La Seu d’Urgell, diumenge 1 de juny de 2003.
Salvador de Montellà, Secretari del Consell Diocesà de Pastoral.
Excel·lentíssim senyor Arquebisbe, Excel·lentíssim Senyor Bisbe, Molt il·lustres autoritats, Mossens, religiosos i religioses, germans i germanes, tots en Jesucrist.
Ens hem reunit avui a la Catedral per celebrar l’eucaristia en ocasió del relleu en el ministeri episcopal que s’ha produït en la nostra diòcesi d’Urgell, i molt especialment per pregar pel fins ara Bisbe d’Urgell, Monsenyor Joan Martí Alanis, que avui acomiadem, després d’haver conclòs el seu servei en la nostra Diòcesi.
Senyor Arquebisbe: Com a secretari del Consell Diocesà de Pastoral, us adreço aquestes paraules en nom de tots els seglars del Bisbat, una bona representació dels quals som avui aquí per acompanyar-vos en aquest dia tan assenyalat.
Si volguéssim resumir en una sola frase el vostre ministeri al llarg d’aquests anys, penso que la més encertada seria l’amor a Jesucrist i a la seva església, i la voluntat de servei envers aquesta. Quan de jove, un dia vau sentir la crida del Senyor, no sabíeu com ni on us demanaria l’Esperit Sant que exercíssiu el vostre ministeri. El que sí que sabíeu, però, era que Jesús ens va donar com a manament més important que ens estiméssim els uns als altres tal i com ell ho havia fet. I vós féreu realitat aquest amor, entregant la vostra vida a predicar la paraula de Déu. Ara que han passat els anys, ja no és una incògnita allò que l’Esperit esperava de vós. Hem vist que heu respost amb entusiasme aquesta crida que vau sentir un dia, i que heu entregat la vostra vida, la vostra persona, el vostre temps i els vostres esforços a estar al servei de l’església amb amor i entusiasme pel Bisbat d’Urgell. I que ha valgut la pena.
El vostre testimoni i la vostra entrega total, encoratja els cristians que venim al darrere, ens ajuda a veure on pot arribar el compromís amb Crist, i ens dóna un exemple magnífic del que vol dir l’amor a Jesucrist i a la seva església.
La feina d’estar al capdavant no és gens fàcil. Cal saber discernir sobre què és el més convenient pel bé comú, i prendre contínuament decisions difícils que poden resultar polèmiques, i que moltes vegades només s’entenen tenint una visió de conjunt. Per això us hem d’agrair molt especialment que en el vostre episcopat sempre ens hagueu donat un exemple de coherència amb les vostres conviccions, de fermesa en el vostre obrar del dia a dia, i que hagueu portat l’església d’Urgell a bon port. Els seglars també us hem d’agrair que ens hagueu demanat l’opinió a través dels diferents Consells Diocesans: El Consell de Pastoral (un dels primers en haver-se constituït a Espanya), el Consell d’Economia, i tots els altres òrgans de consulta. Gràcies a això, no ens hem sentit al marge d’aquesta església, entesa com a poble de batejats, compartint el sacerdoci del Crist.
Heu sabut menar el ramat. Us hem pogut veure com a veritable pastor, que deixa fer a cadascú segons la seva responsabilitat, però que sempre és allà per ajudar i fer costat en els moments que es presenta una dificultat. Heu estat sempre una persona assequible, disposada a escoltar, i sempre heu estat a punt quan les circumstàncies així ho han demanat. Per això sou tan estimat, i per això som aquí: preneu aquesta celebració com una demostració del nostre més sincer agraïment.
Voldria també adreçar unes paraules de benvinguda a Monsenyor Joan Enric Vives. Ja heu pogut comprovar que el nostre Bisbat té unes característiques ben concretes: per una banda, el món rural, que ha sofert una forta despoblació, i com a conseqüència una davallada en el nombre de vocacions; per altra banda, una gran zona que s’ha consolidat com a destinació turística, i que rep cada cap de setmana un gran nombre de visites, les quals no cerquen tan sols la tranquil·litat de la muntanya, sinó moltes vegades també la de l’esperit. Com podeu veure us enfronteu a un gran repte, ja que heu de guiar un ramat bastant complex, i amb interessos ben diferents. Avui pregarem també a Nostre Senyor perquè us ajudi a continuar la tasca de Monsenyor Joan Martí, i des d’aquí us oferim el nostre ajut, la nostra pregària, i tot allò que necessiteu de nosaltres. Sigueu benvingut, i no dubteu de comptar amb nosaltres, els seglars.
Per concloure aquestes paraules només em resta reiterar-vos el nostre més sincer agraïment, i ho faré d’una forma ben planera. Senyor Arquebisbe: us estimem, us tindrem present en les nostres oracions, i sempre hi haurà un lloc per a vostè en els nostres cors. Per tot el que heu fet, moltes gràcies!