Diumenge 2 durant l'any

Estimats germans:
Quan Samuel era encara molt jove va tenir una profunda experiència de Déu. Va ser la primera: Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat. Però, com que estava ben disposat i preparat, davant d'una experiència interior desconeguda, va saber reaccionar. Primer de tot, pensant que el cridava el seu amo, es presentà davant d'ell i li digué: He sentit que em cridàveu, aquí em teniu.
El seu amo i mestre, Elí, el va ajuda a entendre. L'insinuà que podria haver estat el Senyor, qui el demanava. Per això, li fa: Si et torna a cridar, digues-li: ‘Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta'. Així va començar l'experiència de Déu i la vocació profètica de Samuel, que es va anar fent gran. El Senyor l'afavorí sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
En tots els casos d'una experiència profunda de Déu hi solem trobar una mediació humana, algú que fa de pont, que fa adonar d'una realitat amagada, que tu no havies sabut veure. Com és el cas que hem trobat a l'Evangeli. Joan Baptista estava amb els deixebles Joan i Andreu i, fixant-se en Jesús que passava, digué: 'Mireu l'Anyell de Déu'. Els dos deixebles de Joan van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: Que voleu? Ells li van dir: Mestre, on us allotgeu? Jesús els va respondre: Veniu i ho veureu. Ells hi anaren, veieren on s'allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
L'impacte en els dos deixebles, d'aquelles hores passades amb Jesús, va ser gran. Van anar de seguit a trobar els seus germans i amics i els digueren: Hem trobat el Messies! I molts anys després, quan escrigué l'Evangeli, Joan es recordava que, quan va trobar Jesús, eren les quatre de la tarda. Aquell dia i aquella hora havien canviat radicalment la seva vida.
Tenir una experiència personal interna de la presència de Déu es possible per a tothom qui ho desitja de cor i fa el que pot per disposar-se. No cal fer coses grans ni es pot precipitar el moment i l'hora, perquè no depèn de les nostres obres. És suficient desitjar-ho de debò i esperar amb fe, tenir oberts els ulls interiors per poder conèixer el moment en què Déu es deixa trobar i sentir. Aquell coneixement no implica saber més coses de Déu, sinó experimentar en el més íntim d'un mateix que Déu ens estima i que se'ns comunica. Per començar, és suficient viure amb el goig de la fe el sentit d'aquella expressió de Sant Pau, que hem escoltat avui: No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l'Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres?