El meu Adéu-Siau

FESTA DE L'ASCENSIÓ DEL SENYOR

1 DE JUNY DE 2003

Oh, com agraeixo la vostra presència i les paraules plenes d'afecte que, interpretant els vostres sentiments acaben de dir el Sr. Salvador de Montellà, Secretari del Consell de Pastoral del Bisbat i Mn. Ramon Vilardell, Vicari General ! Els meus sentiments envers vosaltres són justament els mateixos: d'agraïment per l'amor i la fidelitat que m'heu mostrat durant els 32 anys que he presidit la venerable Església d'Urgell. I són, en primer lloc, una acció de gràcies al Senyor que ens ha beneït amb el do del seu Esperit Sant, que és el do de l'amor i de la unitat. Potser s'ha compadit de la nostra petitesa i ens ha estalviat augmentar encara més la duresa pròpia d'uns temps de canvis profunds en la cultura, la demografia, els desafiaments polítics, els esforços de l'Església per trobar el seu lloc. Gràcies, Senyor,  perquè heu posat oli a les nostres rodes i ens heu donat pau i amor.

No vull fer pas una repassada del que ha passat. Vull dir-vos què és el que pot explicar la meva vida. On trobo les raons profundes per a conèixer perquè he vingut a viure i actuar tants anys entre vosaltres. És el Símbol de la Fe, que recitarem a la Missa, com cada diumenge, avui ben present en les Lectures Bíbliques de la Festa de l’Ascensió. Deixeu que m'acomiadi de vosaltres proclamant-lo a la meva manera.

Jo crec en un Déu que va crear el cel i la terra, i és el Pare i l'origen de tot, i que cap a Ell tornarà tot. "No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l'autoritat del Pare" (Fets, d'avui), "li demano que il.lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat" (Pau, als d'Efes, avui). No ho coneixem tot, ni jo sé donar raó de la meva vida, tot està cobert d'una ombra de misteri. A mi, però, la fe m'ha donat llum per a caminar: "he conegut la grandesa immensa del poder que obra en nosaltres, els creients...les riqueses de glòria que ens té reservades" (Efes, avui). Quina força, quina esperança he trobat en aquesta presència divina! Per Ell esdevé possible allò que sembla impossible.

Crec fermament en Déu, Pare bo, que ens ha enviat l'ambaixador més gran, el seu propi Fill, Jesucrist, home com nosaltres. "He parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel". "Aquell que, després de la passió, se'ls presentà viu" (Fets avui). Jo, també, germans, us he parlat i us he ensenyat el mateix que el Mestre, Jesús, que tinc per salvador, que és viu i que per Ell viurem. Ho he proclamat de paraula i per escrit. He procurat, sempre acompanyat de les meves febleses, donar-ne testimoni amb la meva manera de viure, ja que cal confessar la fe també amb les obres. Crec que el gran misteri que dóna sentit a una vida i ens dóna esperança és que Crist va morir per salvar-nos i va ressuscitar, i seu a la dreta de Déu Pare, com diu avui Pau als Efesis. És una gran utopia confiar que aquest és, també, i gràcies a Ell, el nostre futur. Doncs que us quedi ben clar: he fet el que he fet perquè sóc un gran utòpic. Prefereixo aquesta utopia al que jo penso que és un absurd: una vida sense el sentit que li dóna la transcendència. D'aquesta esperança n'he tret forces per a tot. Les coses divines i les humanes del meu episcopat s'arrelen aquí: confio que "el mateix Jesús que va pujar al cel, tornarà" (Fets, avui) i jutjarà els homes i la història, tal com diu Marc avui. Al Credo ho diem així: "i des d'allí ha de venir a judicar els vius i els morts i el seu regnat no tindrà fi".

