Diumenge 23 durant l'any

Estimats germans:
La paraula de Déu és sempre un missatge de consolació, però la litúrgia d'avui el recull d'una manera especialment viva. Isaïes comença: Digueu als cors alarmats: ‘Sigueu valents, no tingueu por'.
Ara també hi ha cors alarmats: per la soledat, la manca de salut, la situació familiar, el risc de perdre la feina, el camí nou i estrany que prenen els fills, la inseguretat del futur, etc. Davant d'això la paraula de Déu ens diu: No tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu (...) és ell mateix qui us ve a salvar.
Perquè Déu farà les coses noves i tot serà diferent. Diu el profeta: Llavors ell desclourà els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran. En efecte, no sabem prou bé fins a quin punt en som de cecs i sords pel que fa al nostre món espiritual i al designi de Déu sobre nosaltres, que estem acostumats a veure-ho tot a ran de terra amb una mirada carnal, temporal, materialista, interessada, intranscendent. Déu ens vol obrir els ulls i les oïdes, perquè albirem el fabulós i indescriptible pla diví sobre nosaltres, que s'expressa amb aquestes belles imatges poètiques: L'aigua (el designi de Déu) ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert (que és la nostra vida terrenal i migrada), les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set (els nostres desigs no acomplerts) és ple de fonts d'aigua ( és a dir, de sentit, de fecunditat, de goig).
I, com més tinguem consciència humil i acceptada de la nostra situació precària, més generosament el Senyor ens donarà el seu consol. No sabeu -ha dit Sant Pau- que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?
Mireu com Jesús duia el consol als qui l'envoltaven: Li porten un sord que a penes podia parlar (...), Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i li digué: ‘Obre't! A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament.
Aquest miracle físic inclou un sentit espiritual, volent donar a entendre que, el que Déu vol, és l'alliberament humà de totes les limitacions, tant corporals com espirituals, ja en aquesta vida, com a preparació per a la vida perfecta amb ell, que serà sense limitacions de cap mena, en la realització perfecta de la nostra personalitat i en la satisfacció dels nostres anhels més pregons. Serà la possessió per sempre del que Jesús anomena el Regne del cel.