"Emigrants menors d’edat, vulnerables i sense veu"

Aquest és el tema triat pel Papa Francesc per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat, que celebrem aquest diumenge. Ell vol focalitzar l'atenció en els més petits entre els petits, subratllant que molt sovint, els nens arriben sols als països de destinació i no essent capaços de fer escoltar la pròpia veu, esdevenen fàcilment víctimes de greus violacions dels drets humans. Cal atendre els emigrants menors perquè “són menors, estrangers i indefensos -diu el Papa-; per diverses raons, són forcats a viure lluny de la seva terra natal i separats de l’afecte de la seva família”.

La celebració de Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat té el seu origen en 1914 pensant en els emigrants italians d’aquell moment. La sensibilització sobre el fenomen de l’emigració i les obres pastorals per als emigrants i per a la formació dels missioners va portar a celebrar ja el 1915 la 1ª Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat. Certament l’emigració és un fenomen mundial que afecta tots els continents i que no concerneix exclusivament persones a la recerca de treball o de millors condicions de vida per a ells, i sobretot per als seus fills, sinó també adults i menors que fugen de veritables tragèdies com la guerra, la persecució religiosa i ideològica, les discriminacions i altres vulneracions dels drets humans. No podem negligir algunes dades esfereïdores: durant el 2016, un total de 4.655 refugiats i immigrants indocumentats han mort en el seu intent de creuar el Mediterrani, i representa gairebé 1.100 morts més que el 2015, segons les dades de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). I durant el 2016 han arribat a Europa per mar 345.440 refugiats i immigrants indocumentats, molts d’ells nens. D'acord amb aquesta font, 171.264 persones van arribar a Grècia i 168.542 a Itàlia. I el 2015, els qui havien aconseguit trepitjar sòl comunitari foren uns 883.393 refugiats i immigrants il·legals.

Pensant en els menors, el Papa Francesc proposa que els esforços se centrin “en la protecció, en la integració i en solucions estables”. Per tant, caldria adoptar les mesures necessàries per assegurar-los protecció i defensa, ja que aquests nois i noies acaben amb freqüència al carrer, abandonats a si mateixos i víctimes d'explotadors sense escrúpols que, més d'una vegada, els transformen en objecte de violència física, moral i sexual. També caldria adoptar polítiques adequades d’acollida, assistència i inclusió, i no només impedir-los l’entrada, així com actuar en les causes que provoquen l’emigració. Es requereix una visió de futur, que sàpiga projectar programes adequats per a les zones d’origen dels emigrants afectades per la inestabilitat i per les més greus injustícies, perquè a tots se'ls garanteixi l'accés a un desenvolupament autèntic que promogui el bé dels nens i les nenes, esperança de la humanitat. Pensant més en concret en els menors d’edat emigrants, el Sant Pare ha fet una crida contra l'exclusió: "Tocar el pobre pot purificar-nos de la hipocresia (...) Els refugiats potser molts els consideren exclosos. Però, són els nostres germans! El cristià no exclou ningú, dóna un lloc a tots, deixa venir tothom". I recomana a tots i especialment als voluntaris que no ens cansem de donar amb audàcia un bon testimoni de l'Evangeli, que ens crida a reconèixer i a acollir el Senyor Jesús, present en els més petits i vulnerables.

El baptisme ens fa llum de Déu

En aquest diumenge després de l’Epifania, cloent les festes de Nadal i Epifania, la Mare Església ens fa celebrar amb joia la festa del Baptisme del Senyor. És la culminació de tot el que hem viscut aquests dies, ja que escoltem com l’Esperit de Déu baixa i ve cap a Jesús, i una veu misteriosa revela que: ”Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mt 3,17).

Baixant a les aigües del riu Jordà, en un indret de l‘actual Jordània probablement, Jesús santifica totes les aigües perquè arreu de la terra siguin la matèria i l’instrument que doni la filiació divina a tots els qui seran batejats “en l’aigua i l’Esperit Sant”, amb la fe de l’Església. Tota la naturalesa se n’admira i canta encisada la benedicció que el Fill de Déu li fa arribar, amb el seu abaixament. Descobrim que el món és revelador de la presència i el poder de Déu, “si es mira amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre”, com deia el poeta Joan Maragall en el seu esplèndid “Càntic espiritual”. I també St. Francesc ho cantava, encisat, mostrant que totes les coses creades són com “germanes” de la persona humana. No que la natura sigui divina però sí que és manifestació de la seva glòria i de la seva grandesa omnipotent, i camí vers Déu.

En iniciar un nou any, hem de recordar amb agraïment que els batejats vivim sempre en temps de gràcia i de llum, perquè Déu amb la seva encarnació ha omplert tots els racons de la nostra existència amb la seva presència i el seu amor. Jesús baixant a les aigües del Jordà ha santificat les coses i les ha fetes “manifestadores” de la seva grandesa i del seu poder. D’alguna manera, tot és presència seva. Així ho hem de poder viure: natura, esdeveniments històrics, persones, gent que ens envolta i cadascun de nosaltres, som realment presència de Déu que s’ha fet veritable home en Jesús de Natzaret. Tot ha quedat  restaurat. “Tot és gràcia”, s’exclamava Sta. Teresina de l’Infant Jesús!

