Amics molt benvolguts, en el Senyor:
El fet d’entrar en un any nou ens recorda que vivim en el temps: anys, decennis, centúries…dies, hores, minuts. El nou any ens recorda que tot pansa i que, en aquest temps que transcorre veloç, nosaltres ens vivim, ens fem i anem madurant: patim i gaudim, trobem sentit a la situació on vivíem desorientats. El canvi d’any ens recorda igualment que el nostre temps té un límit, que se’ns esgotarà i sortirem d’ell, com aquell que surt d’un camí conegut per endinsar-se en un panorama exòtic.
L’experiència del temps ens estimula a desitjar, esperar i creure en la supervivència més enllà del temps, quan la nostra existència passarà del provisional al definitiu, de la incertesa sobre un futur desconegut, a la seguretat d’un present feliç que no transcorre ni s’esgota.
Mentrestant, el temps és el nostre espai vital en el qual ens movem i des del qual podem girar-nos per a mirar endarrere i sentir una certa tristesa per aquelles actituds nostres que deurien haver estat i no van ser, o des d’on podem dirigir la nostra atenció al futur, que està en les nostres mans construir d’una manera o d’una altra. Des d’aquesta mirada cap al futur és des d’on ens desitgem mútuament un feliç any nou: que tinguem prosperitat i benestar, que ens sentim bé amb nosaltres mateixos i amb els altres, que encertem a usar el temps positivament i es compleixin així les nostres il·lusions i esperances.
Com cristians, tenim dret a projectar les nostres esperances a l’altura de l’Evangeli. Que no ens acontentem sentint-nos bé personalment, procurant-nos un benestar tancat i egoista, sinó generosament distribuït de forma que comporti una vida digna per als pobres i canviï les llàgrimes de molts ulls germans per un somriure agradable i confiat.
El nostre desig i esperança tenen dret a elevar-se més amunt del benestar temporal. Podem, en efecte, orar així: El Senyor ens beneeixi i ens protegeixi, il·lumini el seu rostre sobre nosaltres i ens concedeixi el seu favor. Ara podem reviure l’esperança de les promeses de Déu, la certesa d’un final feliç per a tots i tot, més enllà del temps, d’acord amb aquelles paraules: Tots els pobles veuran la salvació; i podem paladejar en el fons del nostre ésser el fet de sentir-nos acompanyats per Déu, que comparteix la nostra vida, per ell molt estimada, en els més mínims esdeveniments i detalls.
La vinguda de Déu al món en la persona de Jesucrist és la demostració més propera i tangible de la seva proximitat a les nostres vides. Aquell gran misteri va ser possible gràcies a la col·laboració de Maria, la Mare de Jesús. Per aquesta raó, avui, l’Església li fa sentit homenatge venerant el privilegi de la seva maternitat divina, i nosaltres l’acompanyem amb un sentiment d’infinita gratitud i confiança, que ens mou a valer-nos de la seva protecció maternal com via directa i breu d’acostament al seu Fill Jesucrist. Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors.