Diumenge I d'Advent

En començar aquest Advent, seria bo que constatéssim -com ho va fer Isaïes, al se temps- la nostra situació perillosa i alhora incòmoda. Ho podríem expressar amb les seves pròpies paraules: Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda...Senyor, ¿per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s'obstinin en no creure en vós?
El desballestament del nostre món ens afecta a tots una mica, i la nostra terra es va tornant inhòspita i malaltissa. Ja no se sap, gairebé, on girar la mirada per fer renéixer l'esperança, ara que l'home s'ha acostumat a mirar als seus peus i a confiar en les obres de les seves mans. Aquestes obres es burlen d'ell, per allò que diu el profeta: Cap de les nostres obres no és més neta que la roba tacada d'impureses.
Oh! Si sabéssim aixecar la mirada a temps i exclamar com ho féu el profeta: Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre Pare; nosaltres om l'argila i vós, el terrissaire; tots som obra de les vostres mans... Quin goig si pugés a les altures, des del nostre món cansat i esmaperdut, aquest clam: Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!
L'Evangeli ens dóna un toc d'atenció: Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. Ens demana una aturada al camí, a asseure'ns a pensar què volem fer de la nostra vida, quins béns volem aconseguir. Preguntem-nos si el camí que fem és l'apropiat. Plantegem-nos si els nostres passos són inútils, si l'espiral de vida egoista i mundana en què estem ficats és la xarxa de les nostres desventures presents i el túnel de les nostres inseguretats futures.
La persona sensata s'ha de parar a sospesar si l'esquema dels seus valors i els afanys, en què desgasta els esforços i la salut, són els mitjans adequats per a construir la casa de la seva felicitat. Perquè això és del que es tracta: de la pròpia felicitat. La salvació és el progrés creixent i indefinit en el camí de la pròpia felicitat, des d'ara fins al dia de la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador.
És evident que aquest camí no el podem fer vivint endormiscats i passius, no el podem fer sense estar atents. Viure atents a la presència del Senyor vol dir posar en joc la gràcia que ens ha estat donada en Jesucrist. La paraula que sentirem durant aquest temps d'Advent serà clara, engrescadora, plena de consol, estimulant, perquè puguem despertar-nos, aclarir moltes coses i començar una vida nova.