La Sagrada Família

Estimats germans:

Hem celebrat el Nadal i hem contemplat, plens d'afecte i admiració, l'Infant nascut a Betlem. Ara, ens toca seguir, amb el mateix amor i atenció, els primers passos de la vida d'aquest Infant, tot acompanyant-lo en el seu creixement, fins a arribar a l'edat adulta. En poc temps, podrem meditar les escasses escenes que coneixem de la seva infantesa, fins que arribarem al baptisme, en el Jordà, quan va començar la seva missió pública. El resum que ens dóna Sant Lluc de la infantesa de Jesús, no té pèrdua: El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.

Avui, ens quedarem en la seva vida de família i podem mirar de fer-ne el model per a la nostra. En la devoció cristiana sempre s'ha mirat amb gran afecte la Sagrada Família de Natzaret, i s'ha entès que la vida familiar dels tres personatges era una mansió de pau i felicitat, un oasi de senzillesa i amor, a diferència de les complicacions tant freqüents en moltes famílies. Només de Pensar en Josep, Maria i Jesús, a casa seva, amb una riquesa tan gran de valors i relacions, produeix la sensació de relaxament i benestar, i ens mou a desitjar-ho.

El fet que Jesús vingués a viure la vida familiar ens dóna a entendre com Déu, el Pare, valora aquest nucli com a base i fonament de la societat civil i religiosa. S'entén fàcilment que els infants acabats d'arribar tenen necessitat absoluta d'un punt de referència, d'un clima favorable que els permeti l'aprenentatge de l'art de viure. On aprendrien, sinó, la seguretat, la confiança, l'experiència d'ésser estimats i la capacitat d'estimar, la necessitat de relacionar-se i la manera de fer-ho?

Josep i Maria, fidels a la seva fe, als vuit dies, presenten el seu Fill al temple i el consagren a Déu, començant així llur tasca educativa amb el nen, acompanyant-lo fins que estigui preparat per a viure com un veritable israelita. Al temple els espera una gran sorpresa: Simeó i Anna reconeixen en aquell nen el Messies promès, i criden de goig, perquè la salvació ja és a prop i la seva esperança no ha quedat defraudada.

Després tornen a Natzaret i es posen a viure el dia a dia, a casa seva, a la presència de Déu. Una vida amagada i senzilla que no crida l'atenció de ningú, per la que Jesús es va preparant per al dia de la sortida al món, a plena llum. Cada llar és una família que hauria d'emmirallar-se en la de Natzaret. Com Josep i Maria, els pares són els primers educadors insubstituïbles de llurs fills, preparant-los per a la vida de fills de Déu i membres de la societat en què els tocarà viure. L'Església és l'altra família nostra, on ens trobem amb els altres creients, per la fe, ens alimentem a la mateixa taula, amb la paraula i l'Eucaristia i ens unim per l'esperança i la caritat.