Quina llum més gran, quina força no m'ha donat aquest pensament ! Com vosaltres, he trobat moltes contradiccions, injustícies i proves. Hi ha hagut qui no m'ha comprès, qui m'ha maltractat i qui ha intentat dues vegades de portar-me als tribunals. He lluitat per superar-les perquè el Regne de Crist, que és de veritat i de justícia comença ja aquí i ens fa la vida més feliç, però no he esperat mai trencar la closca de totes les contradiccions. Ho deixo a les mans d'Aquell que ha de tornar. Hi haurà una retribució justa per a tots. Tot es col.locarà al seu lloc. La veritat i la bondat triomfaran. No cal tornar-s'hi amb ràbia ni amb sentiments d'impotència. No som nosaltres els qui tenim la darrera paraula. La veritable justícia està ens mans de Déu. I la farà! Restem tranquils!.

Diumenge que ve celebrem la festa de la Pentecosta. L'Esperit Sant penetra les nostres vides. És llum i força. És amor i esperança. Ens obre els ulls de la fe i ens fa creïble la utopia. "Quan l'Esperit Sant baixi sobre vosaltres rebreu una força per a ser els meus testimonis...fins a la fi del món" (Fets, avui). Crec en l'Esperit Sant. No solament hi tinc fe, en tinc experiència. Ho he sentit i ho he viscut. L'Esperit Sant m'ha portat a seguir Jesús, a venir aquí fa 32 anys, a parlar i escriure, a fer i desfer, a celebrar la fe i l'esperança. Amb vosaltres, que sou l'Església viva d'Urgell. "Tot ho posà als seus peus i ho donà a l'Església...ella que és el seu cos" (Marc, avui). Vosaltres sou, ara,  el seu cos. Som el cos visible de Crist, units a tota l'Església Catòlica. Es pot tocar i es pot palpar el Senyor Jesús en la vida de la comunitat dels creients. Ell està present en l'Església, especialment quan ens estimem com germans, quan estimem els pobres i adolorits, quan llegim les Escriptures, quan, com ara, partim el Pa de l'Eucaristia.

Aquesta és la meva fe, la fe de l'Església que em glorio de professar en Crist Jesús Senyor nostre. La fe que ha donat sentit a la meva vida de pastor entre vosaltres, fins i tot quan he hagut de prendre responsabilitats humanes, i també polítiques com a Copríncep, la fe que m'ha fet entrar a la cambra íntima, al jardí tancat de l'esperança lluminosa, i de l'amor que m'ha fet feliç d'estar entre vosaltres i vosaltres amb mi durant els 32 anys més importants de la meva vida.

Per lema del meu pontificat vaig escollir "La unitat en la caritat". La garba i les roses. Ara ja, a la Seu que jo deixo hi presideix un nou pastor, el Sr. Bisbe Joan Enric Vives, que ja us coneix i us estima. Estimeu-lo també vosaltres com m'heu estimat a mi. Feu pinya al seu costat. Així serà plena la vostra alegria. Donem un nou pas en el caminar de segles. Una nova malla en la cadena apostòlica. Em va precedir Mons. Iglesias, al qui dedico el meu darrer record, i em succeeix Mons. Vives. Us portarà als bons pasturatges, fins que aquest Senyor Jesús que ens va obrir el cel torni a tancar la història i ens porti amb Ell a la glòria. Allà jo hi trobaré els meus pares, que m'educaren en la fe. Els bisbes i els sants d'Urgell. Els 170 preveres i els milers de fidels, els vostres pares i amics meus que ens deixaren durant aquest terç de segle que ha passat. Aquesta és la nostra fe i la nostra esperança. Per això, sota la mirada de Santa Maria d'Urgell,  acabem com acaba la Bíblia: "Amén. Veniu Senyor Jesús".

Per al meu final, per al començament del vostre Bisbe Mons. Joan Enric Vives, mirant sempre endavant amb esperança, podeu respondre amb les vostres mans, mentre jo us dic: Adeu-siau!.

Joan Martí,

Arquebisbe-Bisbe Emèrit d'Urgell