Diumenge XVI durant l'any

Germans meus molt estimats:

No fa tants anys, particularment en els pobles rurals, la gent era molt hospitalària, confiada i oberta. Les portes de les cases es mantenien obertes tot el dia, cosa que convidava a entrar, i era considerat un gran honor el fet de ser una família acollidora; de ser considerada, d'alguna manera, la casa de tots. Els temps han canviat, tal vegada a causa de la inseguretat i, ara, les portes de les cases es troben gairebé sempre tancades, cosa que dificulta la relació. Aquest canvi provocat per les circumstàncies ens ha tornat una mica desconfiats i tancats en nosaltres mateixos, fent el nostre món més restringit i petit.

La primera lectura ens ha parlat d'Abraham que va acollir, com a enviats de Déu, uns transeünts desconeguts, que passaven prop de la seva tenda, sense fer-los cap pregunta. En comptes de veure'ls com una càrrega o un destorb, es va sentir molt honrat de poder-los servir. Efectivament eren enviats de Déu, portadors d'una gran notícia. Així li va parlar un d'ells: L'any que ve tornaré aquí, i Sara, la teva esposa, haurà tingut un fill.. El diumenge que ve continuarem aquesta lectura i veurem el que va passar.

En la segona lectura, Sant Pau ens ha explicat els grans béns que li han estat donats com a conseqüència d'haver acollit Jesús amb fe i amor. Aquella vida intensa de Pau ha redundat en un benefici copiós per a tota l'Església, que també s'ha obert a l'acollida del Senyor, fent-se realitat el que el mateix apòstol diu: El propòsit de Déu és aquest: que Crist, l'esperança de la glòria que ha de venir, estigui en vosaltres. Nosaltres l'anunciem (...) per conduir-los al terme del seu desplegament en Crist.

Però, si hi ha algun model perfecte de com podem acollir Jesús, el trobem en l'escena de Marta i Maria, on el fet revesteix unes característiques molt especials. Marta s'afanya en el servei a Jesús, mentre Maria, asseguda davant d'ell, li fa companyia, li dóna conversa, l'escolta i es mostra receptiva al seu missatge. Entre les dues germanes posen tots els elements d'una bona acollida a Jesús: Marta, el servei amorós i Maria, l'obertura del cor.

Així deuria ser la nostra actitud davant Jesús que ens visita amorosament: acollir la seva presència per la fe, la confiança i l'amor. Després, rebre el seu missatge, fer cas de la seva paraula, assimilar els valors que ell ens proposa. És difícil per a nosaltres l'actitud de silenci i quietud interior per a aquesta acollida, perquè vivim molt pendents de les coses: els interessos materials, la diversió, els capritxos, les il•lusions, el viure pendents dels altres, etc... Succeeix que tenim temps per a tot i no el trobem per a nosaltres; vivim cara a fora i no sabem estar amb nosaltres mateixos; busquem les satisfaccions exteriors i som incapaços de gaudir de la pau interior. Tot això és el que Jesús ens proposa canviar i ens ofereix la seva ajuda per a aconseguir-ho. Molts de nosaltres sabem imitar perfectament a Marta, ocupant-nos contínuament de moltes coses; però no sabem fer com Maria: estar amb Jesús, escoltar els batecs del seu cor, obrir-nos als valors interiors en els quals trobaríem la pau i la felicitat.

És veritat que donar pas a aquest estil de vida ens exigeix algunes renúncies, perquè la societat de consum en la qual vivim ens embadaleix i tendeix a convertir-nos en esclaus del que posseïm, i més encara del que anhelem posseir, sense que ens deixi temps per al que desitjaríem ser. Ocupats en l'afany de tenir, de millorar la nostra posició, de fer coses, perdem l'harmonia interior, la pau de l'esperit, el silencia creador. ¿Per què no intentem convertir la celebració del diumenge en un espai setmanal d'escolta i acollida com Marta i Maria?