Germans:
En arribar el Nadal, una gran alegria, com baixada del cel, s’estén per tota la terra i arriba al cor dels seus habitants. És com un parèntesi que deixa fora les preocupacions habituals, i els nostres ulls no tenen esme per a veure sinó la llum i el bé, restant a fora de la nostra consciència tantes coses negatives que ens fan patir de valent en la nostra vida ordinària. Per Nadal, fins les nostres diferències oblidem i ens desitgem de cor felicitat i pau.
Ja ho havia previst el profeta Isaïes: El poble que avança a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa (…). Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia del príncep.
Sí, germans, aquest Noi nascut a Betlem és el motiu, conscient o no, de tota l’alegria del món i de la nostra. Perquè en ell s’ha revelat l’amor de Déu que vol salvar tots els homes, va dir Sant Pau a Titus. Aquesta notícia és tan espectacular i tan consoladora, que be ens pot arrencar fervorosament les exclamacions del salm, quan diu: Canteu al Senyor un càntic nou (…), anuncieu de dia en dia que ens ha salvat, conteu a les nacions la seva glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis.
Nadal és l’inici del misteri de Jesús, és el primer pas que fa que puguem confiar: Que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. El darrer pas tingué lloc quan: Ell es lliurà a si mateix per nosaltres per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixant-nos nets i fen de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé. Després de rescatar-nos amb el seu lliurament a la mort, acabà la seva obrar ressuscitant i inaugurant, ell personalment, aquella glòria a la qual nosaltres som convidats.
Serà entrant dins nostre i assimilant aquesta esperança, rumiant i fent nostre aquest misteri com celebrarem el Nadal amb el seu més pregon sentit. És a l’interior de cada persona on se celebra el vertader Nadal, quan fem l’opció lliure d’obrir-nos a la presencia de Jesús per fe i amor, tot esperant d’ell -només d’ell- la nostra salvació. És clar que això pressuposa haver arribat a sentir necessitat de ser salvats, fa falta haver pres consciència de la nostra pobresa i de la nostra condició de pecadors. Com els pastors i els mags, personatges humils, inquiets, no instal•lats ni atrofiats en llurs comoditats; sinó despertes i a la recerca continuada d’alguna cosa millor. En una paraula: necessitats d’una resposta a tots els seus interrogants.
Sentirem la temptació de veus que criden més fort que el missatge que ens ve de Crist, i ens ofereixen satisfaccions més immediates i més palpables, presentant-se com si fossin realment allò que necessitem. De nosaltres dependrà que tinguem o no la sintonia posada a la veu més suau i dolça del Senyor, que ens parla no per oferir-nos allò que calma els nostres sentits, sinó els béns que porten la pau al fons del nostre cor, la pau que anunciaven els àngels als pastors: Glòria a Déu a dalt els cel i a la terra pau als homes que estima el Senyor. Pau que desitjo a totes les famílies i a cadascuna de les persones de la Parròquia, com regal i felicitació del Nadal. Que així sigui.