La Càtedra de Pensament Cristià debat sobre la necessitat i les possibilitats de diàleg entre creients i no creients en el món actual

img_0841Les ponències de l'edició d'enguany desenvolupen diferents vessants de la proposta del Sant Pare d'obrir un "Atri dels gentils" en el si de l'Església per afavorir l'intercanvi entre catòlics i agnòstics.
Una vuitantena de persones es van aplegar el divendres 1 de juliol al matí a Sant Julià de Lòria per seguir les ponències de la vuitena edició de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell, que enguany s'ha centrat en el tema "L'Atri dels gentils. Junts cerquem un món millor", i que va comptar amb la participació de Mons. Melchor Sánchez de Toca, Subsecretari del Consell Pontifici de la Cultura; l'escriptor i periodista Antoni Puigverd; i el Dr. en Teologia i Filosofia Francesc Torralba, Catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i Director de la Càtedra de Pensament Cristià.
La jornada va ser inaugurada per l'Arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i pel Cònsol Major de Sant Julià de Lòria, M. I. Sr. Josep Pintat. A la seva intervenció, Josep Pintat, que en els propers mesos acabarà el seu mandat com a Cònsol, va expressar l'agraïment al Bisbat d'Urgell per escollir Sant Julià de Lòria com a seu d'aquesta trobada anual de pensadors i de persones interessades a debatre sobre els diferents vessants que el cristianisme té i desenvolupa en el món actual. Pintat també va destacar especialment el tema triat per a enguany, "quan des de molts sectors de la societat es palesa una clara manca de voluntat de diàleg, i per això és més important que mai; i quan la diversitat del món en què vivim ens ensenya que la veritat no és propietat de ningú i pertany a tothom".
De la seva Banda, Mons. Vives va correspondre a les paraules d'agraïment del Cònsol tot reconeixent-li "la gran predisposició que heu mostrat sempre per fer possible les diferents edicions de la Càtedra de Pensament Cristià, la qual cosa us honora". Tot seguit, l'Arquebisbe i Copríncep va explicar que el tema triat per a enguany parteix del discurs que el Sant Pare va adreçar a la Cúria Vaticana el Nadal de 2009, on va dir: "Penso que l'Església hauria d'obrir també avui una mena d'"Atri dels gentils" on els homes puguin entrar en contacte d'alguna manera amb Déu sense conèixer-lo i abans que hagin trobat cap via d'accés al seu misteri, al servei del qual està la vida interna de l'Església. Al diàleg amb les religions s'ha d'afegir avui sobretot el diàleg amb aquells per als quals la religió és quelcom estrany, per als qui Déu és desconegut i, malgrat això, no voldrien estar senzillament sense Déu, sinó apropar-se a Ell si més no com a Desconegut".
Aquesta proposta del Sant Pare, va explicar Mons. Vives, "és una decisió valenta, perquè planteja en l'àgora de la modernitat com la fe i la raó no tan sols no són contradictòries, sinó que es necessiten mútuament". I va afegir que "no és fàcil, aquest diàleg; caldria superar primer el dilema d'un fals progressisme que ens obliga a triar entre Déu i llibertat. Però, si més no, cal començar per rebaixar els murs, si no podem enderrocar-los, que ens barren la possibilitat de parlar i de bastir ponts entre allò que ens uneix per tal de cercar tots plegats un món més just on les persones siguin representades en la seva dignitat".
La primera ponència de la jornada, titulada "El diàleg entre creients i no creients en el pensament de Benet XVI" va anar a càrrec de Mons. Sánchez de Toca, qui va començar la seva intervenció tot reconeixent que l'expressió "Atri dels gentils" s'ha difós molt ràpidament fora de l'àmbit eclesial fins el punt que "comença a aplicar-se a realitats molt diverses i heterogènies". És per això que ha volgut encetar la seva exposició referint-se a l'origen de l'expressió del Sant Pare i explicant quina funció tenia l'atri dels gentils del temple de Jerusalem en temps de Jesús, un espai que "avui, per nosaltres, comprèn un bon nombre de referents bíblics i té una gran càrrega simbòlica de reinterpretació de la religió". És un espai, ha continuat dient Mons. Sánchez de Toca, "alhora sagrat i obert a tothom; i això és important perquè mostra que la proposta del Sant Pare no és una simple invitació al diàleg, sinó que es tracta d'obrir un espai sagrat dins l'Església acollir creients i no creients i aprendre els uns dels altres."
