El Monestir de Les Avellanes finalitza la restauració de la placa laudatòria de l’abat Jaume Caresmar

El Monestir de Les Avellanes va presentar el dia 30 de gener la placa laudatòria dedicada a l’abat Jaume Caresmar, després de ser restaurada. L’obra d’art, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, torna a lluir ara al seu lloc original, l’església del monestir.

L’escultura d’alabastre va ser retirada fa uns mesos per ser sotmesa als processos de restauració i conservació, que han estat realitzats pel restaurador Ramon Solé, amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya i la comunitat Marista de Les Avellanes.

El procés de restauració ha tingut un doble objectiu: restaurar i posar en valor aquest patrimoni històric i artístic i retornar-la al seu lloc original, damunt de la sepultura de l’abat Jaume Caresmar, coincidint amb el 300 aniversari del seu naixement.

La placa laudatòria és l’obra artística més rellevant del s. XVIII al Monestir de Les Avellanes. Època en què l’abadia visqué un gran esplendor gràcies a l’Escola Històrica de Les Avellanes, formada per monjos erudits que feren del Monestir un dels centre de referència més importats de la Il·lustració a la Catalunya del s. XVIIIè.
 

Informació complementària del procés de restauració

Durant els mesos de novembre i desembre de 2017, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya va portar a terme al monestir de Sta. Maria de Bellpuig de Les Avellanes, el procés de conservació i restauració de la placa laudatòria del Pare Jaume Caresmar.

La placa, esculpida en alabastre, és de forma circular. Ocupa la part central, una cartel·la escrita en llatí on s’elogia la figura del Pare Jaume  Caresmar. Els alts relleus que hi ha esculpits al voltant del camp epigràfic, fan referencia a objectes que simbòlicament sintetitzen la dimensió acadèmica i religiosa d’aquest abat il·lustrat premonstratenc. Aquesta obra fou encarregada l’any 1802 pel Pare Jaume Pasqual, successor de Caresmar a la trona abacial, als escultors de Montblanc Josep i Ramon Belart. És de les poques obres valuoses que s’han conservat al monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes després de la dispersió del  seu riquíssim fons artístic arran de la desamortització de Mendizábal al s. XIXè.

A l'origen, aquesta placa estava ubicada dins l’església conventual, just sobre el lloc on estava enterrat l'abat Jaume Caresmar. Posteriorment i amb motiu de les diverses obres que es van portar a terme dins l’església , la làpida va iniciar un periple intern que la va portar a estar emplaçada en diversos indrets del monestir.

Procés de conservació i restauració:

L’últim i més recent, va ser al Claustre, emplaçament gens adequat  per a la conservació de la placa d’alabastre, a causa de la reiterada  exposició d’aquesta a l’acció dels agents climàtics i a l’elevat contrast que hi ha entre la temperatura i humitat dels mesos d’hivern amb la dels mesos d’estiu. A més, la gran quantitat de dipòsits i brutícia acumulats sobre els relleus escultòrics amagaven l’existència de restes de policromia. Per tant es va veure convenient retirar la placa del mur nord del claustre, sotmetre-la a un procés de neteja i emplaçar-la de nou a l’interior de l’església en un indret proper al que havia estat el seu lloc original. Abans de procedir a l’extracció de la placa es van treure mostres representatives de suport i policromia i es va realitzar el test de neteja.