Caminar amb els joves: sortir, veure i cridar

El Sínode sobre "els joves, la fe i el discerniment vocacional" té a la meva manera de veure un aspecte fonamental per a la pastoral de l'Església respecte a ells i que ens afecta a tots: es tracta de saber acompanyar als joves, "caminar amb ells". I el Document preparatori del Sínode explica que acompanyar els joves exigeix ​​sortir dels propis esquemes preconfeccionats, trobant-los allà on són, adequant-se als seus temps i als seus ritmes; prendre'ls seriosament en la seva dificultat per desxifrar la realitat en què viuen i per transformar un anunci rebut en gestos i paraules, en l'esforç quotidià per construir la pròpia història i en la recerca més o menys conscient d'un sentit per a les seves vides.

Cal fer un camí, que de vegades també passa a través de vies imprevisibles i allunyades. El Papa Francesc recorda que «la pastoral vocacional és aprendre l'estil de Jesús, que passa pels llocs de la vida quotidiana, s'atura sense pressa i, mirant els germans amb misericòrdia, els porta a trobar-se amb Déu Pare». Cal valoritzar la creativitat de cada comunitat per construir propostes capaces de captar l'originalitat de cada jove i secundar el seu desenvolupament. En molts casos es tractarà també d'aprendre a donar espai real a la novetat, sense sufocar-la. «Ser audaços i creatius en aquesta tasca de repensar els objectius, les estructures, l'estil i els mètodes evangelitzadors de les pròpies comunitats» (EG 33).

Tres verbs, que en els Evangelis connoten la manera en què Jesús troba les persones del seu temps, ajuden segons el Papa Francesc a estructurar aquest estil pastoral ampli amb els joves: sortir, veure i cridar.

Sortir.- Abandonar les rigideses que fan que sigui menys creïble l'anunci de l'alegria de l'Evangeli, sense encasellar ni presentar l'Església de forma anacrònica. Sortir és signe de llibertat interior respecte de les activitats i de les preocupacions habituals, per tal de permetre als joves de ser protagonistes. La comunitat cristiana serà atractiva com més l’experimentin acollidora.

Veure.- Mirar, sortir cap al món dels joves requereix la disponibilitat per passar temps amb ells, escoltar les seves històries, les seves alegries i esperances, les seves tristeses i angoixes, compartint-les. Aquesta és la via per inculturar l'Evangeli i evangelitzar tota cultura, també la juvenil. Aquesta és la mirada de tot autèntic pastor, la veritable mirada del discerniment, que no vol apoderar-se de la consciència de l’altre ni predeterminar el camí de la gràcia de Déu a partir dels propis esquemes.

Cridar.- La mirada d'amor de Jesús es transforma en una crida a una novetat que s'ha d'acollir, explorar i construir. Cridar vol dir despertar el desig, moure les persones del que les té bloquejades o de les comoditats en què descansen. Cridar vol dir fer preguntes per a les quals no hi ha respostes predeterminades. Això, i no la prescripció de normes que s'han de respectar, és el que estimula les persones a posar-se en camí i trobar l'alegria de l'Evangeli.

El Sínode recull el gran repte de l'acostament als joves per part de tots: famílies, escoles, parròquies, política, empresa, societat...

Joves, Fe i Discerniment vocacional (i 2)

El Papa Francesc anima els joves i les Diòcesis a participar activament en el camí del Sínode d’octubre 2018 sobre “Joves, fe i discerniment vocacional”, perquè "el Sínode és per a ells", diu el Papa Francesc, i perquè ara "tota l'Església surt i es posa a l'escolta de la seva veu, de la seva sensibilitat, de la seva fe i també dels seus dubtes i crítiques".

En una Carta adreçada als joves, el Papa després de subratllar l'anhel que té la joventut de construir una societat més justa i fraterna fins a les perifèries del món, lamenta les realitats de «prevaricació», «injustícia» i «guerra». Comenta, en aquesta línia, que molts joves «estan sotmesos al xantatge de la violència i es veuen obligats a fugir de la seva terra natal». A partir de les paraules de Jesús als deixebles, quan els diu «veniu i ho veureu» (Jo 1,39), el Papa assegura als joves que també a ells «Jesús els dirigeix la seva mirada i els invita a anar cap a Ell». Cal notar la dimensió vocacional del Sínode, entenent la vocació en sentit ampli, perquè es refereix a tota la gamma de possibilitats de realització concreta que presenta la pròpia vida en l'alegria de l'amor i en la plenitud derivada del lliurament d'un mateix a Déu i als altres.

