Diumenge 15 durant l'any

Estimats germans:

La nostra societat, potser més que mai, té el ulls posats en la productivitat: produir més, millor i més de pressa és allò que compta de veritat. Semblaria que la única raó d'existir fóra l'eficàcia tangible.

Ara bé, l'experiència ens ensenya que amb tot això l'home no en té prou. Ens adonem que amb tan de consum s'acaba consumint l'home i tot. Què se'n treu de portar una vida que ha perdut el sentit espiritual? No sentim la necessita de tornar a descobrir la dimensió misteriosa de la vida veritable, de trobar de nou aquells valors espirituals que superen tota matèria i satisfan les necessitats més íntimes del nostre món interior?

El Senyor ens convida a relativitzar les petites o grans seguretats de la vida material, com fou el cas del profeta Amós que hem escoltat fa un moment. Diu ell: El mateix Senyor m'ha pres de darrera els ramats, i m'ha dit: ‘Ves a profetitzar a Israel, el meu poble. D'aquesta manera el profeta es enviat al poble per tal de fer-lo despertar als valors més grans.

És també el cas dels dotze que, en el passatge de l'Evangeli, hem vist com eren enviats per Jesús de dos en dos. Ells també surten a la missió desproveïts de tota seguretat: Ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. La seva missió és predicar el Regne de Déu i la conversió del cor. El Regne de Déu representa el resum dels valors suprems de la persona humana: la veritat, la llibertat personal, el respecte a l'altre, l'amor a tothom, la justícia feta norma de vida. I, més endins i més enllà de tot, l'esperança de la salvació, perquè Déu és Pare bo que ens perdona, ens estima i ens ha predestinat, més enllà d'aquesta vida, a posseir per sempre tot bé, tota bellesa, tota felicitat.

L'home del nostre temps té prou raó i prou necessitat de posar en dubte l'eficàcia dels valors materials que li són proposats per la societat on viu. Almenys, en la forma de valors absoluts que és com els viu la cultura actual. La frustració és més gran com més cega és la confiança que s'ha dipositat en aquests valors materials.

Enmig de tanta confusió com viu l'home actual, el Regne predicat per Jesús és el nord que pot fer retrobar l'òrbita perduda a tota la gent de bona voluntat; essent l'Església, per mitjà de l'anunci del Regne, qui denuncia els errors de la nostre època, orienta vers la recerca d'un suplement d'ànima i l'encarrila vers el port de la salvació.

La comunitat, aplegada per celebrar l'Eucaristia i els altres misteris de la fe, ens garanteix que els nostres somnis no són una utopia impossible: la comunió de tots els homes entre si i amb Jesús sempre vivent, troba, ja ara, una primera i premonitòria realització.