Discurs del Jurament de la Constitució d’Andorra

Mons. Joan Enric Vives i Sicília, Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra

10 de juliol de 2003 a Casa de la Vall

Com tants bisbes d'Urgell en el decurs dels segles, he vingut a aquesta centenària i venerable Casa de la Vall a jurar l'exercici de les meves funcions de Copríncep d'acord amb la nostra Constitució. Els meus predecessors en el Bisbat d'Urgell no vingueren mai a rebre vassallatge, sinó a jurar el seu acatament i el seu sotmetiment “als privilegis, preheminències, prerrogatives, usos i costums d'Andorra”, segons la fórmula del "Manual Digest". Aquesta expressió del nostre clàssic del segle XVIIIè. comprenia el conjunt de drets i llibertats individuals, econòmics i socials que amb el jurament es reconeixien com a principis ordinadors de la vida col·lectiva i condicionants de l'exercici del poder públic del Copríncep i que, com diuen els textos andorrans més antics, tenien com a finalitat garantir als andorrans un estatut de llibertat i de seguretat -"ut libertius et securius habitent in vallibus"- .

Em sento hereu d’aquesta tradició, que té en Sant Ermengol, bisbe d’Urgell, l’origen i les arrels de vertebració espiritual, material, cultural i social d’Andorra, així com de l’Església d’Urgell, en la qual exerceixo el meu episcopat, que al llarg de la història ha maldat sempre per la identitat i la independència d’Andorra.

Després de la Constitució de 1993 el sentit del jurament del Copríncep Episcopal conserva els mateixos continguts essencials. Es tracta de reconèixer que “la dignitat humana és intangible i, en conseqüència, de garantir els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, els quals constitueixen el fonament de l'ordre polític, la pau social i la justícia” (art. 4 de la CPA), així com de reconèixer que la “Constitució vincula a tots els poders públics” (art. 3 de la CPA) i, consegüentment, al Copríncep, els poders del qual deriven d'ella (art. 43 de la CPA).

Permeteu-me que reti aquí un sentit homenatge a la tasca sempre intel·ligent i plena d’esperit de servei que el meu antecessor l’Arquebisbe Joan Martí i Alanis ha tingut durant més de 32 anys al servei del poble andorrà i a qui tant devem per al bon èxit del procés que culminà en l’aprovació i refrendament de la nostra Constitució.

Agraeixo a aquest Consell General que hagi acordat que vingués jo aquí a la Casa de la Vall, perquè és així com es fa més palès el meu anhel de prestar aquest meu jurament, per mi mateix, i davant dels qui, elegits pel poble andorrà -en el qual resideix la sobirania del Principat (art.1.3 de la CPA)-, exerciu les funcions sobiranes de legislar i d’impulsar i controlar el Govern (art. 50 de la CPA).

En el decurs de la història, el poble andorrà s'ha lliurat constantment a ser present i a ser actor de l'evolució del país. Ni els sobirans ni els senyors en l'Edat Mitjana no menystingueren mai la institució popular, l'Assemblea de les Valls, coneguda com "omnium hominum universitatis omnium parrochiarum omnium vallium de Andorra", (acord de 6 de maig de 1275), sinó que potenciaren la seva funció i li donaren l'impuls definitiu amb la creació del Consell General de les Valls el 1419, constituint la primera assemblea representativa del poble andorrà, com ho és també avui aquest Parlament "que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les 7 parròquies" (art. 50 de la CPA).

En l'evolució i configuració de les institucions del Principat els Coprínceps i els representants del poble andorrà han cercat permanentment les vies del diàleg, l'entesa i el pacte, els quals són com la infrastructura sobre la qual s’implementa cadascuna de les seves fites més representatives: des de les donacions dels comtes d’Urgell del segle XIIè., origen del senyoriu episcopal, fins a la vigent Constitució del Principat, passant per les concòrdies entre els andorrans i el bisbe del segle XIIè., les del segle XIIIè. entre els andorrans i el comte de Foix, preludi dels Pareatges, la creació del Consell General de les Valls en el segle XVè. i les seves reformes posteriors en el segle XIXè. i XXè., amb l’adopció plena del sufragi universal.