A la JMJ Cracòvia 2016, el Papa va preguntar als joves si les coses es poden canviar, i ells li van respondre junts amb un fort «Sí!!». D’acord amb aquella resposta, el Papa destaca que «el canvi neix d'un cor jove que no suporta la injustícia i no pot resignar-se a la cultura del descartar, com tampoc no pot cedir davant la globalització de la indiferència». Convé que el Sínode escolti els desitjos dels joves, els seus projectes, somnis i dificultats per a realitzar el seu projecte al servei de la societat, de la qual demanen ser protagonistes actius. «Un món millor es construeix també gràcies a ells, que sempre volen canviar i ser generosos». En aquesta línia, els encoratja a no tenir «por d'escoltar l'Esperit que suggereix opcions audaces», com també a «no perdre temps quan la consciència els demani arriscar, per seguir Jesús». Volem ser Església en sortida, viure l’acostament als joves, que «tenen molt a dir per construir entre tots una Església més oberta a l’encontre». I adverteix el Papa: «Per seguir Jesús cal moure's, caminar i no quedar-se aturats amb l'ànima asseguda».

«Rere les petjades del deixeble estimat» (en referència al 4rt. evangeli) és el fil conductor del Document preparatori del Sínode, que té 3 parts: Els joves en el món d’avui; Fe discerniment i vocació; i l’acció pastoral adient a les noves generacions. Amb diversos apartats clarificadors en cada part: 1. Un món que canvia ràpidament; 2. Les noves generacions: pertinença i participació; punts de referència personals i institucionals; i cap a una generació (hiper)connectada; 3. Els joves i les opcions. També al capítol de Fe, discerniment i vocació parla de: 1. Fe i vocació; 2. El do del discerniment : reconèixer, interpretar i escollir; 3. Camins de vocació i missió; i 4. L'acompanyament, que esdevé un concepte clau per al Sínode i segurament per a tota l’Acció Pastoral que és la part última, més concreta, on es parla de: 1. Caminar amb els joves: sortir, veure i cridar; 2. Subjectes: tots els joves, sense excepció; una comunitat responsable; i les figures de referència; 3. Llocs pastorals: la vida quotidiana i el compromís social; els àmbits específics de la pastoral; i el món digital; i 4. Instruments: els llenguatges de la pastoral; la cura educativa i els itineraris d'evangelització; silenci, contemplació i pregària. I acaba remarcant la gran figura de la Mare celestial, Maria de Natzaret.

Joves, Fe i Discerniment vocacional (1)

“Joves, fe i discerniment vocacional”, és el tema de la XVª Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes que tindrà lloc a l’octubre de l’any 2018. Vol ser expressió de l’atenció pastoral de l’Església cap als joves, en continuïtat del que emergeix dels anteriors Sínodes sobre la família. L’objectiu és «acompanyar els joves en el seu camí existencial cap a la maduresa perquè, a través d’un procés de discerniment puguin descobrir el seu projecte de vida i realitzar-lo amb alegria, obrint-se a la trobada amb Déu i amb els homes, i participant activament en l’edificació de l’Església i de la societat».

A la IIIª Jornada Diocesana d’Urgell de final de curs, el juny passat, vaig fer referència a la importància dels joves per a l'Església i a prestar atenció com Església diocesana al Sínode convocat pel Papa. Per això es repartí a tots els participants a la Jornada un qüestionari abreujat per a la preparació del treball previ, per tal que tots pugueu fer arribar a la Secretaria general del Bisbat o a l'adreça electrònica Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. les reflexions i respostes a les cinc preguntes següents, que abreugen i condensen el Qüestionari inclòs en el Document preparatori del Sínode: 1.- Què creieu que demanen els joves avui a l'Església? 2.- Com poden les famílies ajudar els joves a descobrir el seu futur, la seva vocació? 3.- Què haurien d'oferir les Parròquies i les famílies als joves? 4.- Com podríem acompanyar els joves i portar-los cap a la fe?, i 5.- Com fer propostes a partir de les “protestes i crítiques” dels joves? Són qüestions que ens poden ajudar a reflexionar en concret.

A la Jornada diocesana també es van aportar uns testimonis, presencials o gravats prèviament, que van ser molt ben acollits a la Jornada diocesana, i que van anar posant de manifest l'extensa i diversa dedicació que el nostre Bisbat va fent en relació amb el jovent, per mitjà de les Delegacions diocesanes de Joventut i Ensenyament. D'una banda, les activitats catequètiques, les dels grups Txt repartits per tota la Diòcesi, l'educació en el lleure als esplais i  colònies, la marxa a peu a Montserrat, les trobades de Taizé, la Pasqua de les Avellanes, la tasca que realitzen els monitors... I de l'altra, el treball dels catequistes i dels professors de Religió per iniciar els més jovenets a la pregària, ajudar els infants a descobrir Déu, donar eines als joves per aprofundir en la fe i ser-ne testimonis joiosos, i perquè uns i altres, petits i grans, prenguem consciència paulatinament que mai no estarem sols, perquè Jesús sempre és al nostre costat. Va impactar molt el testimoni que va donar una família nombrosa sobre com transmetre la fe als fills. Tots els testimonis coincidien a posar en relleu la importància d'acompanyar pacientment els joves, saber-los escoltar, fer-los sentir que tenen algú a prop amb qui compartir les seves il·lusions i neguits, i amb qui caminar plegats en el camí de la fe.

