|
|
descarregueu-lo en PDF |
Dijous dia 10 de juliol tindrà lloc a la Casa de la Vall d’Andorra la Vella el solemne acte de jurament de la Constitució del Principat per part de Mons. Joan Enric Vives i Sicília, nou Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra.
El Copríncep episcopal va assolir el càrrec el dia 12 de maig passat en succeir Monsenyor Joan Martí Alanis en l’episcopat de la diòcesi d’urgell.
L’acte començarà a les 5 de la tarda. Abans haurà estat rebut a la frontera amb Espanya per les autoritats andorranes que l’acompanyaran a la Casa de la Vall. Aquí tindran lloc l’acte de jurament de la Constitució, la imposició de les insígnies, els discursos del M.I. Sr. Síndic i de S.E. el Copríncep i la tradicional fotografia amb tots els Consellers.
Seguidament i acompanyat per les autoritats es dirigirà al Santuari nacional de la Mare de Déu de Meritxell, Patrona d’Andorra, on pregarà per la prosperitat de la nació andorrana i consagrarà el Principat a la Verge Maria.
Finalment serà acompanyat per les autoritats fins a la frontera amb Espanya, donant per acabada la seva primera visita oficial al Principat.
§ Nascut el 24 de juliol de 1949 a Barcelona. Tercer fill de Francesc Vives i Pons (mort en 1995) i de Cornèlia Sicília Ibáñez, petits comerciants.
§ Ordenat de prevere a la seva parròquia natal, Sta. Maria del Taulat de Barcelona, el 24 de setembre de 1974 i incardinat a l'Arxidiòcesi de Barcelona.
§ Elegit Bisbe titular de Nona i auxiliar de Barcelona el 9 de juny de 1993, fou ordenat de Bisbe a la S. E. Catedral de Barcelona el 5 de setembre de 1993.
§ Nomenat Bisbe Coadjutor de la diòcesi d'Urgell el 25 de juny del 2001. Rebé el càrrec el 29 de juliol, en una celebració presidida per Mons. Manuel Monteiro de Castro, Nunci Apostòlic a Espanya i Andorra.
§ El 12 de maig de 2003 succeeix Mons. Joan Martí i Alanis, com a nou Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra.
Estudis:
§ Després del Batxillerat cursat a l'Escola "Pere Vila" i a l'Institut "Jaume Balmes" de Barcelona, entrà al Seminari de Barcelona el 1965 i hi estudià Humanitats, Filosofia i Teologia, al Seminari Conciliar de Barcelona i a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció St. Pacià).
§ Llicenciat en Teologia per la Facultat de Teologia de Barcelona el desembre de 1976.
§ Professor de Llengua Catalana per la JAEC revalidat per l'ICE de la Universitat de Barcelona el juliol de 1979.
§ Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació –secció Filosofia–‑ per la Universitat de Barcelona el juliol de 1982.
§ Ha realitzat els cursos de Doctorat en Filosofia a la Universitat de Barcelona (1990-1993).
Càrrecs eclesials:
§ Membre fundador i consiliari del Moviment de Joves Cristians en ambients populars JOBAC (1975-1987).
§ Formador (1987-1991) i després Rector del Seminari Conciliar de Barcelona (1991-1997).
§ Secretari del Consell Presbiteral de l'Arxidiòcesi de Barcelona (1978-1989) i Membre i Secretari del Col·legi de Consultors (1985-1995).
§ Secretari del Consell Episcopal de Barcelona (1988-1990) i del Consell Assessor del Cardenal Narcís Jubany (1987-1990).
§ Delegat episcopal a "Justícia i Pau" de Barcelona (1978-1993).
Activitats docents:
§ Professor d'Història de la Filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1983-1993) i a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de la Universitat "Ramon Llull" (1988-1993).
§ Vicedegà de la Facultat de Filosofia de la Universitat "Ramon Llull" (1989-1993) i membre del Patronat de la Fundació privada per a la Universitat "Ramon Llull" (1991-1994).
§ Activitats principals que actualment exerceix:
§ Bisbe coadjutor d'Urgell (des de juliol del 2001).
§ Bisbe Secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense (des de 1997).
§ Membre de les Comissions de Seminaris i Universitats (des de 1993), i de Pastoral Social (des de 2002), i fou d'Ensenyament i Catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola (des de 1993-2002).
§ Bisbe encarregat d'Ensenyament (1993-2002), de Seminaris i Pastoral Vocacional pels Bisbes de Catalunya (des de 1993).
§ Té publicats algunes conferències i articles, és membre dels Patronats de diverses Fundacions al servei de l'atenció als ancians, als disminuïts psíquics i a l'educació cristiana, i ha estat guardonat amb la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona el 1999.