Així també la nostra Constitució, refrendada al seu dia per la majoria del poble andorrà, és fruit d'una negociació duta a terme pels seus representants i els representants dels coprínceps, per mitjà de la qual s'assolí un acord de totes les tres parts sobre les condicions essencials volgudes per cadascuna d'elles per a la nova configuració constitucional del Principat.

La voluntat del poble andorrà entorn a la institució dels Coprínceps, expressada novament, en refrendar la Constitució del Principat, i el respecte dels pactes constitucionals em permeten assumir les funcions de Copríncep d'Andorra sense situar-me en contradicció amb la meva condició de bisbe de l'Església Catòlica. És així com jo puc continuar mantenint el servei que la Mitra d'Urgell ha prestat al llarg dels segles a l'existència, la identitat i la independència d'Andorra. I és així com jo puc esperar que s’acomplirà la previsió que la Constitució estableix quan proclama que “garanteix a l’Església Catòlica l’exercici lliure i públic de les seves activitats i el manteniment de les relacions de col·laboració especial amb l’Estat d’acord amb la tradició andorrana” (art. 11,3 de la CPA). Aquesta col·laboració enfondeix les seves arrels més enllà del terreny comú de les relacions entre l’Església i els Estats, arribant, per tradició secular i per voluntat renovada del poble andorrà, fins a configurar la relació singular i única de la institució andorrana del Cap de l’Estat amb el Bisbe d’Urgell, tal com queda recollit en el títol III de la nostra Constitució. I aquesta col·laboració especial és la que desitjo que els andorrans i les andorranes, les institucions i les autoritats, i totes les forces socials, mantinguin sempre de cara al Copríncep episcopal i a l’Església d’Urgell.

En aquest moment solemne, en què juro exercir la funció sobirana, que, per voluntat del Poble Andorrà m’encarrega la nostra Constitució, vull expressar alguns dels sentiments i algunes de les conviccions, que de ben segur compartim.

La Constitució del Principat en el seu article 44 assenyala els Coprínceps com a “símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència”. Sóc conscient que és al voltant d’aquesta institució que Andorra ha mantingut i renovat al llarg de la història la seva identitat i dignitat com a poble, la seva independència i la seva sobirania. Alhora, ha estat al voltant d’aquesta institució que el nostre País ha refermat cara endins la seva cohesió interna, la vivència col·lectiva de la seva pròpia tradició, i la consciència de pertinença a un poble, a un país. Participem individualment i col·lectivament d’una tradició, d’uns valors i d’unes vivències seculars, que hem heretat. Aquest sentit de la pertinença a un poble constitueix també un estímul a treballar per un futur, que transcendeix a cadascun de nosaltres. És la petja que pretenem deixar més enllà de nosaltres, en les generacions futures.

Vinc, doncs, a servir aquesta institució vinculada profundament amb la història, la tradició i els més alts valors del poble andorrà. En la mesura que la Constitució m’atorga les responsabilitats de Copríncep, expresso la meva voluntat d’entregar-me a aquesta tasca secular en bé del poble andorrà i em comprometo a treballar per refermar-la.

Estic segur que la saviesa, la prudència i el bon sentit del nostre poble, com ho ha demostrat al llarg de la seva història, sabran crear, mantenir i enfortir les condicions necessàries que donin suport a la institució dels Coprínceps i li permetin dur a terme adequadament la seva funció específica d’exercici de la sobirania, que el poble andorrà els ha confiat. Cap raó no pot justificar l’abandonament d’aquest terreny comú perquè comportaria sempre obrir un procés de degradació institucional, amb greus connotacions i riscs, i de conseqüències imprevisibles.

Pertanyem a un poble sobirà, compromès a “perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social”, tal com diu el Preàmbul de la nostra Constitució. La nostra sobirania ens porta a assumir un compromís col·lectiu com a andorrans. Hem de treballar per un món de llibertat, de justícia, de democràcia i de progrés social. Aquests valors han de ser el signe identificador del nostre poble. Continuadors de la nostra història ens cal ara refermar amb convicció aquests valors en el marc de la nostra complexa societat actual, perquè només els valors uneixen i donen cohesió a un poble, més enllà del seus interessos immediats. Aquest és, al meu entendre, el nostre repte, la nostra aportació generacional.

