Diumenge 3 de Pasqua

Estimats germans:
Estem tan arrelats a la terra que se'ns fa molt difícil acceptar les coses del cel i connectar amb elles. La matèria és el medi en què ens movem sempre, com l'aigua ho és per al peix. L'esperit ens resta amagat. No el podem veure, ni sentir, ni mesurar. Encara que nosaltres també tenim esperit, aquest rep informació i actua únicament a través del cos, que és també matèria. Només la fe ens dóna la clau d'or per connectar amb l'esperit i amb les coses del més enllà.
Res d'estrany, doncs, que els apòstols tinguessin tantes dificultats per reconèixer Jesús i per acceptar que hagués ressuscitat. En l'Evangeli que hem llegit Jesús condescendeix a donar tota mena de proves, per tal que el poguessin acceptar en la nova situació de ressuscitat. Els diu: Per que us alarmeu? Per què us venen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé.
Encara els donà més proves convincents: Els digué: No teniu aquí res per menjar? Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se'l menjà davant d'ells. Després els va instruir perquè entenguessin el sentit de tot el que havia passat, segons estava anunciat a les Escriptures: El Messies havia de patir i ressuscitar, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles... Vosaltres en sou testimonis.
Veieu, per tant, quin és el fonament de la nostra fe? Aquells homes van creure fermament i començaren de complir la seva missió: En aquells dies, Pere digué al poble: ‘Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis, (...) ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes'.
La prèdica dels apòstols donava coratge i confiança als primers creients, recordant que, si algú pecava, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Exhortaven tothom a conèixer Jesús i a comportar-se amb un nou estil de vida, que estès d'acord amb com Jesús havia viscut. El camí que calia seguir era el compliment del manaments, fins a arribar de debò a estimar Déu perfectament.
És aquest també el nostre camí: interessar-nos vivament pel coneixement de Jesús. Aquell coneixement ens il·lumina el camí i ens prepara per cercar Déu com l'objectiu bàsic i primordial de la nostra vida. Per anar a Déu, el camí és Jesús: Ningú no va al Pare sinó per mi. Per Jesús aprenem que el nostre destí és el Pare. Quan ho hem entès i acceptat, neix en nosaltres l'amor, i amb l'amor, el desig d'anar a ell. Quan estimem Déu i desitgem trobar-lo, les dificultats perden força i el camí dels manaments es fa raonable i, fins i tot, planer. En efecte, tothom se sent amb cor per fer el que calgui per aconseguir allò que estima i desitja.