mundial, el sector representa el 10% del PIB i el 7% del total de les exportacions, tenint en compte que 1 de cada 11 llocs de treball es troba en el turisme.

La doctrina social de l'Església ensenya que l'autèntic desenvolupament ha de ser "integral", és a dir, "que promogui tots els homes i tot l'home". Un "humanisme ple", com afirmava el beat Pau VIè., que inclogui les exigències materials i espirituals per a la maduració de tota persona en la seva pròpia dignitat. Més tard, l'ONU introduïa el concepte de "desenvolupament sostenible", que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les futures generacions per a satisfer les seves pròpies necessitats. Per tant "desenvolupament humà integral", inclou també aquesta sostenibilitat, abraçant tots els aspectes de la vida: social, econòmic, polític, cultural, espiritual, i fent-los part d'una única síntesi, la persona humana.

D'aquí que es parli del "turisme sostenible". Això significa que ha de ser responsable, no destructiu ni perjudicial per a l'ambient ni per al context sociocultural sobre el qual incideix, particularment respectuós amb les poblacions i el seu patrimoni, orientat a la salvaguarda de la dignitat personal i dels drets laborals, i alhora atent a les persones més desafavorides i vulnerables. Les vacances i el gaudi del temps lliure i els esports han de ser un temps noble, en què cadascú pugui enriquir la seva pròpia vida i la dels altres, i un temps de noves oportunitats. També ha d'afavorir la sostenibilitat "ecològica", que procura no modificar els ecosistemes; la sostenibilitat "social", que es desenvolupa en harmonia amb la comunitat que acull; i la sostenibilitat "econòmica", que impulsa un creixement inclusiu. Una concepció integral del turisme pot contribuir a un autèntic desenvolupament sostenible.

L'ésser humà no actua com a propietari, sinó com a "administrador responsable" de la Creació. En reconèixer-nos com germans, comprendrem "el principi de gratuïtat i la lògica del do", que comporta deures de solidaritat, justícia i caritat universal (cf. Pop.Progressio, 44). Molts critiquen l'actual model turístic i hem de realitzar un seriós discerniment per a promoure pràctiques en aquesta línia, que promoguin un "turisme amb rostre humà", que sigui camí cap a la bellesa i cap a Déu.

Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat

En aquest diumenge s’escau la festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i advocada dels qui estan privats de llibertat. La seva devoció s’estén a molts llocs de Catalunya i arreu del món, i en podem esperar la seva protecció. És una advocació molt expressiva: Déu té mercè de nosaltres, té misericòrdia, a través de la Mare del seu Fill, la Immaculada Verge Maria. Déu es deixa vèncer per l’amor de Maria, la nostra Mare, i Mare de tota la humanitat. I celebrem que baixà a Barcelona (s. XIII), i tocà el cor del laic St. Pere Nolasc i del canonge i frare St. Ramon de Penyafort així com del rei Jaume Ier. Maria els mostrà la necessitat que els captius fossin alliberats i ells, amb caritat activa i creativa, es posaren en acció: anirien a rescatar els cristians captius dels sarraïns que veien perillar la seva fe, buscarien almoines per pagar rescats, i si convenia, ells mateixos s’oferirien com a hostatges, perquè tornessin els presoners i fossin deslliurats els captius. Posaven en pràctica el que diu l’Evangeli: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m” (Mt 25,36). Aquest esperit mercedari és avui un element de l’espiritualitat mariana autèntica.

Després que a tants llocs del món la guerra, el terrorisme i la violència s'apoderin de molts pobles germans, aquest passat agost també ha clavat la seva urpa de mort, de por i de barbàrie ben a prop de nosaltres, a Barcelona i Cambrils, i ens sentim colpits i necessitats de força divina per aprendre de nou a no tenir por i a bastir una societat europea de pau, justícia, acollida i perdó. La Mare de Déu de la Mercè ens ajudarà a tenir un cor pacífic i pacificador, respectuós amb els qui pensen o preguen de forma diferent i a unir els braços per defensar els valors democràtics i per mantenir-nos ferms en el respecte i defensa de tota vida i en la promoció dels drets humans. 

Deixem-nos atreure per Maria vers la mercè i la misericòrdia. Demanem-li que ens ajudi a saber perdonar, a ser redemptors i reconciliadors. Ella ens agermana amb tots els emigrants i els refugiats que han vingut o vindran a viure, treballar i tirar endavant, com uns més, al nostre país. Recordem que l’Evangeli també ens diu “Era foraster i em vau acollir” (Mt 25,35). També els forasters i els diferents són fills i filles de Déu. Podem estrènyer  els llaços de la fraternitat i de l'amor entre tots. Maria, que agermanà els Apòstols després de Pentecosta i que és Mare de l'Església, ens ajudarà a forjar ponts de comprensió, de cooperació i de futur, amb l'anhel posat més enllà, perquè volem que tota la humanitat visqui unida i agermanada.

