Diumenge 6 de Pasqua

Estimats germans:

L'amor és la força més gran de la persona humana i la necessitat més urgent que experimentem, des del naixement fins a la mort. Poder estimar i sentir-se estimats és una riquesa irrenunciable per la qual aspirem d'una manera o altra tota la vida, i molts dels esforços que ens imposem, encara que siguin feixucs, tenen el seu origen en la necessitat de ser reconeguts i estimats.

Com que vivim molt a ran de terra, sovint ens acontentem amb l'amor immediat de les persones que ens envolten, encara que sigui fràgil i poc segur, i no ens recordem de la Font d'on brolla necessàriament tot amor. L'amor ve de Déu, perquè Déu és amor, ens ha dit Sant Joan. Podríem dir, en conseqüència, que no hi ha més amor veritable que el que ve de Déu, i que de Déu rep la seva autenticitat.

L'autèntic amor valora degudament la persona estimada, s'interessa pel seu bé i es disposa a ajudar-la respectant la seva manera de ser. El qui estima de debò para atenció a les necessitats de l'altre i es dóna a si mateix tot procurant la felicitat de la persona estimada.

Degut, però, a l'escassa capacitat d'estimar que tenim els humans, ens costarà trobar algú que ens estimi així. I si ho aconseguim ¿serem nosaltres capaços de correspondre de la mateixa manera? Es per això que l'amor humà es viu condicionat per moltes dificultats, com pobre i limitat que és.

Sort en tenim que l'amor de Déu és ben diferent: Déu és amor i la seva activitat cap a fora és sempre per amor, raó per la qual, no som nosaltres qui ens hem avança a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu fill com a víctima expiatòria pels nostres pecats.

Jesús ens ha tramés l'amor del Pare, l'ha fet visible i palpable. Va dir: Jo us estimo com el Pare m'estima. I ens estima a tots: Deu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. I sabem que ens estima fins i tot si som dolents, per conduir-nos al bon camí. Déu vol que tots els homes se salvin.

Jesús ens encoratja a correspondre a l'amor de Déu. Ens pren per amics seus i ens fa saber tot allò que ha sentit del seu Pare. Ens recomana que ens mantinguem en l'amor que ell ens té observant els manaments, perquè l'amor s'ha de traduir en obres. Així com l'amor de Déu es manifesta per les obres que ha fet i fa per nosaltres, també el nostre amor per ell cal que vagi acompanyat de les obres pròpies de fills de Déu.

Jesús ens donà un manament, el seu manament, l'únic: que ens estimem els uns als altres tal com ell ens ha estimat. L'amor que tenim als altres ve de Déu, passa per Jesús i passant pels altres torna a Déu.