El Principat d'Andorra i el Bisbat d'Urgell

Bisbat d'Urgell

Relacions del Principat d'Andorra amb la Mitra d'Urgell Règim Polític Autoritats del Principat per la Mitra d'Urgell Serveis del Copríncep Consell de la Mitra d'Urgell

Relacions del Principat d'Andorra amb la Mitra d'Urgell

Evangelitzades segurament des de la veïna seu episcopal d'Urgell, florent, sota el govern de Sant Just, ja a la primera meitat del segle VI, les Valls d'Andorra són explícitament esmentades en l'acta de consagració de la nova catedral, del 839, entre els territoris compresos dins els límits geogràfics de la diòcesi. A més de la jurisdicció eclesiàstica, els prelats de la Seu hi exerceixen també, des de fa gairebé un mil·leni, una autoritat d'ordre temporal, la qual té el seu origen en la transferència, a favor d'ells i de la seva església, dels béns i drets hereditaris que els comtes d'Urgell posseïen en aquella part del comtat. Les propietats cedides pel comte Borrell, el 988, al bisbe Sal·la, a canvi de les que el bisbat tenia a la Cerdanya i al Berguedà, i la renúncia d'Ermengol VI l'any 1.113, en mans del bisbe Pere Berenguer, dels drets alodials i senyorials que li pertanyien a les valls de la Valira des del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en amunt, representen els dos moments culminants del progressiu abandó del territori andorrà en poder de la Mitra i del seu traspàs del domini comtal a la senyoria episcopal. Aquesta fou compartida pels bisbes urgellesos, a partir del segle XI, amb el comte de Caboet, en qualitat de feudataris, i després, en idèntiques condicions, amb els seus successors els vescomtes de Castellbó (1.186) i els comtes de Foix (1.226). Els pareatges del 1.278 i 1.288, concertats pel bisbe Pere d'Urtx i Roger Bernat III de Foix, augmentaren substancialment les atribucions i prerrogatives dels comtes foixans i convertiren de fet el feu andorrà en un condomini indivís i solidari. Els drets de la casa de Foix, incorporats finalment a la corona de França, passaren, a títol personal, al president de la República Francesa.

Règim polític

 El règim polític d'Andorra és configurat per la vigent Constitució del Principat. Aquesta Constitució fou elaborada per una comissió amb representació d'ambdós Coprínceps i del Consell General durant els anys 1991-1992. Adoptada pel Consell General el 2 de febrer de 1993, fou aprovada pel poble andorrà en referèndum el 14 de març de 1993. Els Coprínceps la sancionaren i promulgaren el 28 d'abril de 1993, entrant en vigor el 4 de maig de 1993, dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

La Constitució del Principat d'Andorra proclama la sobirania del poble andorrà i el Coprincipat parlamentari com a règim polític propi d'Andorra. Aquest règim s'estructura com Estat independent, de dret, democràtic i social. Conseqüentment es proclamen els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans que s'imposen a tots els poders de l'Estat, i s'adopta el principi de la divisió de poders: el legislatiu, que correspon al Consell General, l'executiu exercit pel Govern i el Judicial que s'atribueix al Consell Superior de la Justícia. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució.

En el marc d'aquesta estructura constitucional els Coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l'Estat i n'assumeixen la representació més alta. Arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions, garanteixen les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns i manifesten el consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment. Cada Copríncep nomena un representant personal a Andorra i crea i estructura lliurement els propis Serveis, que consideri necessaris per a la realització de les seves funcions.