Defensar els drets i les capacitats de la gent gran

El proper dissabte dia 2 quan celebrarem la festa de la Presentació del Senyor, i amb les candeles recordarem que som deixebles de Crist, la Llum del món, donarem gràcies pels qui han consagrat la seva vida a Déu (Dia de la Vida consagrada), i pel paper que a l’Evangeli s’atorga a Simeó i Anna, profetes de la Llum i la Joia de Jesús, ofert en el Temple. Serà també la festa dels patrons del Moviment de gent gran “Vida creixent”, i una crida a mirar amb amor i valorar la gent gran de les nostres comunitats. També l’ONU va determinar un dia internacional de la gent gran (1er. d’octubre), per encoratjar els governs a introduir i desenvolupar en les legislacions i els programes nacionals, els principis a favor de les persones d'edat, amb reconeixement dels seus drets: atencions, salut i seguretat social, discriminacions que pateixen, o maltractaments i possibilitats d’ocupació i d’aportacions socials.

Els ancians, amb la seva saviesa i experiència, tenen la capacitat de seguir contribuint al desenvolupament de la societat, però lamentablement molts d'ells són marginats amb polítiques i prejudicis que els deixen a mercè de la dependència, la pobresa i l'aïllament social. A mesura que la població anciana creix ràpidament al món, la seva atenció és cada vegada més crítica. Això exigeix l'elaboració urgent de mesures concretes i pràctiques que garanteixin la protecció dels seus drets humans i que responguin a les seves necessitats.

Segons recents informes sobre població mundial elaborats per l'ONU (2017), es preveu que les persones amb més de 60 anys fregaran els 1.000 milions i representaran el 13% de la població total. El Papa Francesc adverteix que si bé gràcies al progrés de la medicina, l'esperança de vida ha augmentat, la societat no s'ha expandit a la vida, ja que no s'ha organitzat prou com per deixar espai a la gent gran, amb el respecte degut i la consideració pràctica de la seva fragilitat i dignitat. Cal tenir en compte que els ancians són desproporcionadament susceptibles a la pobresa, la mala salut, la discapacitat, l'aïllament social, la violència i l'abandonament, que són factors que atempten contra la seva dignitat humana. I també amb massa freqüència veiem la gent gran exclosa de la participació activa en la societat i el desenvolupament, tot i la saviesa de vida que han acumulat durant els anys d’existència, com sempre subratlla el Papa Francesc.

Tampoc no podem oblidar ni deixar d’agrair-los que ells, en el passat, van estar activament en el centre de les nostres famílies i comunitats. Pensem en tants sacerdots grans, religiosos i religioses, padrins de les famílies, “experts” en humanitat, en educació, en oficis i en valors, ja que són ells qui han transmès i han mantingut la flama de la fe i de l’esperança en nosaltres i en el nostre poble. No podem caure en la temptació de tornar-nos una societat programada per a l'eficiència, que descarta els ancians. Ells mantenen la seva dignitat humana i aquesta no disminueix perquè minvin les seves capacitats econòmiques o físiques, o perquè pateixin discapacitats o deteriorament cognitiu, o estiguin en el seu major moment de necessitat. Sempre seran fills i filles de Déu. I com Simeó i Anna, encerten quan ens indiquen la presència de la Llum enmig de nosaltres. Estimem-los i fem-los notar que els agraïm tot el que ens han donat, de la millor manera que van saber i poder.