HOMILIA del bisbe Joan Enric VIVES en l’inici del seu ministeri a Urgell com a Bisbe diocesà i Copríncep d’Andorra.

S.E. Catedral de Sta. Maria, La Seu d’Urgell, 1 de juny de 2003

Germans.- Acabem d’escoltar com Jesús, el Senyor Ressuscitat diu als Onze: “Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona nova. Els qui creuran se salvaran, faran miracles, ... I fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu.”

A la intimitat de la Ssma. Trinitat n’hi ha un que és home com nosaltres. Tot el que és nostre Déu s’ho ha fet seu. I ha vessat la plenitud de l’Esperit en els nostres cors.

Dia de joia i de dignitat; de salvació i de cel obert per a l’esperança. I Jesucrist continua actiu, a través del seu Cos que és l’Església, que Ell omple de la força de l’Esperit Sant perquè siguem testimonis seus, fins als límits més llunyans de la terra.

En aquesta solemnitat de l’Ascensió nosaltres celebrem el comiat de l’estimat Arquebisbe Joan i la intercessió pel meu ministeri episcopal a Urgell.

Quan es féu pública l’acceptació pel Papa de la renúncia de l’Arquebisbe Joan Martí el propassat dia 12 de maig, ja vaig dir que venia a vosaltres com a indigne continuador de la immensa tasca d’amor i de servei que ha exercit entre nosaltres el Sr. Arquebisbe Joan. Ha estat un mestre fidel i bondadós per a mi, especialment en aquests quasi dos anys de convivència i aprenentatge al seu costat, com a bisbe coadjutor. Li agraeixo tota la comunió i el suport que m’ha donat fins ara i que ha de continuar donant-nos a tots en el futur. L’Església Diocesana d’Urgell i el Principat d’Andorra li donem moltes gràcies a Déu pel seu ministeri episcopal. S’escau avui recordar amb agraïment el seu llarg pontificat entre nosaltres. Més de 32 anys de donació, d’intel·ligència i d’amor fets caritat pastoral per a tots, finesa en el tracte i humilitat que s’irradien al seu entorn. L’Arquebisbe Joan restarà sempre unit al nostre presbiteri, i ens agradarà gaudir de la seva ajuda i col·laboració. (Per això amb un decret signat ahir, el faig Bisbe col·laborador en tot el que calgui al Bisbat, amb llicències per a administrar el sagrament de la confirmació i per a assistir matrimonis, així com per a tota la resta d’acció episcopal que cregui convenient exercir al seu i nostre Bisbat)

També us vull dir que estic convençut que sempre trobaré en els sacerdots, els religiosos i els laics d’Urgell la mateixa col·laboració que jo ofereixo, amb el recolzament en la pregària i el treball per portar a terme l’evangelització tan urgent en les nostres contrades, i especialment entre els infants i joves. Igualment per a treballar al servei de les persones i el seu creixement integral; per promoure les vocacions que tant necessitem; per esdevenir una Església que sigui testimoni creïble de l’Evangeli i acollidora de tots, especialment dels més pobres i necessitats; que sigui avui el rostre visible de Déu. És l’amor de Crist el que ens hi urgeix: no podem restar-hi indiferents.

Desitjo “preparar els camins del Senyor”, com diu el meu lema episcopal. Com Joan el Baptista voldria minvar perquè Crist creixi en els cors de tots, i espero preparar amb vosaltres una ruta enmig del desert, perquè arribi la llum i l’esperança a tothom.

Avui renovo el que ja vaig dir en la meva presa de possessió fa dos anys: que des d’ara i per sempre sóc vostre, ja no em pertanyo a mi mateix sinó a Crist i a aquesta estimada Església d’Urgell.  Jo vull ser entre vosaltres com el qui serveix, essent per a tots servent dels servents de Déu. Us ofereixo la meva persona, tot el que sóc i posseeixo, perquè em rebeu com un pare de tots i un germà en la fe. No sóc jo qui prenc possessió de vosaltres sinó vosaltres de mi, perquè ja abans el Senyor Jesús m’ha cridat a ser apòstol seu, jo que sóc el més petit i feble dels seus germans apòstols. Vinc a fer la voluntat del Senyor i a obrir camins per a la fe convençuda i joiosa. Camins de fe i de comunió, de gràcia i d’esperança que han d’enllaçar totes les comarques i arxiprestats del nostre extens Bisbat.

És l’Any del Rosari, i Santa Maria que sempre ha acompanyat la nostra Diòcesi amb tantes advocacions i que presideix la nostra Santa Església Catedral, ens ajudarà a acollir la gràcia dels començaments que segur que el Senyor ens vol regalar.

Juntament amb vosaltres li presento a la Mare de Déu la meva Pregària confiada, a Ella que és Mare de l’Església, perquè protegeixi tots els fills i filles del Bisbat d’Urgell, perquè ens acompanyi prop del seu Fill amb la seva assistència i el seu consol.

Ella que és Mare del Magníficat, que ens ensenyi a donar gràcies a Déu per la vida cristiana que batega en el Poble de Déu que fa camí a Urgell i pel que hem viscut a prop de l’Arquebisbe Joan Martí, que s’ha lliurat amb molt d’amor al poble cristià i a tots, ha estat un governant prudent i fidel, servidor amatent, que ha guiat amb fermesa i saviesa, els destins d’Andorra, ajudant la seva configuració democràtica i el respecte de la seva sobirania, com a Copríncep.

A Maria que és Mare del Bon Pastor, li demanem avui que protegeixi el meu ministeri apostòlic que ara inicio com a Bisbe diocesà d’Urgell, perquè sigui bisbe de tots, amatent, senzill i humil, portador de pau i de reconciliació, testimoni fidel i coherent de la Resurrecció de Jesucrist, el Bon Pastor. A Ell vull anunciar, en Ell confio, per Ell i amb Ell treballaré perquè Déu sigui estimat i el Regne arribi amb força entre nosaltres.

A Maria que és la Mare de l’Esperança, perquè ens faci valents i esperançats en el seguiment de Jesús, fidels a l’Esperit Sant que és Esperit d’amor i de llibertat, perquè sempre estiguem disposats a sortir a sembrar, a no apagar cap ble que fumegi, a rentar-nos els peus els uns als altres, amb humilitat i amor.

Que els preveres i diaques, els religiosos, els seminaristes i els laics d’Urgell formem una Església viva, agermanada en la comunió i en l’anunci joiós de l’Evangeli, que s’estima i s’esforça per créixer en la fe, en l’esperança i en la caritat, i que col·labora a transformar el món segons l’esperit de les Benaurances.

Finalment a la Mare de l’Alegria, li preguem que sigui sempre el nostre consol i la nostra fortalesa. Que no tinguem por de les dificultats, ni ens deturem en els fracassos.

Que sempre preferim més unir que separar, tornar a sembrar que doldre’ns pel que no va bé, donar la vida fins a la Creu més que guardar-nos-la molt segura però inactiva i sense amor arriscat i fecund. Fer-ho tot perquè el món cregui. Tot perquè Déu sigui conegut, estimat i servit.

Posem tota la nostra confiança en el poder de Crist Ressuscitat, que està assegut a la dreta del Pare, que vol que tots els homes i dones se salvin i arribin a conèixer Déu; que ens regala l’Esperit Sant perquè guiï la nostra Església i la vivifiqui amb els seus dons i carismes; que sempre ens refà amb el seu Amor i ens envia a ser testimonis seus, valents i generosos, creïbles per l’amor amb què ens estimem, i transformadors del món segons el llevat fecund i humil de l’Evangeli.