El Subsecretari del Consell Pontifici de la Cultura va fer notar també que en la proposta de Benet XVI hi rau "una preocupació pastoral expressada amb una grandíssima delicadesa: el Sant Pare és conscient que quan es parla d'evangelització els no creients se senten molestos perquè es veuen reduïts a mers objectes de l'acció evangelitzadora i no volen tampoc renunciar a la seva llibertat de pensament. Tanmateix, com a cristians, les persones agnòstiques i atees també ens han d'interessar, perquè hem de procurar que l'home no deixi de banda la qüestió de Déu, que al capdavall és la qüestió essencial de la nostra existència".
Mons. Sánchez va fer també un breu recorregut històric per les diferents iniciatives de l'Església encaminades a trobar punts en comú amb les persones que no professen cap religió, o que es declaren agnòstics o ateus, des que Pau VI, recollint l'esperit del Concili Vaticà II, va instituir el Consell Pontifici per al Diàleg amb els No Creients, per concloure que "per primer cop en molt de temps es donen les condicions per construir un marc de diàleg no llastrat per cap ideologia", i per això "cal que agnòstics i creients estiguem oberts i mostrem una bona disponibilitat per assolir vies de diàleg perquè ens necessitem mútuament, i perquè els cristians no ens podem acontentar amb creure, sinó que hem d'estar disposats a conèixer Déu més profundament a través del diàleg amb els altres".
Després del col·loqui amb els assistents i de la pausa per dinar, la jornada va continuar a partir de les quatre de la tarda, amb la presència entre el públic del Síndic General d'Andorra, M. I. Sr. Vicenç Mateu, i amb la ponència d'Antoni Puigverd "Algunes causes de les manifestacions del xoc o desencontre entre la tradició cristiana i la societat contemporània". L'escriptor i periodista va advertir d'entrada que la seva és una posició pessimista sobre la possibilitat immediata d'un diàleg serè i constructiu entre creients i no creients, perquè, des de l'experiència de la seva professió "he trobat que a la nostra cultura predominen dos tipus de fonamentalismes: el fonamentalisme ultracatòlic que s'empara en la religió per negar la realitat; i el fonamentalisme antireligiós, que de vegades arriba a ser tan dominant que ni tan sols té consciència de ser-ho. I això es veu sobretot quan es parla de temes com l'avortament o l'eutanàsia o determinades qüestions bioètiques. En aquests casos se solen donar dues postures tancades en si mateixes, i tota l'argumentació es redueix a afirmar els propis prejudicis sense ni tan sols escoltar les raons de l'altre".
Aquesta confrontació sovint es veu afavorida, explicava Puigverd, per la tasca dels mitjans de comunicació. En una societat on la família, la política i l'educació, que són els tres àmbits principals d'emparaulament, de relació i accés dels individus amb els valors humans, socials i culturals, estan en crisi, l'únic àmbit capaç de crear legitimitat són els mitjans de comunicació; que, curiosament, és l'àmbit on hi ha menys consciència de la transcendència del seu paper. Tanmateix, això seria en part un reflex d'una societat que ha renunciat en bona mesura a l'esperit crític, on qualsevol innovació moral és ben rebuda sense un examen previ de quines conseqüències comporta.
Segons Puigverd, "la societat d'avui es creu més lliure que la d'ahir; han caigut els ídols del passat, però els hem substituït per ídols més febles i banals. Ben mirat, no hi ha motiu per l'alegria: l'individu de la societat actual té una gran tendència al desassossec; no hem guanyat espais d'autonomia individual sinó que tan sols hem canviat de tiranies, i hem perdut pel camí valors morals sense els quals la vida té menys sentit".
La darrera ponència de la jornada va ser la que va pronunciar el Dr. Torralba, titulada "Les condicions de possibilitat del diàleg entre creients i no creients". Pel Dr. Torralba, "la proposta del Sant Pare d'obrir un espai de diàleg entre creients i no creients és especialment important en el moment actual, sobretot al continent europeu, on una gran part de la població està instal·lada en la indiferència vers el fenomen religiós o bé es declaren ateus o agnòstics, i nosaltres, com a cristians, no podem deixar de preguntar-nos perquè es dóna aquest allunyament". Però cal reconèixer d'entrada que el diàleg no sempre és fàcil perquè no és donen les condicions de possibilitat necessàries. Per això, diu el Dr. Torralba, "cal ser possibilista i veure quins llocs d'intersecció es poden trobar sense que cal de les parts en diàleg hagi de dissoldre la seva pròpia identitat".
Un camí per assolir aquest primer pas és, segons el Director de la Càtedra de Pensament Cristià, traduir a un llenguatge secular allò que es troba al cor de la vivència de la fe, tot i ser conscient que sempre que hi ha una traducció hi ha un risc de traïció; i quan es tracta de traduir l'expressió d'una experiència concreta de la fe, aquest risc encara és més gran.
img_0833img_0844img_0845img_0847img_0849