Veritat i periodisme de pau

En la Diada de l’Ascensió, l’Església celebra la Jornada Mundial de les comunicacions socials, que enguany arriba a la 52ª edició, i amb un lema i un missatge que el Papa Francesc ens proposa: «‘Fake news’ i periodisme de pau. La veritat us farà lliures (Jo 8,32)». Vivim arreu temps d’imposició de relats, a vegades amb mitjans indignes, com les falses notícies (fake news).

En un context de comunicació cada vegada més veloç i immersos dins un sistema digital, amb tants blogs i pàgines informatives, amb anònimes reaccions i aportacions immediates, assistim avui a aquest fenomen de les notícies falses. L’antídot més eficaç contra el virus de la falsedat és deixar-se purificar per la veritat, i tot prevenint la difusió de les notícies falses, posar en relleu el valor de la professió periodística i la responsabilitat personal de cadascú en la comunicació de la veritat.

El Missatge del 2018 del Papa, parla del que hi ha de fals a les notícies falses, com podríem reconèixer-les i comenta les paraules de Jesús que “la veritat us farà lliures” (Jo 8,32). Fa notar sobretot el lligam que hi ha entre la pau i la notícia veritable, ja que com ell diu, “el millor antídot contra les falsedats no són les estratègies, sinó les persones, persones que, lliures de la cobdícia, estan disposades a escoltar i permeten que la veritat emergeixi a través de la fatiga d’un diàleg sincer; persones que, atretes pel bé, es responsabilitzen en l’ús del llenguatge”. I subratlla que, en el món contemporani, el periodista no realitza només un treball, sinó una vertadera i pròpia “missió”.

Informar és formar, és involucrar-se en la vida de les persones. per això la verificació de les fonts i la custòdia de la comunicació són processos de desenvolupament del bé veritables i propis que generen confiança i obren camins de comunió i de pau. El Papa demana un “periodisme de pau”, que “vagi contra les falsedats, els eslògans efectistes o les declaracions altisonants; un periodisme fet per persones i per a persones, i que es comprèn com a servei a tots, especialment a aquells —i són la majoria en el món— que no tenen veu; un periodisme que no cremi les notícies, sinó que s’esforci a buscar les causes reals dels conflictes per a afavorir la comprensió de les seves arrels i la seva superació a través de la posada en marxa de processos virtuosos; un periodisme compromès a indicar solucions alternatives a l’escalada del soroll i de la violència verbal”.

Finalment ho resumeix en una oració que és tot un gran programa d’acció per als informadors i els qui utilitzem internet i altres mitjans: “Senyor, feu-nos instruments de la vostra pau. Feu-nos reconèixer el mal que s’insinua en una comunicació que no crea comunió. Feu-nos capaços de treure el verí dels nostres judicis. Ajudeu-nos a parlar dels altres com de germans i germanes. Vós sou fidel i digne de confiança; feu que les nostres paraules siguin llavors de bé per al món: on hi ha soroll, feu que practiquem l’escolta; on hi ha confusió, feu que inspirem harmonia; on hi ha ambigüitat, feu que portem claredat; on hi ha exclusió, feu que portem compartició; on hi ha sensacionalisme, feu que usem la sobrietat; on hi ha superficialitat, feu que plantegem interrogants veritables; on hi ha prejudici, feu que suscitem confiança; on hi ha agressivitat, feu que portem respecte; on hi ha falsedat, feu que portem veritat. Amén.”