Avui hem d’agrair el nostre baptisme que ens ha empeltat i unit definitivament a Crist. Un baptisme que ens ha regalat la penyora de la vida eterna, perquè ens ha donat un Pare, ens ha fets semblants a Jesús, el nostre germà ja que som fills en el Fill, i ens ha omplert de l’Esperit Sant que ens dóna amor i vida, i ens fa membres de l’Església, el Cos de Crist, enviats a testimoniar la fe amb coratge. Ja “res no serà capaç d’allunyar-nos de Déu que en Jesucrist ha demostrat com ens estima” (Rm 8,39).

La vocació cristiana que ens ha estat regalada en el dia del nostre baptisme l’hem d’anar realitzant en el dia a dia del viure quotidià, al llarg de tot l’any i en qualsevol circumstància. “El Baptisme –diu el Papa Francesc- dóna forces i amb el Baptisme ¿et sents una mica il·luminat, il·luminada, amb la llum que ve de Crist? Ets un home o una dona de llum? O ets un home, una dona fosc, sense la llum de Jesús? Acollir la gràcia del Baptisme, que és un regal, és convertir-se en llum, llum per a tothom”. Ser llum és tot un programa de vida i d’acció, d’amor i de contemplació agraïda: sóc fill de Déu! Sóc fill de la llum! Porto el nom de la Santíssima Trinitat inscrit en la meva carn feble, i escampo la bona olor de Crist allà on jo vaig. Que siguem sal i que siguem llum durant tot aquest any i sempre!

Bon Any : “La meva Pau us dono”!

Comencem un Nou Any, el 2017 des del Naixement de Jesucrist, i amb el temps, se’ns ofereix una oportunitat més per a viure de veritat, amb amor, amb servei, amb lloança a Déu. Ja Sant Ignasi fa considerar al “Principi i fonament” dels seus Exercicis espirituals que “l’home ha estat creat per a lloar, fer reverència, i servir Déu”, comprenent-hi el fi de les nostres vides, que venim de Déu i anem vers Déu, estimant i servint-nos de les coses creades per millor assolir aquest fi. I el gran manament ja el sabem: Estimar Déu per damunt de tot i el pròxim com a un mateix. Aquestes veritats ens convenen retenir-les novament en començar un Nou Any. Per a què viure, si no?

Amb la festa de Sta. Maria, Mare de Déu, també celebrem avui la Jornada Mundial de la Pau, que enguany arriba a la seva 50ª edició d’ençà que la va establir el Papa Pau VIè. Per a aquest 2017 el Papa Francesc ens ha donat un lema i un Missatge: «La no violència: un estil de política per a la pau».

Parlar de "no violència" significa no només una aspiració, un desig, un rebuig moral de la violència, de les barreres, dels impulsos destructius, sinó un "enfocament polític realista, obert a l'esperança", diu el Papa Francesc. En una situació mundial en la qual es multipliquen els "brots de violència" i on -com sovint ha dit el Papa- estem ja en una "tercera guerra mundial per parts, amb crims, massacres i destruccions de tota índole", és important donar espai a la no violència "com a mètode polític" i com a "via realista per superar els conflictes armats", negociant "vies de pau, fins i tot allà on aquestes semblen ambigües i impracticables". Dins d'aquesta perspectiva trobem el respecte per la història i la identitat de tots els Pobles, i, per tant, la idea d'una superioritat moral d'una part sobre l'altra seria derrotada. Alhora, però, això no vol dir que una nació pugui romandre indiferent davant les tragèdies d'una altra. Per contra, significa reconèixer la primacia de la diplomàcia sobre el poder de les armes. En aquesta perspectiva el Papa destaca que "és important que sempre es reconegui la força del dret, en comptes, del dret de la força". També denuncia que el tràfic il·legal d'armes és el que sosté la major part dels conflictes. "La no-violència com a tàctica política pot fer i ha de fer molt per combatre aquest flagell".

    
El setembre de 2014, commemorant l’inici de la 1ª Guerra Mundial, terriblement mortífera, el Papa Francesc va clamar des del cementiri de Redipuglia: “Els que especulen amb la guerra, potser guanyen molt, però el seu cor corromput ha perdut la capacitat de plorar”. La guerra és "una bogeria" alimentada per conceptes com "l'avarícia, la intolerància i l'ambició de poder" que sovint troben justificació en la ideologia i que ho destrueix i ho trasbalsa tot. Cal criticar la indiferència instal·lada a la societat, que el Papa il·lustra amb la resposta amb la qual Caín va negar davant Déu conèixer on era el seu germà assassinat: "A mi què m'importa?". Mirem que ens importin tots aquests greus problemes; fem-nos portadors de pau en totes les relacions que establim properes o llunyanes; preguem per la pau; eduquem-nos per a la pau; edifiquem comunitats de pau.

Recordem la frase feliç de Pau VIè. “Si vols la pau, treballa per la justícia!”. BON ANY a tots, convençuts del que ens promet Jesús: “La Pau us deixo, la meva Pau us dono!”