Epifania del Senyor

Estimats germans:

Tots veiem clarament com n'és d'actual el missatge del profeta Isaïes que hem escoltat. Recordem-lo. És aquest: Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions. Onsevulla girem els ulls res no es veu massa clar, en el present. Ni l'esdevenidor ofereix massa bons presagis. Com és possible aquesta situació -ens podem preguntar- si, també ha dit el profeta: Sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria?. ¿No trobem la resposta en nosaltres mateixos, quan ens adonem que volem caminar a la resplendor de la nostra pròpia llum, en comptes d'acostar-nos a la llum del Senyor i de buscar la claror de la seva albada? L'home modern s'ha tancat en un cercle purament humà, que comença i acaba en ell mateix, sense adonar-se que no té llum pròpia ni recursos de cap mena per aclarir la seva situació i donar sortida a les seves necessitats.

Isaïes ens mostra el camí de sortida, quan diu: Els pobles s'acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Sortir del cercle merament humanista, obrir els ulls a l'esperança, recobrar el sentit perdut de la transcendència, deixar-se conduir i salvar per Déu, seria posar les condicions per a la il•luminació del nostre pensament i del nostre cor, per tal de sortir de les tenebres que embolcallen la terra.

La festa d'avui és l'ocasió apropiada per fer-nos aquesta reflexió i començar a caminar en la nova direcció. Avui celebrem que l'Infant nascut a Betlem és la llum del món i el salvador de tots els pobles; no només dels jueus o dels cristians, sinó de totes les nacions, races, religions i condicions de vida; representats, tots ells, en els mags d'Orient que, havent vist l'Infant als braços de Maria, s'han alegrat íntimament i s'han prostrat, adorant-lo, acomplint-se en ells aquella dita: Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge. L'escena dels mags adorant l'Infant ens ajuda a entendre les paraules de Sant Pau als cristians d'Efes: Que, des d'ara, tots els pobles, per Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

La llum de Déu se'ns ha aparegut de debò en el seu Fill, que continua present en la vida de ressuscitat. El podem descobrir fàcilment en la meditació de la paraula, en el sagrament de l'Eucaristia dominical i en la bona relació d'amor amb el pròxim. Vivim la nostra fe com un camí de recerca, fins que aconseguim allò que demanem en l'oració col•lecta d'avui: Conduïu-nos, als que ja us coneixem per la fe, a contemplar cara a cara en la vostra excelsa glòria.