Per al proper Sínode, el Papa Francesc ha demanat que totes les diòcesis del món col·laborin a fer una anàlisi exhaustiva de la realitat dels joves i de l’acompanyament que s’està realitzant des de l’Església, per tal de poder donar la millor resposta als reptes i dificultats que actualment presenta la pastoral de joventut. D’aquí que sigui bo respondre i aportar des del qüestionari per ajudar a captar allò de més essencial del que els joves viuen i esperen, i poder prendre decisions sobre l’Església i la joventut que siguin encertades.

Centenari del venerable Mn. Josep Gras i Granollers

El proper divendres dia 7 tindrà lloc a Granada l’inici de les celebracions commemoratives del centenari de la mort d’un mossèn fill del nostre Bisbat, Josep Gras i Granollers. Va néixer a Agramunt el 22 de gener de 1834 i va morir a Granada el 7 de juliol de 1918. Va estudiar als Escolapis de Barcelona i després fou alumne extern del Seminari de Barcelona, possiblement treballant i estudiant. Rebé l’ordenació de prevere a les Clarisses de Barcelona el 20 de març de 1858, després de demanar permís al bisbe d'Urgell per canviar de Diòcesi.  De seminarista, a St. Agustí de Barcelona, freqüentà l'Escola de la Virtut, fundada pel beat Francesc Palau i Quer, institució religiosa i social formativa dels obrers. Fou professor, i entre 1860 i 1865 visqué a Madrid y Écija (Sevilla), fent diverses tasques d'apostolat. El 1866 va obtenir una canongia a l'abadia del Sacro Monte de Granada,  que li donà estabilitat. Allà exercí el ministeri i fou professor tota la vida. El seu principal apostolat, però, fou escriure, especialment en revistes i periòdics, fent de propagandista catòlic. Ja de jove a Barcelona havia col·laborat al periòdic “La España Catòlica”, i a Madrid a “La regeneración”, i també va escriure a revistes italianes i franceses. Amb intenció de publicista, fundà el 1866 a Granada una societat religioso-literària, l'”Academia y Corte de Cristo”, amb l'objectiu de promoure l'adoració i devoció a Crist Rei i l'Eucaristia, i defensar mitjançant contribucions de valor científic la divinitat i la reialesa de Crist, treballant per la restauració de la sobirania de Déu al món: el seu ideal era el regnat de Crist a tot el món, i el seu lema per arribar-hi "fer el bé". El 1867, fundà la revista de divulgació religiosa “El bien”, que va editar fins a la seva mort el 1918.

Fou un sacerdot ple de zel i entusiasme apostòlic, que esmerçà la seva vida en el ministeri sacerdotal, el periodisme i l’educació, amb l’objectiu prioritari de  treballar incansablement per l’apostolat de la Sobirania de Crist. És així com el 1876 fundà l’Institut religiós de les Filles de Crist Rei, amb la missió de fer regnar Crist en el cor dels homes i de la societat, per mitjà de l’educació i aportar una alternativa cristiana a l'ensenyament laic que s'estava promovent des de l'Estat. Va morir a Granada el 7 de juliol de 1918 i per això s’inicien ara els actes del centenari de la seva mort, que es clouran el 7 de juliol de 2018. Està obert el seu procés de canonització i St. Joan Pau II el proclamà Venerable el 26 de març de 1994, reconeixent les seves virtuts heroiques.

En un revolucionari segle XIX, tan convuls, amb persecucions per a la fe cristiana des de legislacions discriminatòries i anticlericals, i una cultura laïcista que s’anava estenent, ell sabé lluitar pacíficament amb totes les forces per mantenir el caliu de la fe, donar cultura cristiana i divulgar una bona apologètica de la fe, amb obres educatives i de servei assistencial als pobres. Tot perquè Crist regni en tots els cors. Afirmava: “El Regne de Crist és Regne de llum, de pau, de noble llibertat i de fraternitat sagrada... Només dintre el Regne de Déu està el veritable progrés... La missió de tot catòlic és, no només conservar i defensar sempre la seva llibertat cristiana, sinó també comunicar-la, fer-la créixer, i practicar-la en totes les esferes i terrenys”. Que ens inspiri avui la nostra pregària i el nostre compromís cristià aquest sant sacerdot agramuntí, que pregava dient: “Crist venç, Crist regna, Crist impera. Jesús, el meu divinal Rei, que el vostre amor encengui tot el món”.