Diumenge 31 durant l'any

Estimats germans:
La primera lectura, el salm i l'Evangeli ens fan centrar en el Senyor, que és el nostre Déu, que és l'únic en la seva grandesa infinita, en l'eternitat de la seva existència i en el seu poder sense límits. No és, però despòtic o llunyà. És el Déu a prop nostre, amb una cura amorosa i protectora; és la roca que ens enforteix i la muralla que ens salva, és el penyal on podem emparar-nos, és l'escut que ens protegeix i la força que ens deslliura.

La persona que deixa de comptar amb Déu es queda sense protecció, a mercè de la seva pròpia impotència i de les forces agressives que venen de fora: dels seus enemics espirituals. Ella no pot repetir aquelles paraules del salm: Rodejat d'adversaris delirants clamo al Senyor, crido auxili d'entre els enemics. Aquell qui ha perdut el contacte amb Déu resta solitari en el seu no res, i és com si caminés desert enllà sense dirigir-se a cap lloc concret. És el pelegrí sense nord i sense guia, no té roca on emparar-se, ni escut que el protegeixi.

El fidel que s'empara en Déu respon espontàniament a l'amor i a la protecció que en rep. Res no hi ha tan important per a ell com estimar el Senyor, el seu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces. I, sabent que l'amor es mostra amb les obres, procura guardar en el seu cor les paraules dels manaments i posar-les en pràctica, tant com n'és capaç.

Aquell que ha fixat la seva mirada i la seva esperança en Déu per damunt de tot, és com una pantalla gegant receptora fidel dels beneficis de l'amor de Déu. Es troba sovint i espontàniament en comunicació secreta i afectiva amb Déu. Amb la mateixa facilitat amb què els rep, reflecteix i retransmet als altres els favors i beneficis rebuts.

I així, mai no s'acontenta de viure ell tot sol el primer manament d'estimar Déu, sinó que es projecta, tant com n'és capaç, cap als altres, compartint amb ells l'amor que ha rebut de Déu: és llavors quan comença a estimar els altres com a si mateix, perquè ara ja comprèn que això és millor i més agradable a Déu que tots els sacrificis i les ofrenes presentades a l'altar.

Mirar Déu, pensar en ell com la fascinació i l'amor primordial de la nostra vida, i deixar-nos estimar i protegir per ell sense condicions, serà l'èxit capdal a què podem aspirar. Retransmetre als altres aquest amor estimant-los com a nosaltres mateixos, serà l'empresa més gegantina i reconfortant que podem dur a terme.