Joiosa festa de la Mare de Déu de la Mercè, Mare dels captius i dels qui no tenen llibertat, portadora de pau i de concòrdia. Li encomanem el futur del Principat perquè el protegeixi amb la seva intercessió poderosa. Bellament ho canten els Goigs amb lletra de Mn. Cinto Verdaguer i música de Lluís Millet: “Dels captius Mare i Patrona, puix del cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra Ciutat! (...) Barcelona enamorada vos fa trono del seu cor, puix del Cel li sou baixada, feu-ne cel del vostre amor. Vostre braç que esforç els dóna, sia sempre al seu costat... Per sa Reina vos corona, la que ho és del Principat. Princesa de Barcelona, protegiu vostra Ciutat!”.

Les colònies fan l’estiu diferent

Aquesta setmana que comencem s’acaba l’estiu. I entre finals de juny i finals d’agost, més de 1.600 nens i nenes de les comarques del Bisbat d’Urgell hauran passat uns dies de colònies, casals i campaments amb els seus Centres d’Esplai, acompanyats per uns 250 monitors. I a tot Catalunya hauran estat 20.040 els infants beneficiats, dels 182 centres d’esplai del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC) que hi ha a les deu Diòcesis amb seu a Catalunya. Estan presents a 87 municipis del país, formant part de la nostra realitat quotidiana i influint en la infantesa de moltes persones, en el moment en què es forgen els valors més sòlids, que en el cas del MCECC són els de l’humanisme integral cristià.

Aquests centres d’esplai són possible gràcies a la implicació generosa i entusiasta de 3.500 monitors que fan de l’educació una de les seves opcions vitals de joventut. Són joves que en el MCECC opten per l’esplai i això es tradueix en servei a l’educació dels infants, adolescents i joves, per causa de l’Evangeli, pel país,  pel voluntariat,  per la formació dels monitors i per l’atenció als més febles. Es fa realitat el bell eslògan: “A colònies, l’estiu és diferent!”

És bo no perdre de vista les raons que mouen el treball educatiu dels nostres monitors voluntaris i dels nostres esplais i tandes de colònies:
  1. Adquirir valors i competències com l’entusiasme, l’alegria, la creativitat, el treball en equip, la participació, la sostenibilitat, l’esperit crític, l’autoaprenentatge, la descoberta, etc.
  2. Beneficiar-se d’una proposta educativa enriquidora.
  3. Conèixer les tradicions, la cultura popular, l’arrelament a l’entorn i al país.
  4. Descobrir la natura, gaudir de nous paisatges i adquirir el respecte pel medi ambient.
  5. Formar part d’entitats i projectes que esdevenen espais inclusius de llibertat i d’igualtat d’oportunitats, i en els quals es té cura dels més vulnerables.
  6. Gaudir de l’experiència de conèixer noves persones i de fer nous i bons amics i amigues.
  7. Participar en un àmbit lúdic i diferent de trobada entre petits, joves i adults on cadascú és estimat pel que és.
  8. Trobar un ambient on es viu amb naturalitat la dimensió transcendent i sagrada de la vida i són propiciades experiències que desvetllin l’espiritualitat en general i la cristiana en concret.
  9. Fer experiència d’un marc de relació i un entorn saludable basat en el respecte, la tolerància, la responsabilitat, el compromís, l’acolliment i el valor únic de cada persona.
  10. Viure experiències noves, divertides i enriquidores que beneficien l’autonomia personal i l’esperit de servei.
Tots els infants, independentment de la seva situació social i econòmica, poden participar a les colònies. Hi ha campanyes de beques, gràcies a la gestió dels centres d’esplai, parròquies i entitats com la Fundació Pere Tarrés, i molts hi ajuden amb les seves aportacions desinteressades. Ens ha de fer feliços que, només aquest estiu, més de 4.000 nens i nenes en risc d’exclusió social han pogut gaudir d’unes vacances a la natura plenes de sentit i acompanyats d’uns monitors responsables.

"Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat"

A les vigílies de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, us invito a rellegir el text que el passat mes de maig vam dirigir de forma unànime tots els Bisbes de Catalunya a les comunitats cristianes del país i a tots els qui ens volguessin escoltar. Vam encapçalar el nostre escrit amb les paraules del Papa Francesc, "Ser pastors significa caminar davant, enmig i darrere el ramat", perquè el nostre desig és i serà sempre acompanyar com a pastors tots els cristians, de totes les sensibilitats, i poder crear diàleg, comunió i respecte per les conviccions dels altres, sobretot en uns temps en què això sembla més difícil. La nostra paraula és per a unir i perquè es trobin camins de sortida i de futur als debats i conflictes, amb respecte per la dignitat de les persones i dels pobles, sense que es posi en perill la convivència pacífica.

Dèiem al maig: “Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia. Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.”

“Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.”

I parlàvem també, al maig, de l’eradicació de la corrupció, animant a una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l'autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s'enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l'existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme.