Germans meus molt estimats:
La història de la humanitat és, més que altra cosa, una recerca lenta, pacient i laboriosa de la veritat, per a escrutar l’origen de les coses, les lleis que les governen, el seu sentit i la seva destinació. Els savis s’esforcen per a penetrar els espais infinits i per a conèixer els immensos cossos que els ocupen; i treballen amb paciència inesgotable per a conèixer les lleis de la molècula i l’àtom, pel que es refereix al microcosmos. A més, entre aquests dos extrems (els espais immensos i els cossos microscòpics), l’home té necessitat d’investigar sobre si mateix, ésser privilegiat, situat com rei de la creació.
Amb això i, sense adonar-se’n, l’home de tots els temps persegueix la comprensió de l’Absolut, font i origen de totes les coses, sabent no poder arribar mai del tot al seu objectiu, perquè, en un moment o altre, la ment humana topa amb el misteri. I Déu no és misteriós per la seva foscor, complicació o el fet d’ésser incomprensible, sinó per la seva immensitat, que sobrepassa infinitament totes les capacitats cognoscitives creades. Se m’ocorre la faula del petit peix sense experiència, que buscava amb gran neguit l’oceà. AL creuar-se amb un vell i experimentat peix, li pregunta: ¿Podríeu, senyor, indicar-me on està l’oceà? Ja que he sentit parlar d’ell i m’és impossible de trobar-ho. L’oceà -li va respondre el vell peix- està aquí, on ens trobem, és el lloc on vivim, és la immensitat d’aquestes aigües que ens donen vida i ens protegeixen. Estem submergits en l’oceà pertot arreu i de cap manera podem sortir d’ell sense morir.
Déu és l’objecte de recerca dels homes de tots els temps. Ell és la saviesa i la vida universals. En ell existim, ens movem i som, però ens sobrepassa totalment. Ens engloba pertot arreu, en ell i per ell vivim i, a causa de la seva immensitat, no el podem percebre. Però Déu se’ns ha apropat, com no hauríem gosat esperar, en la humanitat de Jesucrist. Per ell ens ha integrat en el pla diví. Jesús ha assumit la nostra naturalesa i l’ha elevada; ha superat les nostres limitacions fins al punt de trencar el poder de la mort per a donar-nos a participar de la seva vida, incorporant-nos a la seva resurrecció.
Jesús ens ha obert una finestra al coneixement de Déu obrint-nos el misteri del seu amor: ens va revelar el Pare, es va presentar com el Fill, va prometre i va enviar l’Esperit Sant i ens va assegurar que tot el misteri de la vida i de l’amor de Déu està en comunió amb nosaltres; que la nostra destinació és participar de Déu i posseir la seva glòria per sempre. Aquest misteri de comunió amb Déu comença aquí i ara per la nostra adhesió a Crist des del fons del nostre cor per mitjà la fe i l’esperança.
És irrellevant preocupar-nos per conèixer el misteri de la Santíssima Trinitat. L’important és saber que participem de la seva vida i del seu amor pel fet de creure en Jesús i d’unir-nos a ell amb totes les nostres forces. Mes que entendre el misteri de la Trinitat amb la nostra ment, ens convé aspirar a viure’l en el nostre cor, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors amb l’Esperit Sant que se’ns ha donat.