Veniu Esperit Sant!

Crist ha ressuscitat!
I vol que celebrem la Pasqua granada dels fruits de l’Esperit! 
A la Vetlla Pasqual celebrem que l’Esperit Sant ens és donat 
i omple els nostres cors, 
perquè confessem que el Senyor ha ressuscitat del sepulcre, 
i ha redimit el món amb la seva passió i la seva creu. 
Tot és obra de l’Esperit, i la Pasqua així ens ho revela! 

Agraïm a l’Esperit Sant la seva presència humil dins nostre, 
el treball silent en el cor de les persones i de la creació sencera, 
que ens doni la fe i l’amor, 
que ens defensi sempre del pecat i del Mal, 
que sigui la nostra més ferma esperança de vida eterna, 
i ens ompli de l’Amor i la Joia que vénen de Déu. 

És Pasqua granada que ens exigeix donar fruits bons. 
L’Esperit Sant ens ensenyarà a pregar, 
sostindrà sempre la nostra oració. 
i donarà la fe veritable en Déu Pare i en el seu Fill Jesús. 
L’Esperit converteix el nostre cor cap al bé més gran, 
il·lumina les tenebres del nostre interior, 
ens revela la veritat de les Sagrades Escriptures. 
Ell ens enforteix en les proves difícils i en els moments de creu, 
i ens fa viure en la confiança dels infants. 
Ell renova els nostres criteris i la nostra mentalitat, 
ens guia perquè mantinguem els nostres compromisos, 
i ens atorga els seus set dons sagrats. 

Veniu Esperit Sant, i ompliu-nos de l’alegria pasqual! 
Inspireu-nos el millor amor i servei als germans. 
Restabliu la nostra semblança amb Déu. 
Feu-nos temples vostres, adoradors autèntics en esperit i en veritat. 
Reuniu-nos en la comunió i la unitat de l’Església. 
Feu-nos agraïts pels carismes i responsables de la vocació rebuda. 
Envieu-nos a tots els qui ens necessiten i esperen. 

Benvolguts: que visqueu una Santa Pasqua de Pentecostès! 
I que la joia del temps pasqual s’estengui al llarg de tot l’any!

Alegrem-nos amb la Verge Maria

Durant tota la Pasqua, l’Església canta a Maria, que és Assumpta i ressuscitada al cel, amb una pregària senzilla i molt estimada del Poble de Déu, el “Regina coeli”. Implorem la nostra Mare amb insistència i devoció en aquests dies de preparació a la Pentecosta, quan Maria i els apòstols reberen les llengües de foc de l’Esperti Sant i s’inicià el camí missioner universal de l’Església. També encomanem-li el pelegrinatge que la Diòcesi farem aquests propers dies del 29 a l’1 de juny al Santuari de la M. de Déu de Lourdes, amb els malalts. Volem viure “la perfecta alegria pasqual”, que Ella va gaudir i que, de ben segur, vol que també nosaltres celebrem amb humilitat plena d’entusiasme, i que perduri en tots nosaltres més enllà de la Pasqua.

Durant tot aquest mes de maig, a molts santuaris i ermites del Bisbat li anem cantant a la Immaculada Verge Maria la lloança pasqual que tan bé li escau: “Regina coeli… Reina del cel, alegreu-vos! Perquè Aquell que meresquéreu portar, ha ressuscitat tal com va dir. Pregueu Déu per nosaltres! Al·leluia!”. És una pregària breu i joiosa, plena de sentors de llum, cantadora de la Vida del Ressuscitat al qual unim el goig únic de la seva Santíssima Mare, la primera a qui Ell visità –segons la tradició, que sant Ignasi recull al llibre dels Exercicis-, per confortar-la i unir-la per sempre al seu goig. I segur que Ella desitja que els seus fills i filles de tot arreu i de tots els temps puguem participar del seu goig. Maria és font i causa de la nostra alegria!

¿On són les fonts de l’alegria? Segons el Catecisme de l’Església Catòlica trobarem goig en la recerca de Déu: “Alegreu-vos els qui busqueu el Senyor” (Sl 105,3); l’assolirem en la fe, que ja és començament de la vida eterna; en la contemplació de l’obra creadora de Déu, que no abandona mai la seva criatura; en les virtuts humanes que donen el goig per dur una vida moralment bona; en la caritat, el fruit de la qual és el goig; i en la vivència de les Benaurances que remeten a una perfecció que passa per la Creu (C.E.C. 30, 163, 301, 1804, 1829 i 2015).

En la festa de l’Ascensió, preparant-nos per l’esclat del foc diví de l’Esperit que rebrem a la Pentecosta, sentim-nos urgits a celebrar, amb Maria, la nostra Mare i la nostra Protectora, la joia exigent de la Pasqua! Preguem-li en aquest mes de maig i sempre, amb confiança de fills. “Els apòstols eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb Maria, la Mare de Jesús” (Ac 1,14), i així ho hem de ser també nosaltres. Ella mira i abraça els seus fills amb amor i intercedeix constantment per tots, perquè tinguem pau i siguem fecunds en l’amor i les bones obres. Demanem-li que acompanyi especialment els infants i joves que ara fan la primera comunió i reben la confirmació, que ajudi els malalts, que conforti els atribulats, que beneeixi les famílies, que sostingui les vocacions d’especial consagració i que, a tots, ens ensenyi a ser agosarats en el goig i en l’esperança, i testimonis coratjosos i coherents de l’Evangeli de Jesús.

200 anys dels Germans Maristes

En aquest 2017 s’estan celebrant els 200 anys de la fundació de l’Institut religiós dels “Germans Maristes de les Escoles”, o “Germanets de Maria”, més coneguts com a Germans Maristes, fundats el 2 de gener de 1817 a La Valla (França) per un jove prevere, sant Marcel·lí Champagnat. Havia nascut el 20 de maig de 1789, a l’inici de la Revolució francesa, a Rosey, a les muntanyes del Loira, prop de Lió, i va morir a Saint-Chamond el 6 de juny de 1840. Ja sacerdot de Lió (1816), veient l’abandonament material i espiritual dels joves, fundà una Congregació dedicada a la instrucció i la catequesi de la joventut pobra. El desig de sant Marcel·lí era formar educadors i catequistes amb un esperit pràctic per poder atendre la seva missió: educar nens i joves i anunciar-los l’Evangeli. I tot sota la protecció de Maria, la Bona Mare, com l’anomenava amb tendresa, i de la qual els Maristes se’n senten “petits germans”.

Fa pocs dies van celebrar-ho joiosament al Monestir de Les Avellanes, dins el nostre Bisbat, on hi ha la residència dels germans grans, i el cementiri de la província religiosa, a més d’un bonic lloc de recés i de trobades. El lema triat per a les celebracions del bicentenari és ben suggeridor: “Un nou començament”. Hi volen sintetitzar el programa de renovació que suposa mirar amb agraïment el passat, discernir el present i obrir-se amb esperança al futur. En el Missatge que el Papa Francesc ha transmès als Maristes els diu: “Pertanyeu a una gran família, rica de testimonis, que han sabut donar les seves vides per amor a Déu i al proïsme amb aquell esperit de germanor que caracteritza la Congregació i que converteix l’altre en «un germà estimat; que ho és moltíssim per a mi» (Epístola a Filèmon 16). Aquests dos segles d’existència s’han transformat a la vegada en una gran història d’entrega a favor dels infants i joves que heu acollit de cap a cap dels cinc continents i heu format perquè fossin bons ciutadans i, sobretot, bons cristians. Aquestes obres de bé són expressió de la bondat i misericòrdia de Déu que, malgrat les nostres limitacions i matusseries, mai no s’oblida dels seus fills”. I el Papa els encoratja  a examinar-se a la llum de l’Esperit i discernir com ser avui innovadors en l’àmbit educatiu i formatiu, i estar totalment entregats a l’educació dels cors, cuidant els religiosos el seu propi camp interior, les seves reserves humanes i espirituals, per poder sortir a sembrar i cuidar el terreny que els han confiat, per ser així senzills instruments a les mans de Déu.

