Inauguració dels frescos de Santi Moix a Seurí (Pallars Sobirà)

"Avui és un dia de joia per a la Diòcesi d'Urgell perquè una església molt antiga reneix gràcies a l'art contemporani, i, com feien els artistes del romànic, també aquí l'obra pictòrica omple tot l'interior del temple, per tal que ens corprengui només entrar". Així s'expressava davant els mitjans de comunicació l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, poc abans d'inaugurar els frescos que ha realitzat l’artista Santi Moix a l’església romànica de Sant Víctor, al poble de Seurí (municipi de Sort, Pallars Sobirà). L’acte inaugural ha tingut lloc la tarda del divendres 16 de novembre i ha estat presidit conjuntament per l'Arquebisbe Joan-Enric i la Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Hble. Sra. Laura Borràs. Hi han assistit l’Alcalde de Sort, Raimon Monterde; l'Alcalde de Penelles, Eloi Bergós, en representació de la Diputació de Lleida; la presidenta de l’Associació Veïnal de Saurí, Eva Tarragona, a més de l’autor dels frescos. Mons. Vives ha estat acompanyat pel Vicari general, Mn. Josep M. Mauri; el Secretari general del Bisbat, Mn. David Codina; la Delegada diocesana de Patrimoni, Clara Arbués; i l’Arxiprest del Pallars Sobirà i Rector de Sort, Mn. Joan Pau Esteban.
Tant Mons. Vives com la Consellera Borràs han coincidit a destacar la importància d'aquest projecte, que relaciona el patrimoni artístic i arquitectònic amb l'art contemporani d'una manera molt singular. L'Arquebisbe d'Urgell ha fet notar que és un projecte que posa el nostre patrimoni al servei del poble, alhora que estableix un petit compromís de mecenatge amb l'art contemporani, "en la mesura que puguem"; i així mateix, la Consellera de Cultura ha destacat que aquest projecte és un bon exemple de com la col·laboració entre diferents entitats i administracions pot donar molt bon resultat "quan es treballa bé", i ha comentat que la intervenció de Santi Moix a Saurí "obre la porta" a propostes similars per tal que "els artistes contemporanis ens ajudin a repensar els nostres monuments". De fet, el 1996, el Bisbat d'Urgell ja havia promogut pintures murals a l'església de Cellers (Pallars Jussà) de l'artista contemporani Josep Minguell, de Tàrrega. 
També ha pres la paraula l'artista barceloni per resumir com va ser la gènesi d'un projecte que, d'entrada no es va veure amb cor d'acceptar, "perquè em semblaba molt complex; però després vaig estar pensant durant força temps què podria dir si acceptés l'encàrrec, fins que em vaig adonar que era una molt bona ocasió perquè l'església esdevingués una mena de jardí de les meravelles que expliqués a través de la pintura el lloc on està situada". És així com Moix ha volgut expressar amb el seu art "la relació entre Déu i la seva Creació", la qual ha simbolitzat de manera principal en la gran flor de ceràmica que ocupa l'absis, els pètals de la qual es van repetint de manera sutil en la decoració de les capelles laterals i de les parets del temple, com una mena de leit motiv del conjunt pictòric.
La inauguració dels frescos de l'església de Sant Víctor culmina un gran projecte pictòric de posada en valor del patrimoni arquitectònic a través de l’art contemporani de primer nivell. Un projecte que va començar el 2015 a iniciativa dels veïns de Seurí i que s’ha dut a terme amb la coordinació des del territori de l’Ajuntament de Sort i el Bisbat d’Urgell, que han vetllat per la correcta realització de les obres, tant de la part artística com de la part de condicionament de l’edifici i dels seus acabats finals.
Ha estat una intervenció complexa que ha comptat amb la participació d’una vintena de professionals de disciplines diferents (estucadors, ajudants de pintor, conservadors-restauradors, paleta, ceramista i ajudants de ceramista, electricistes, pintor, il·luminador especialista, arquitectes, i professionals de l’àmbit audiovisual), coordinats tècnicament per professionals especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura.
El conjunt de les accions dutes a terme en el marc del projecte de recuperació de l’església de Seurí s’han centrat en dos àmbits d’actuació: l’obra pictòrica de l’artista i les accions de millora i condicionament general de l’església. Aquestes últimes han consistit en un nou projecte lumínic i en la restauració dels béns mobles integrats en l’edifici, a més de la realització d’un altar i d’una peanya per a la imatge de Sant Víctor. El projecte ha estat finançat prioritàriament pel Departament de Cultura i la Diputació de Lleida, i també l’Ajuntament i el Bisbat, amb els veïns.
Pel que fa a la intervenció artística, el plantejament inicial de Santi Moix ha consistit en la unió d’espiritualitat i natura com a punt de partida per a reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn i del paisatge de l’església: “les esglésies de muntanya mostren el pas del temps a les seves parets. Són moltes les vegades que m'he quedat encuriosit tot observant les taques de diversos colors que les humitats han creat. El pensament que tinc sempre en presenciar les superfícies afectades és: Ai; si fos capaç de pintar-ho amb la mateixa naturalitat!”.
La intervenció artística començà a la tardor de 2015, en una primera fase que va centrar el procés creatiu a l’àmbit de l’altar, les seves parets, les claus de volta i les capelles laterals sud. Durant la segona fase, encetada el novembre de 2016, l’artista finalitzà la seva obra a les quatre mitges voltes, les pilastres i a la capella lateral nord. L’obra es completà aquest any amb la col·locació a l’altar de l’església d’una majestuosa flor de porcellana que l’any 2017 ja va ser presentada com a primícia en l’exposició “Saurí al Palau de la Música Catalana”.
Per a la realització del projecte, Santi Moix ha emprat la pintura al fresc, una tècnica pictòrica pròpia de la pintura romànica, amb la qual ha pogut desenvolupar perfectament el seu estil contemporani. Alhora, la pintura mural al fresc és una tècnica pictòrica pròpia de l’arquitectura, perdurable en el temps que, en el cas de Seurí, lliga la tradició pictòrica de les esglésies romàniques del Pirineu amb l’estètica contemporània de l’artista d’una manera molt especial.
Aquest nou registre pictòric contemporani és, per tant, d’un elevat interès artístic, tant pel reconegut estil de l’artista com per l’interès de la tècnica tradicional lligada a una estètica contemporània. Tot l’interior de l’església adquireix una nova dimensió i ens aproxima a la sensació que deurien tenir els habitants de les valls pirinenques quan entraven a uns temples arrabossats, de pintures murals acolorides. Es pretén doncs amb aquesta obra recuperar l’essència d’aquests espais des d’una òptica contemporània que pugui ser un reclam més per als visitants de la zona.
Es preveu que l’església romandrà oberta de forma habitual durant els caps de setmana a partir del proper mes de març, i a demanda per a grups. Per a aquells que vulguin visitar l’església abans de la primavera, s’han organitzat dues jornades de portes obertes per als dies 22 i 29 de desembre. Tota la informació sobre les visites a l’església estarà disponible al web www.esglesiaseuri.cat
 

