El llibre en un format apaïsat recupera la millor tradició dels llibres sobre frontals d'altar que s'havien publicat amb anterioritat i que partien només dels fons dels Museus de Catalunya. És el cas del llibre de Joaquim Folch i Torres, director general dels Museus d'Art, Frontals romànics catalans del Museu d'Art de Catalunya (1934), amb una breu introducció, un comentari per a cada frontal, i les làmines en color amb reproducció dels frontals. O, també, el dedicat a Frontales románicos, deu anys més tard, publicat per l'Ajuntament de Barcelona, Museo de Bellas Artes, Sección de Arte antiguo, publicación de la Junta de Museos (1944).
Un enfocament diferent és el que Pérez-Bastardas ens presenta ja que aporta tots els frontals coneguts de les esglésies de la Cerdanya, siguin on siguin actualment. Ja que al MNAC n’hi ha 6 (Baltarga, Bolvir, Gréixer, Mosoll, Soriguerola i La Seu d'Urgell que s'incorpora per afinitats estilístiques); 1 a Angostrina procedent de Sant Martí d'Envalls; 1 de Guils al Museo del Prado; 1 de Martinet al Worcester Museum a Massachussets; 1 de Santa Eugènia de Saga al Musée des arts décoratifs de París; 1 de Sallagosa que es conserva al Centre d'Art Sacré d'Illa de Tet, i el frontal de Sant Esteve de la Tor de Querol que es conserva a Sant Martí d'Iravals.
Els frontals d'altar es realitzaven en talles de fusta policromada o esculpida per a les petites esglésies rurals però amb materials preciosos com ara or, argent o ivori amb esmalts i pedres precioses incrustades en el cas de monestirs i esglésies.
yes
yes
yes