«Que tothom sàpiga que el nostre Déu és Amor»

st_joan_avilaMissatge amb motiu de la declaració de Sant Joan d'Àvila com a Doctor de l'Església Universal

Benvolguts germans,

El papa Benet XVI proclamarà properament sant Joan d'Àvila doctor de l'Església Universal. Així ho va anunciar en la memorable Jornada Mundial de la Joventut, celebrada a Madrid, en què ens va invitar a «girar la mirada» cap al Sant i a perseverar en la mateixa fe de la qual ell va ser Mestre.

Però, qui és sant Joan d'Àvila? Quina és l'actualitat de la seva vida i del seu missatge? Què significa que sigui proclamat doctor de l'Església?

Trets biogràfics
Messor eram ‘Vaig ser segador'. L'epitafi que apareix al seu sepulcre reflecteix a la perfecció qui va ser sant Joan d'Àvila: un predicador que sempre posava al centre del seu missatge Crist crucificat i que cercava amb les seves paraules, senzilles i profundes, tocar el cor i moure a la conversió els qui l'estaven escoltant.
Joan d'Àvila va néixer el 1499 o el 1500 a Almodóvar del Campo (Ciudad Real), on va créixer i es va formar en un ambient cristià. Va estudiar lleis a la Universitat de Salamanca i Arts i Teologia a la d'Alcalà. Va ser ordenat sacerdot el 1526. Va celebrar la primera missa solemne al seu poble natal i ho va festejar invitant els pobres a la seva taula i repartint entre ells la seva copiosa herència.

Quan era a punt d'embarcar per anar-se'n a Amèrica, l'arquebisbe de Sevilla va canviar els seus plans. Havia quedat encantat amb la seva activitat evangelitzadora i li va demanar que es quedés a exercir el ministeri a Espanya. Joan d'Àvila va recórrer els pobles i ciutats d'Andalusia, la Manxa i Extremadura. Va residir a Granada, on ja figura amb el títol de Mestre, i va romandre durant els últims quinze anys de la seva vida a Còrdova, diòcesi d'on va ser prevere. Va morir a Montilla, el 10 de maig de 1569. Allí es veneren les seves relíquies al Santuari que porta el seu nom.

Sant Joan d'Àvila va ser un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura. Sobre ell es deia que si, per desgràcia, la Bíblia s'arribés a perdre, ell sol la restituiria a l'Església, perquè se la sabia de memòria. I va ser també un gran escriptor. Entre els seus llibres principals es troba el tractat de vida espiritual Audi, filia, que va començar a escriure quan va estar reclòs a la presó inquisitorial de Sevilla, a causa d'acusacions infundades de les quals va sortir completament absolt. A més, entre d'altres obres, va escriure el Tratado del amor de Dios, el Tratado sobre el sacerdocio, La Doctrina cristiana (un catecisme que podria ser recitat i cantat), dos importants Memoriales que van tenir influència notòria en el concili de Trento, les Advertencias al Concilio de Toledo, nombrosos Sermones, Pláticas espirituales i un esplèndid Epistolario.

 

Originalitat i actualitat d'un Mestre
L'originalitat del Mestre Àvila es troba en la seva constant referència a la Paraula de Déu; en el seu consistent i actualitzat saber teològic; en la seguretat del seu ensenyament i en el coneixement dels pares, dels sants i dels grans teòlegs.

Va gaudir del particular carisma de saviesa, fruit de l'Esperit Sant, i convençut de la crida a la santedat de tots els fidels del poble de Déu, va promoure les diferents vocacions a l'Església: laïcals, a la vida consagrada i al sacerdoci.

Desprès, generós i, sobretot, enamorat de Déu, va viure desposseït dels béns materials, però amb el cor ple de fe i d'entusiasme evangelitzador, dedicat del tot a la pregària, a l'estudi, a la predicació i a la formació dels pastors del poble de Déu. Per a això va fundar una quinzena de col•legis, precedents dels actuals Seminaris, i la Universitat de Baeza (Jaén).

En els seus deixebles va deixar una profunda empremta pel seu amor al sacerdoci i la seva entrega total i desinteressada al servei de l'Església. Centrat en allò que ell anomenava «el benefici de Crist», podem qualificar-lo com el doctor de l'amor de Déu als homes en Crist Jesús; el mestre i el místic del benefici de la redempció. Aquestes són les seves paraules: «Grande misericordia y grande favor fue sacarnos de las miserias y del captiverio en que estábamos, y sacarnos para hacernos no siervos, sino hijos.»

Va ser Mestre i testimoni de vida cristiana; contemporani d'un bon nombre de sants que van trobar en ell amistat, consell i acompanyament espiritual, com per exemple sant Ignasi de Loiola, sant Joan de Déu, sant Francesc de Borja, sant Pere de Ribera, sant Joan de la Creu, sant Pere d'Alcàntara, sant Tomàs de Villanueva, o santa Teresa de Jesús mateix.

 

Un altre espanyol, doctor de l'Església
Un doctor de l'Església és qui ha estudiat i contemplat amb clarividència singular els misteris de la fe, és capaç d'exposar-los als fidels de tal manera que els serveixin de guia en la seva formació i en la seva vida espiritual, i ha viscut de manera coherent amb el seu ensenyament.
Fins al moment, els doctors de l'Església són trenta-tres. Entre ells es troben tres espanyols més: sant Isidor de Sevilla, sant Joan de la Creu i santa Teresa de Jesús.
Sant Joan d'Àvila va ser declarat patró del clergat secular d'Espanya l'any 1946 per Pius XII i canonitzat el 1970 per Pau VI.

 

Pelegrinatge a Roma i celebracions a Espanya

Invitem tot el poble de Déu a participar en els actes que tindran lloc a Roma, amb motiu del gran esdeveniment que suposarà la proclamació de sant Joan d'Àvila com a doctor de l'Església universal. S'anunciarà com fer-ho quan el Papa decideixi la data dels actes. També a Espanya s'organitzaran celebracions oportunament.

A http://sanjuandeavila.conferenciaepiscopal.es es pot obtenir informació sobre la seva figura i sobre les activitats previstes amb motiu del seu doctorat.

El testimoni de fe del sant Mestre continua viu i la seva veu s'alça potent, humil i actualíssima ara, en aquest moment crucial en què ens constreny la urgència d'una nova evangelització. Perquè passen els temps, però els creients veritables com ell són sempre contemporanis.
Concloem fent nostra la súplica de sant Joan d'Àvila en una de les seves cartes (n. 21) i demanant al Senyor que el Doctor de l'amor de Déu ens ajudi a acréixer aquest amor i a enfortir la nostra fe:

«La fe es sosiego del corazón.
No hay cosa que tanto os conviene tener
para llegar al fin de la jornada en que Dios os puso
como de corazón confiar en Él.»

Madrid, 27 d'abril de 2012