SANTI MOIX I EL SEU VINCLE AMB SEURÍ
Santi Moix va néixer a Barcelona el 1960. Als 26 anys viatjà a Nova York, on ha viscut els darrers 30 anys. És un creador polifacètic que ha treballat en nombroses disciplines: escultura, dibuix, pintura... La seva obra transita entre l’abstracció i la figuració, ocupant un paper rellevant la natura i la relació de l’home amb aquesta. Ha realitzat exposicions arreu del món, i la seva obra ha entrat a formar part de les col·leccions d’importants museus d’art contemporani.
El seu vincle amb el poble de Seurí es remunta, com ell mateix recorda, força anys enrere, “quan encara era un preadolescent. Els meus pares varen compartir casa Tonya amb set famílies més de l’agrupament escolta. Era la primera casa del poble que arreglaven uns forasters. Un apartament de 50 metres quadrats per a cada família, una gran sala comunitària i un refugi a les antigues quadres de la casa, on els alumnes de l’escola Aula acudiren cada hivern durant molts anys. Seurí ha esdevingut un lloc de trobada entre els pocs pagesos que hi romanen i aquelles famílies de l’agrupament escolta Verge de la Pau que varen refer casa Tonya i altres cases de la vall. Seurí és un indret de convivència i pau en una naturalesa fabulosa. Allí el meu pare em feia pintar dia i nit, mentre els de la meva edat jugaven. Posava el cavallet al mig d’un prat o feia apunts mentre munyien les vaques, i feia carbons i olis sense parar”.
És per aquesta estreta relació que va ser “meravellós rebre la proposta dels veïns de Seurí i tenir l’oportunitat de realitzar un projecte artístic de les característiques de l’església de Sant Víctor. Un somni per a qualsevol artista visual. Tenir un lligam molt íntim amb el poble i la seva gent i crear una obra de qualitat fan que m’arrisqui a intentar-ho”.
 

UN ESCLAT DE LLUM I COLOR
L’església de Sant Víctor de Saurí, com d’altres del Pirineu, és un exponent de la sensibilitat artística a través dels segles. Ha estat un referent per als seus habitants i guarda alguns dels millors records i vivències de la comunitat. És per això que ha estat un autèntic repte aconseguir que una petita església de muntanya, a través de la intervenció pictòrica de l’artista Santi Moix, traslladi al visitant una intensa experiència estètica i espiritual alhora. 
Moix ha estat capaç de copsar els colors de l’entorn, plasmant-los en la seva creació, fent de l’interior del temple un lloc privilegiat per a l’admiració i la contemplació, on sembla que la matèria hagi desaparegut i únicament hi resti l’harmonia el color, la bellesa, la llum, i el misteri.
L’església és un lloc de recolliment i de celebracions litúrgiques, l’art del seu interior ens eleva vers els transcendent, vers la bellesa infinita, i és en aquest espai únic que el conjunt pictòric busca “unir espiritualitat i natura i reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn i del paisatge de l’església”, segons explica Moix.
3