Mons. Vives transmet un missatge de pau a la societat andorrana i demana una renovació ètica de la vida social i econòmica i un compromís de solidaritat per a sortir de la crisi

El Copríncep Episcopal també ha tingut unes paraules de record per l'Arquebisbe Joan Martí, traspassat l'11 d'octubre, i pels treballadors morts a l'accident del túnel dels Dos Valires.

El misteri del Nadal, "profecia de pau per a tots els homes", que compromet els cristians a fer-se pas enmig dels drames humans i enmig dels conflictes, els ha de fer instruments i missatgers de pau, per portar amor, perdó, alegria i veritat, segons les belles expressions de la coneguda pregària de Sant Francesc.
Significa també la renovació del compromís per assolir una pau estable al món, esperada amb ànsies; per reconèixer, tot recollint unes paraules del Papa Benet XVI, "que hi ha un designi diví de pau per a la humanitat." Amb aquestes paraules, el Copríncep Joan-Enric Vives ha volgut traslladar un missatge de pau i de solidaritat al conjunt del poble andorrà a través dels representants de les institucions polítiques, econòmiques, socials i culturals del Principat d'Andorra que s'han aplegat aquest migdia al Palau Episcopal per rebre del Bisbe i Copríncep l'expressió dels millors desitjos per a les festes de Nadal i per al nou any 2010.

A les acaballes d'un any en què els efectes de la crisi econòmica s'han fet sentir a Andorra i arreu, Mons. Vives també ha volgut agrair expressament a les institucions de caritat i de solidaritat d'Andorra el seu gran treball en aquest àmbit, tot animant-los a seguir en aquesta lògica del do i de la gratuïtat com a expressió de fraternitat. Igualment, la sensibilitat que percep en els Comuns i en el Govern i el Consell General, ens esperona a tots de cara a fer una Andorra justa i fraterna.

Ha manifestat la necessitat d'un compromís social decidit per sortir de la crisi, sabent que és prioritària la conversió del cor per obtenir els canvis socials. És imprescindible el concurs de tots, dels poders públics i de totes les forces
socials, per trobar els punts de necessària convergència en la recerca dels objectius més urgents i convenients per al País, tant en el seu interior com a l'exterior".

Ha afegit que cal reconèixer la urgència de discernir sobre les decisions a prendre, així com fomentar la responsabilitat de tots envers el bé comú i cap a les persones i els col·lectius més afectats per aquesta situació de crisi. Així mateix, és necessari impulsar un nou dinamisme empresarial i laboral que ens comprometi tots, a favor d'un treball just i repartit, que sigui expressió de la dignitat essencial de tot home i tota dona. Hauríem d'aspirar a un desenvolupament integral, que requereix una renovació ètica de la vida social i econòmica, i promoure un nou compromís amb els pobres que en un món globalitzat pateixen la pitjor part de la crisi.

A l'hora de fer balanç de l'any que acaba, el Bisbe Joan-Enric ha tingut unes paraules de record pels treballadors morts en accident laboral al túnel dels Dos Valires, i ha agraït novament l'esforç de tantes persones com es van bolcar a atendre els afectats i les famílies de les víctimes del sinistre, així com les multitudinàries mostres de solidaritat de la societat andorrana: "Aquests dies tots vam ser portuguesos, i en aquestes festes ho serem igualment. Que sempre sigui visible i ferma la germanor entre tots els andorrans per construir junts una societat unida i en pau, i per fer d'Andorra una pàtria comuna, un poble pròsper, just i pacífic".

També ha tingut un sentit record per l'Arquebisbe Joan Martí, traspassat l'11 d'octubre d'enguany, després de trenta-dos anys de dedicació pastoral a la Diòcesi d'Urgell i d'entrega al poble d'Andorra. L'Arquebisbe Joan fou un home molt bo, un gran creient, un home de cultura, un Bisbe fidel i un Copríncep savi, ha recordat Mons. Vives; "un home d'Església, que va aplicar amb prudència i caritat pastoral l'esperit i la lletra del Concili Vaticà II a la Diòcesi d'Urgell, acollint i plasmant en institucions noves aquell esperit renovador del Concili. I un home d'Estat, que va saber compaginar la seva dedicació com a Bisbe i acompanyar Andorra amb total disponibilitat i servei com a Copríncep episcopal, anant al davant del procés constitucional amb les persones que van intuir aquell gran moment històric, únic, que passava pel Principat d'Andorra, i que va poder culminar amb la promulgació de la Constitució Andorrana, votada pel poble andorrà en el referèndum de 1993.

Mons. Joan-Enric Vives ha clos el seu discurs expressant el desig "que sigui realitat el que diu el Preàmbul de la nostra Constitució: que el lema "virtus unita fortior", que ha presidit el camí pacífic d'Andorra a través de més de set-cents anys d'història, segueixi essent una divisa plenament vigent i orienti sempre les actuacions dels andorrans".

Vegeu el discurs de Mons. Joan-Enric Vives

_dsc0207_dsc0157_dsc0167_dsc0217