És el compromís amb aquests valors, viscuts a l’interior de la nostra societat, el que ens ha de fer sentir integrats a la tasca d’humanitzar el nostre món. La nostra andorraneïtat és la plataforma per sentir-nos ciutadans de tot el món, corresponsables de la pau i el benestar de tota la humanitat. Aquesta és una de les derivacions bàsiques de la nostra sobirania: que des de la nostra identitat sapiguem projectar-nos al món, a tot el món, d’acord amb les possibilitats reals de les nostres modestes dimensions.

Ens cal també dirigir la mirada cap al futur, per tal de “garantir –d’acord amb el Preàmbul de la Constitució- per a les generacions futures un medi de vida adequat”. Els hem de lliurar un país digne des del punt de vista econòmic, social, ecològic i cultural. De la mateixa manera que hem sabut construir una economia dinàmica i de progrés, n’estic segur que, a través de l’esforç de la societat civil andorrana, sabrem construir i afermar un futur amb condicions dignes de les generacions que vindran.

També hem de tenir present que els hem de transmetre una societat plena de valors morals, de tal manera que estimuli, des del punt de vista del ple desplegament de les potencialitats de la persona humana, la participació activa en la dinàmica de la mateixa societat. Si la família ha estat la institució bàsica que ha donat fermesa i continuïtat a la nostra societat andorrana, cal que ara continuï viva, refermada, que no abdiqui de la seva funció de ser santuari de l’amor i de la vida, i transmissora d’aquests valors humans que s’obren al seu fonament transcendent. Hem de bastir un país que sàpiga impulsar una sòlida comunitat educativa amb tot el sistema educatiu del país.

En aquesta línia d’afirmació de la nostra identitat ens cal ser amatents en la defensa de la nostra llengua oficial de l’Estat, el català (art. 2 de la CPA). Hem de mantenir-la viva en el conjunt de la nostra societat i, per a això, hem d’aplicar-hi els nostres millors esforços. Hem de ser capaços de bastir, a l’entorn de la llengua catalana, una cultura –agermanada i unida a la de tots els pobles aplegats en la mateixa llengua- que doni prestigi i força a la nostra creativitat cultural, que aixequi el nivell de la nostra vivència de la cultura i ens doni sentit i capacitat crítica per a progressar com a societat. Som conscients de la nostra específica responsabilitat de projectar internacionalment la llengua catalana, atès que, com a Estat que som, tenim l’oportunitat de fer-la present arreu com el nostre idioma oficial.

Formar part de la família andorrana és participar d’aquell espai públic del bé comú que la nostra Constitució designa com a Estat democràtic i social. La millor manera de ser un poble socialment ben cohesionat és estar molt amatents a aquells andorrans i andorranes que, per les causes que siguin, necessiten ajuda per a tirar endavant dignament les seves vides. Un poble revela la seva dignitat amb la manera com tracta els ciutadans més febles d’aquest poble. Aquest afany de justícia social no és solament en benefici de qui rep, sinó també de qui contribueix i dóna, ja que exercir aquesta solidaritat dóna força i cohesió a tot el conjunt de la societat.

És pensant en el futur d’Andorra i de l’andorraneïtat que totes les institucions constitucionals del país hem de treballar –cadascuna en el camp que li correspongui, però totes en la mateixa direcció- per obrir les perspectives de futur que Andorra es mereix.

Us acabo d’expressar els meus sentiments i conviccions en el moment solemne de jurar la Constitució democràtica que el poble andorrà s’ha donat. Per a acabar us vull ressaltar que tot això és el meu compromís personal. La dignitat que em confereix la Constitució és la que m’estimula a posar-me, juntament amb S.E. el Copríncep francès, al servei d’aquest poble, d’aquest Estat, per a la defensa de la seva identitat, de la seva independència, de la seva sobirania i dels seus valors propis i peculiars, configurats a través de la història de tantes i tantes generacions i amb la voluntat de projectar-los en un futur que desitjo ple d’èxits materials i morals per a Andorra i per a cadascun dels seus ciutadans.

Que Déu m’hi ajudi!. Que la Mare de Déu de Meritxell, que ara pujaré a venerar en el seu Santuari Nacional, vetlli pel poble andorrà!