Diumenge 4 de Quaresma

Estimats germans:
Quan el poble d'Israel anava pel desert, cansats de tantes penalitats, es queixaven a Moisès i criticaven Déu per haver-los posat en una situació tan dura. Llavors, i com a càstig de la seva rebel·lió -segons ens diu el llibre de l'Èxode- aparegueren unes serps verinoses que causaven la mort amb la seva picadura. Déu manà a Moisès que fes un estendard amb una serp de bronze al mig. Aquells qui la miressin, pregant Déu amb bona disposició, se salvarien de la mort.
Déu fa servir sovint mediacions humanes per arribar allà on vol: la salvació dels homes. També, quan el poble hebreu viu deportat a Babilònia, es valgué de Cir, rei de Pèrsia, per tornar la llibertat i el progrés al seu poble. Déu desvetllà l'esperit del rei que promulgà un Edicte deixant-los tornar a casa.
Aquells fets eren signes profètics d'allò que esdevindria en la persona de Jesús. Ell mateix ho diu a Nicodem, com ho hem sentit a l'Evangeli: Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Volent dir que, per salvar-se, cal creure en Jesús, cal mirar-lo amb fe, pregant Déu per mitjà d'ell.
I arribem a un punt que ens costa molt d'entendre. Estem acostumats a que no se'ns dóna res de franc, que tot ens ho hem de guanyar o ens ho hem de merèixer. Això fa que ens costa de creure que ens puguem salvar per la fe en Jesús, que la salvació sigui un do gratuït. Escolteu aquestes paraules de Sant Pau: A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia; no ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres... Som obra seva.
Les preguntes que molts es fan són: ens basta creure i ja podem fer el que vulguem? No cal que ens escarrassem ni ens esforcem a fer bones obres? La resposta és tan senzilla com evident: si creiem de debò, la fe transforma la nostra vida, ens canvia a nosaltres totalment. La transformació de l'arbre comporta un canvi en els fruits. En altres paraules: si tenim fe, estimem Déu, l'admirem, l'adorem i ens posem de bona gana a fer la seva voluntat. Si estimem Déu, tractem amb amor, justícia i veritat els nostres semblants, i respectem totes les criatures de la terra.
Dit d'una altra manera: si creiem veritablement, fem nostres aquelles paraules de Sant Pau. Ell ens ha creat en Jesucrist ( som una nova criatura per la fe) per dedicar-nos a unes bones obres, que ell havia preparat perquè visquéssim practicant-les.
En el just, doncs, hi ha les dues coses: la fe i les bones obres. Ara, el que salva no són les bones obres, sinó la fe; en atenció a la qual, la salvació ens és donada gratuïtament. Quan ens manquen de manera clara les bones obres, allò que ens falla en el fons del cors, és la veritable fe en Jesús.