Diumenge XX durant l'any

Germans:

El poble de Déu era Israel, l'antic poble escollit. A ell havien estat enviats els patriarques i els profetes. A ell es va donar la paraula revelada i escrita, perquè fos testimoni del projecte de Déu sobre el seu poble. Aquell poble havia estat arrancat de l'esclavitud estrangera i recollit en una terra privilegiada. A Israel havien estat fetes les promeses, molt concretament la promesa del Messies salvador.
Tot això afavoreix l'aparició d'una mentalitat de poble privilegiat, únic elegit per Déu, que va prenent peu. Es pensen que ells són l'únic poble que Déu vol salvar, que Déu es desentén de tothom que no sigui israelita. En això van errats, no interpreten degudament la voluntat de Déu. És cert que alguns profetes, Isaïes, per exemple, han entès que el seu Déu és el Déu de tots els homes, siguin quins siguin. Isaïes ho expressa així: Els estrangers que s'han adherit al Senyor, que es posen al seu servei per l'amor del seu nom (...) els deixaré entrar a la muntanya sagrada, (...) perquè tots els pobles anomenaran el meu temple casa d'oració.
Amb tot, el poble no ho va pas entendre. Els seus cors es van endurir per l'orgull de l'ètnia i el nacionalisme exagerat. Ofuscats com estaven no van reconèixer el Messies quan va arribar, i els pocs que el van acceptar seguien pensant que el Messies havia estat enviat només a Israel. Els mateixos apòstols tenien problemes a l'hora de començar la seva missió. Sant Pau és el primer que entén la missió universal de Jesús i es fa l'apòstol dels no jueus, anunciant en territoris pagans la mort i la resurrecció de Jesús, per la salvació de tota la humanitat. En aquest context escriu als romans lamentant-se del rebuig per part dels jueus a la persona de Jesús i alegrant-se perquè ara que (els jueus) han desobeït, Déu s'hagi compadit de vosaltres.
El fragment de l'Evangeli d'avui és una bona lliçó d'aquesta missió universal. Una dona cananea de la regió de Tir i de Sidó, pagana, surt a trobar Jesús, cridant: Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi. Jesús, accedint de mala gana a la mentalitat jueva, diu: Únicament he estat enviat a les ovelles del poble d‘Israel. (...) No està be de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells. Diu la dona: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos. Jesús respongué: Dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols.
Des d'ara, nosaltres no ens podem considerar privilegiats davant de Déu, ni menysprear persones que, per la seva raça, religió, llengua o cultura, són diferents de nosaltres. Veurem, per contra, totes les persones com fills de Déu, al mateix nivell i tan estimats com ho som nosaltres. La humanitat és una sola família, i Déu n'és el Pare.