Homilia de Mons. Joan-Enric Vives en la festa de la Mare de Déu de Meritxell

Pintura de Nostra Senyora de Meritxell, per Al PerezBenvolguts,

1.- Els ulls de la Mare de Déu de Meritxell són grans, oberts, vius, ressuscitats perquè és l'Assumpta al cel. Ella ens veu. Ella ens mira. Hi ha tantes formes de mirar... Ella mira bé, sap mirar, perquè entra en el cor de les persones, coneix com a Mare les nostres virtuts i pecats, les nostres necessitats i les nostres esperances.
Veu els dolors i les necessitats de tot el món, i continua dient-li al seu Fill, com a les noces de Canà: "No tenen vi", no tenen amor, no tenen treball, no tenen esperança...

Tenim moltes carències: econòmiques i laborals, de valors educatius i familiars, de sentit del viure, de fe que actuï amb coherència, per amor.

Deixem-nos mirar avui per Maria, la nostra Mare de Meritxell, que tots els andorrans estimem tant.

Amb la seva mà dreta allargada, tocarà les nostres nafres i les guarirà; arribarà allà on nosaltres no podem arribar; ens donarà la seva pau i la seva alegria; i ens omplirà de l'autèntica fraternitat i justícvia que necessitem com a país.

2. La festa nacional reviu i manté la consciència de la nostra pròpia identitat com a poble, que és el millor patrimoni col•lectiu, l'element bàsic de cohesió nacional, l'impuls vital de la comunitat i el garant de la seva permanència. Com ens convé no perdre el sentit de festa i de festa de país!. En aquest dia, tots ens retrobem, tots ens felicitem i ens unim en família. Avui no treballem perquè volem gaudir del pelegrinatge, pujant a Meritxell, i volem gaudir de la família i dels dies bons d'estiu que s'escolen... És la Mare que ens aplega i ens fa més bons a tots! Gaudim de la festa de Meritxell.

La nostra festa nacional està associada a Meritxell com a expressió nuclear de les arrels cristianes d'Andorra. En els seus origens, el nostre País emergeix, a l'ombra de l'Església, com a realitat diferenciada de l'estructura territorial carolíngia.
Precisament el nostre Bisbat d'Urgell està commemorant l'any del mil•lenari de l'inici del pontificat de Sant Ermengol (1010). Ell, seguint les pautes assenyalades pel seu oncle el bisbe Sal•la, i amb el suport dels Papes Silvestre IIon., i Benet VIIIè, implementà el full de ruta institucional d'Andorra, com a territori diferenciat del Comtat d'Urgell.
Sal•la i Ermengol representen el punt de partença d'un procés secular de presa de consciència de la sobirania pròpia d'Andorra, que el veguer episcopal, Fiter i Rossell, reflecteix en el seu "Manual Digest", el clàssic andorrà del segle XVIIIè, i que acabarà imposant-se definitivament en el si de la comunitat internacional amb la nostra Constitució de 1993.

Sant Ermengol és exemple d'home de fe i de servei al país. El seu oncle Sal•la el va preparar bé perquè el pogués succeir. Unia els sacerdots i vivien en comú a la Canònica de La Seu que ell va fundar. S'ajudaven a ser fidels a l'Evangeli. Era actiu en la caritat, defensava la fe dels cristians, construïa ponts per apropar els camins i acollia i ajudava els pobres. Pelegrinà a Roma i a Compostel•la, per camins difícils en aquells temps. Promogué la fe i uní els pobles amb camins nous. Li costà la vida, quan caigué del pont en construcció al Pont de Bar, mentre supervisava les obres. I el riu se l'endugué avall. Quan el seu cos baixava riu Segre avall per La Seu, les campanes tocaren soles per a anunciar que el bisbe era mort i era rebut a les estances celestials.

Encomanem-li a St. Ermengol, patró secundari del nostre Bisbat, que ens ajudi en la construcció de ponts de comprensió i d'enteniment, que tant necessitem. A la vida familiar, laboral, social i política. I que ens obri camins de saviesa, d'amor i de servei.


3. Avui és dia d'alegria per als privats de llibertat. En la data de la Festa nacional d'Andorra els Coprínceps hem signat una mesura de gràcia, que s'adopta en la festa de la Mare de Déu de Meritxell, amb motiu de la visita del Copríncep Francès S.E. Nicolas Sarkozy i de la trobada dels Coprínceps a la Casa de la Vall el proppassat 29 de juliol. La festa d'avui ha d'ésser una oportunitat d'enfortir els millors sentiments en el si de la comunitat i també per a donar lloc a la magnanimitat, a l'equitat, al perdó, com a elements conciliables amb la justícia.
I si perdonem, també serem perdonats; així ho demanem al Parenostre. I tots necessitem rebre i acollir el perdó. Especialment aquells que han fallat en els seus deures professionals o familiars, sobretot quan els nostres mancaments fan mal als infants i als joves, als més febles de la societat. Perdó, Senyor, si hem fet mal a persones febles i innocents, i hem traït els valors que volíem transmetre. Ajuda'ns a esmenar-nos i a millorar. Guareix les nostres ferides i retorna'ns la pau.

 

4. Estem celebrant un any maragal•lià. El gran poeta de la cultura catalana Joan Maragall i Gorina (1860-1911) farà cent cinquanta anys que naixia el proper 10 d'octubre. Molt inspirat en els "Goigs a la Verge de Núria" escriu:

Verge de la vall de Núria,
voltada de soledats,
que immòbil en la foscúria
i en vostres vestits daurats,
oïu l'eterna cantúria
del vent i les tempestats;
Verge de la vall de Núria
a Vós vénen les ciutats.
...

Aquí ens teniu, Verge tosca,
vagament cercant redós
en el clos misteriós
de vostra capella fosca.
...
¿Per què ens mireu, Verge santa,
amb aquests ulls tan oberts?
¡Doneu-nos l'esgarrifança
dels vells miracles complerts!

Castigueu nostre sentit
amb tant d'oblidades febres!
Deu ànima a les tenebres!
Deu-nos la fe de la Nit!...

Que demà, quan surti el sol,
tornarem a prendre el vol
per les serres encantades,
i els camins de les cascades
seguirem de sol a sol...
...

A l'hivern, quan neva i plou
i la ciutat se remou
brillant d'insomnis i fúria,
nostres ulls enlluernats
veuran, allà en la foscúria,
la immòbil Verge de Núria
voltada de soledats.

 

Núria i Meritxell s'agermanen per les serralades del Pirineu, i protegeixen el nostre Bisbat i el Principat d'Andorra com a Patrones principals. Que Maria, voltada de soledats, en el nostre estimat Pirineu, protegeixi el Principat d'Andorra, i -com diu el poeta- "enmig de l'hivern", símbol dels moments difícils de la vida, ens doni "la fe de la Nit!", i amb ella, "l'esgarrifança dels vells miracles complerts".

Bona festa de la Mare de Déu de Meritxell!

Arquebisbe Joan-Enric Vives