El BISBAT D'URGELL -Església sufragania de la Metropolitana de Tarragona-, amb seu o capital la ciutat de la Seu d'Urgell, té 7.630 Km. quadrats i una població de 184.395 habitants (segons el cens de 1995): És el de més gran extensió d'els vuit que tenen la seu a Catalunya i, per contra, el de més escàs poblament. Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre-Monçò, Tolosa, Pamiers i Perpinyà. Ha estat fonamentalment vinculat, des dels temps més llunyans, a les comarques que durant l'edat mitjana constituïren els comtats d'Urgell, Pallars i Cerdanya, amb els quals s'identifica i forma una unitat històrica i geogràfica mantinguda fins als nostres dies. Ocupa, totalment o parcial, les comarques del Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, la Segarra, l'Urgell, el Pla d'Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran. També, el Principat d'Andorra, amb 468 Km2 i 63.000 habitants dels totals més amunt esmentats.
La jurisdicció del Bisbat s'estén a 363 parròquies, bé que algunes tenen avui una població molt reduïda. Gairebé totes arrenquen d'èpoques llunyanes, com ho denoten els mateixos sants titulars de les seves esglésies, car els més repetits són Santa Maria (en 90 esglésies parroquials, de més a més de l'església catedral), Sant Pere (35), Sant Martí (29), Sant Serni (24), Sant Esteve (23), Sant Miquel (19), Sant Andreu (17), Sant Julià (12), Santa Eulàlia (11), Sant Vicenç i Sant Fèlix (10)... Moltes esglésies del bisbat -parroquials o no-, conserven, totalment o parcial, elements d'un gran interès arquitectònic, i són trenta-sis les que tenen la consideració de Béns culturals d'interès nacional. Les parròquies, cap al final del segle IX, apareixen encara agrupades per valls i contrades (pagus), sense precisió dels lligams que les unien. Sobre aquesta distribució, però, es constituïren els ardiaconats, transformats en deganats a la segona meitat del segle XIII (Urgellet, Cerdanya, Bergadà, Vall de Lord, Urgell, Tremp i Montenartró) i, després, en oficialats (Major, Cerdanya, Berga, Solsona, Cardona, Oliana, Ponts, Sanaüja, Guissona, Agramunt, Balaguer, Tremp, Sort, Tírvia i Cardós). Aquesta ordenació territorial, mudada en arxiprestats en l'època moderna, és merament convencional i ha experimentat diversos canvis en el decurs del temps. Actualment, són 16 els arxiprestats, acoblats en cinc zones pastorals.
El bisbat, sense excloure la possibilitat d'un origen més remot, era ja constituït al començament del segle VI. El primer bisbe conegut, Sant Just, figura entre els participants al concili de Toledo (531) i als de Lleida i València (546). Els seus successors també prengueren part regularment en els concilis de Toledo.
Andorra i la Mitra d’Urgell han estat íntimament lligats des de temps immemorials.
Evangelitzades segurament des de la veïna seu episcopal d'Urgell, florent, sota el govern de Sant Just, ja a la primera meitat del segle VI, les Valls d'Andorra són explícitament esmentades en l'acta de consagració de la nova catedral, del 839, entre els territoris compresos dins els límits geogràfics de la diòcesi.
A més de la jurisdicció eclesiàstica, els prelats de la Seu hi exerceixen també, des de fa gairebé un mil·leni, una autoritat d'ordre temporal, la qual té el seu origen en la transferència, a favor d'ells i de la seva església, dels béns i drets hereditaris que els comtes d'Urgell posseïen en aquella part del comtat. Les propietats cedides pel comte Borrell, el 988, al bisbe Sal·la, a canvi de les que el bisbat tenia a la Cerdanya i al Berguedà, i la renúncia d'Ermengol VI l'any 1.113, en mans del bisbe Pere Berenguer, dels drets alodials i senyorials que li pertanyien a les valls de la Valira des del monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles en amunt, representen els dos moments culminants del progressiu abandó del territori andorrà en poder de la Mitra i del seu traspàs del domini comtal a la senyoria episcopal. Aquesta fou compartida pels bisbes urgellesos, a partir del segle XI, amb el comte de Caboet, en qualitat de feudataris, i després, en idèntiques condicions, amb els seus successors els vescomtes de Castellbó (1.186) i els comtes de Foix (1.226).
Els pareatges del 1.278 i 1.288, concertats pel bisbe Pere d'Urtx i Roger Bernat III de Foix, augmentaren substancialment les atribucions i prerrogatives dels comtes foixans i convertiren de fet el feu andorrà en un condomini indivís i solidari. Els drets de la casa de Foix, incorporats finalment a la corona de França, passaren, a títol personal, al president de la República Francesa.
El règim polític d'Andorra queda a l’actualitat establert per la vigent Constitució del Principat.
Aquesta Constitució fou elaborada per una comissió amb representació d'ambdós Coprínceps i del Consell General durant els anys 1991-1992. Adoptada pel Consell General el 2 de febrer de 1993, fou aprovada pel poble andorrà en referèndum el 14 de març de 1993. Els Coprínceps la sancionaren i promulgaren el 28 d'abril de 1993, entrant en vigor el 4 de maig de 1993, dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
La Constitució del Principat d'Andorra proclama la sobirania del poble andorrà i el Coprincipat parlamentari com a règim polític propi d'Andorra. Aquest règim s'estructura com Estat independent, de dret, democràtic i social. Conseqüentment es proclamen els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans que s'imposen a tots els poders de l'Estat, i s'adopta el principi de la divisió de poders: el legislatiu, que correspon al Consell General, l'executiu exercit pel Govern i el Judicial que s'atribueix al Consell Superior de la Justícia. El Tribunal Constitucional és l'intèrpret suprem de la Constitució.
