Arxiu Diocesà d'Urgell

L'anuari Urgellia, òrgan d'expressió de la Societat Cultural Urgel·litana (1977), té cura de l'edició del fons documental de l'arxiu capitular i de la publicació d'articles especialitzats sobre la història del bisbat; i la revista Església d'Urgell (1972) ofereix orientacions, documentació, estudis i informació d'interès diocesà, amb el clar objectiu de mantenir en nivell alt els sentiments de pertinença diocesana de les persones i de les comunitats.

El Museu Diocesà d'Urgell, creat en 1957 i notablement millorat en 1988, ha esdevingut una institució modèlica en el seu gènere dins l'àmbit del país, i constitueix una antologia d'objectes religiosos de tots els estils, des del segle X al XVIII. Altrament, el fons documental i bibliogràfic de la catedral, i l'arxiu capitular (uns 6000 pergamins, 152 còdexs, 105 incunables...) i l'arxiu diocesà, conjuntament amb el més antic de les parròquies, es va aplegar a la Casa del bisbat (1977), per a un millor manteniment i per possibilitar-ne una utilització més profitosa.

Des del 2014, la seu dels Arxius del Bisbat d'Urgell està situada a l'edifici conegut com l'església dels Dolors de La Seu d'Urgell, al carrer Parc del Cadí, darrere de la Catedral de Santa Maria d'Urgell. L'edifici, bastit al costat del Palau Episcopal, és de planta rectangular i està datat en el segle XVI, tot i que ha sofert diferents modificacions des de la seva construcció.
Les noves instal·lacions permeten reunir en un sol indret la documentació que fins ara estava repartida en diverses sales del Palau Episcopal i custodiar-la amb les condicions de manteniment i seguretat més modernes. Les instal·lacions inclouen un despatx per a l'Arxiver i una sala de lectura per a investigadors. La rehabilitació de l'edifici ha permès també la recuperació del cor i de la nau principal de l'antiga capella.