Els Maristes volen estar oberts amb esperança al futur, caminar amb esperit renovat, guiats pel lema del seu Institut religiós que ja és tot un projecte de vida: «Tot a Jesús per Maria; tot a Maria per a Jesús». Es tracta de confiar en Maria i deixar-se guiar per Ella en la seva humilitat i servei, en la seva promptitud i entrega silencioses, i transmetre amb l’exemple aquestes actituds. Des de la nostra Diòcesi d’Urgell demanem a la Immaculada Verge Maria que acompanyi els nostres estimats Germans Maristes en la fidelitat a la seva vocació, perquè contribueixin a crear una humanitat sempre i contínuament renovada, on els qui són vulnerables o descartats puguin experimentar que són valorats i estimats. Estimulats per l’exemple dels Germans Maristes, i en aquest mes de Maria que estem celebrant, tots hem de renovar el nostre «sí» marià a la voluntat de Déu, amb la certesa que Ell, com a Pare bo, no defraudarà la nostra esperança.

Centenari de les aparicions de la Verge Maria a Fàtima

El dia 13 de maig de 1917, a l'alba del segle XX, en l'aridesa de Cova d'Iria (Portugal) tingué lloc la primera visita de la Senyora "vinguda del Cel", com a Mestra que introdueix els petits vidents Jacinta, Francisco i Lucía en el coneixement íntim de l'Amor trinitari i els condueix a assaborir el mateix Déu, com el fet més bell de l'existència humana. Arribava un segle de persecucions, grans guerres i molt de mort i de dolor. La Verge Immaculada prometia la misericòrdia divina, recordant la bona nova de l'Evangeli, per a un món destrossat pels conflictes i ansiós d'una paraula d'esperança. L'Àngel abans havia convidat els tres infants a l'adoració, per a acollir els designis de la misericòrdia de l'Altíssim, i els ensenyà a pregar així: «Déu meu, jo crec, jo adoro, jo espero i jo us estimo»;  i els proposava: «Voleu oferir-vos a Déu?». Els petits pastors que veieren Maria, quedaren plens d’una presència que es gravà indeleblement en el més íntim d’ells, i els consagrà testimonis profètics de la misericòrdia de Déu que, des de la fi de la història, il·lumina el difícil drama de la llibertat humana.

Fàtima és revelació de la confiança que, per fi, el Cor Immaculat de Maria, ple de gràcia, triomfarà. Un Cor Immaculat que s'ofereix com a «refugi i camí que condueix fins a Déu». La Senyora del Rosari de Fàtima convoca insistentment els vidents a l'oració, perquè s’arrelin en la intimitat amb Déu. Els traços concrets de l'oració demanada a Fàtima són els del rosari, que és mostrat com a camí per a la pau des del coratge dels humils. Al final, «tot és gràcia i misericòrdia», i tres fràgils nens d'un poblet remot de la Serra d'Aire promouran per tota la terra, la confiança en la llum del cor misericordiós de Déu.
Així ho deia el Papa Benet XVI el 2010 a Fàtima: «Ells visqueren una experiència de gràcia que els ha enamorat de Déu, en Jesús, fins al punt que Jacinta exclamava: "M'agrada molt dir-li a Jesús que l’estimo. Quan li ho dic moltes vegades, sembla que tinc un foc al pit, però no em crema". I Francisco deia: "El que més em va agradar de tot, va ser veure nostre Senyor en aquella llum que nostra Mare va posar en el nostre pit. Estimo moltíssim a Déu"».

Dels anomenats “secrets” de Fàtima, resta vàlida l'exhortació a la pregària com a camí per a la salvació de les ànimes i, en el mateix sentit, la crida a la penitència i a la conversió. Deia el Cardenal Ratzinger l’any 2000: “Voldria al final tornar encara sobre una altra paraula clau del «secret», que amb raó s'ha fet famosa: «el meu Cor Immaculat triomfarà». Què vol dir això? Que el cor obert a Déu, purificat per la contemplació de Déu, és més fort que els fusells i que qualsevol tipus d'arma. El fiat de Maria, la paraula del seu cor, ha canviat la història del món, perquè ella ha introduït en el món el Salvador. El maligne té poder en aquest món, ho veiem i experimentem contínuament; ell té poder perquè la nostra llibertat es deixa allunyar contínuament de Déu. Però des que Déu mateix té un cor humà i d'aquesta manera ha dirigit la llibertat de l'home cap al bé, cap a Déu, la llibertat vers el mal ja no té l'última paraula. Des d'aquell moment cobren tot el seu valor les paraules de Jesús: «patireu tribulacions al món, però tingueu confiança; jo he vençut el món» (Jo 16,33)”. El missatge de Fàtima ens convida a confiar en aquesta promesa.