En el marc d'aquesta
estructura constitucional els Coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de
l'Estat i n'assumeixen la representació més alta. Arbitren i moderen el
funcionament dels poders públics i de les institu-cions, garanteixen les
tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns i manifesten el
consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment. Cada Copríncep
nomena un representant personal a Andorra i crea i estructura lliurement els
propis Serveis, que consideri necessaris per a la realització de les seves
funcions.
Dels Coprínceps
Article 43
1. D'acord amb la tradició institucional d'Andorra els coprínceps són, conjuntament i indivisa, el Cap de l'Estat, i n'assumeixen la representació més alta.
2. Els Coprínceps, institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d'Urgell i el President de la República Francesa. Llurs poders són iguals i derivats de la present Constitució. Cadascun d'ells jura o promet exercir les seves funcions d'acord amb la present Constitució.
Article 44
1. Els coprínceps són símbol i garantia de la permanència i continuïtat d'Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l'esperit paritari en les tradicionals relacions d'equilibri amb els Estats veïns. Manifesten el consentiment de l'Estat andorrà a obligar-se internacionalment, d'acord amb la Constitució.
2. Els Coprínceps arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions, i a iniciativa ja sigui de cadascú d'ells, ja sigui del Síndic General o del Cap de Govern, són informats regularment dels afers de l'Estat.
3. Llevat dels casos previstos en la present Constitució, els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Dels actes dels Coprínceps se'n fan responsables qui els contrasignen.
Article 45
1. Els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, que n'assumeixen la responsabilitat política:
a) Convoquen les eleccions generals d'acord amb la Constitució.
b) Convoquen referèndum d'acord amb els articles 76 i 106 de la Constitució.
c) Nomenen el cap de Govern segons el procediment previst en la Constitució.
d) Signen el decret de dissolució del Consell General segons el procediment de l'article 71 de la Constitució.
e) Acrediten els representants diplomàtics d'Andorra a l'estranger, i els representants estrangers a Andorra s'acrediten davant de cadascun d'ells.
f) Nomenen els titulars de les altres institucions de l'Estat d'acord amb la Constitució i les lleis.
g) Sancionen i promulguen les lleis segons l'article 63 de la present Constitució.
h) Manifesten el consentiment de l'Estat per a obligar-se per mitjà dels tractats internacionals, en els termes previstos en el capítol III del Títol IV de la Constitució.
i) Realitzen els altres actes que expressament els atribueix la Constitució.
2. Les disposicions previstes en els apartats g) i h) d'aquest article han d'ésser presentades simultàniament a un i altre copríncep que han de sancionar-les i promulgar-les o manifestar el consentiment de l'Estat segons el cas, i n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze.
En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva l'acte pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys d'un dels coprínceps.
3. Quan concorrin circumstàncies que impedeixin per part d'un dels coprínceps la formalització dels actes enumerats en l'apartat 1 del present article dins dels terminis constitucionalment previstos, el seu representant ho ha de notificar al síndic general o, en el seu cas, al cap de Govern. En aquest supòsit, els actes, normes o decisions afectats entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la signatura de l'altre copríncep i la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general.
Article 46
1. Són actes de lliure decisió dels coprínceps:
a) L'exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia.
b) La creació i l'estructuració dels serveis que considerin necessaris per a la realització de les seves funcions institucionals, el nomenament dels seus titulars i el seu acreditament a tots els efectes.
c) La designació dels membres del Consell Superior de la Justícia, d'acord amb l'article 89.2 de la Constitució.
d) El nomenament dels membres del Tribunal Constitucional, d'acord amb l'article 96.1 de la Constitució.
e) El requeriment de dictamen previ d'inconstitucionalitat de les lleis.
f) El requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació.
g) La interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d'afectació de llurs funcions institucionals, en els termes dels articles 98 i 103 de la Constitució.
h) L'atorgament de l'acord per a l'adopció del text d'un tractat internacional, d'acord amb les previsions de l'article 66, abans de la seva aprovació en seu parlamentària.
2. Els actes derivats dels articles 45 i 46 són exercits personalment pels Coprínceps, llevat de les facultats previstes a les lletres e), f), g) i h) del present article, que poden ésser realitzats per delegació expressa.
Article 47
El pressupost general del Principat ha d'assignar una quantitat igual a cada copríncep, destinada al funcionament de llurs serveis, de la qual poden disposar lliurement.
Article 48
Cada copríncep nomena un representant personal a Andorra.
Article 49
En cas de vacança d'un dels Coprínceps la present Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els seus ordenaments respectius, a fi que no s'interrompi el funcionament normal de les institucions andorranes.