Diumenge 4 de Pasqua

Estimats germans:

Un dia, cap a les tres de la tarda, Pere i Joan pujaren al temple per pregar. Allí trobaren un home impossibilitat de naixement que, com de costum, l'havien portat els seus familiars perquè demanés almoina. En veure'l, Pere li digué: De plata i d'or, no en tinc, però, el que tinc, t'ho dono: en nom de Jesús de Natzaret, camina. (...) Ell, d'un sal, es posà dret (...) i entrà al temple amb ells, caminant, saltant i lloant Déu.

És normal que s'organitzés un gran aldarull i que tota la gent anés cap als apòstols amb gran veneració. Quan els magistrats, els ancians i els grans sacerdots els preguntaren: Amb quin poder o en nom de qui heu fet això, vosaltres? Ells respongueren: Sapigueu vosaltres i tot el poble d'Israel, que aquest home, el teniu davant vostre en nom de Jesucrist, el natzarè.

He volgut repetir aquest fet perquè vegem que els apòstols ho feien tot, sempre, en nom de Jesús. Eren ben conscients de no tenir cap poder per ells mateixos, i també de que Jesús ressuscitat els acompanyava sempre i obrava per mitjà d'ells, que eren els seus representants. Ens va molt bé saber això i entendre-ho, avui, dia del Bon Pastor, dia per celebrar que Jesús ens condueix i ens guia en el nostre caminar cap a Déu. Després de la seva resurrecció el pasturatge de Jesús és invisible, perquè ell ha passat a una vida glorificada que està més enllà de la nostra intel·ligència i sentits. Continua essent real allò que va dir a la gent: Jo sóc el Bon Pastor.

Perquè nosaltres tenim necessita de signes: de veure, de sentir, d'entendre, va encomanar als apòstols que tinguessin cura del seu ramat: Pastura els meus anyells, pastura les meves ovelles, diu a Pere. Ells ho feren sempre, conscients de no ser altra cosa que representants de Jesús, que obrava secretament en els fidels, d'acord amb les paraules i gests dels qui el representaven.

Igualment ara, els sacerdots actuem en la nostra missió, representant -moltes vegades, més malament que bé- la persona de Jesús. Sabem que quan el sacerdot bateja, és Crist qui bateja, i quan diu les paraules de Jesús sobre el pa i el vi, o dóna l'absolució dels pecats, és Jesús mateix qui consagra o perdona. Sabem també que quan el sacerdot promou la pastoral de la parròquia amb l'anunci de la paraula, l'administració dels sagraments, o les altres activitats formatives, és l'Esperit de Jesús qui, secretament, mou els cors dels fidels per descobrir la Bona Nova, tot despertant-los en la recerca del Regne de Déu.

Per aquesta raó confessem ben clarament que el pastor de la parròquia no és el rector, ni tant sols l'equip de pastoral, sinó el mateix Jesús. La imatge del Pastor amb el seu ramat ens mou avui a sentir-nos contents i segurs, pensant que el Senyor ens crida i ens vol conduir i vol que pasturem perquè tinguem vida i en tinguem en abundància.