Talls de veu
Mons. Joan Martí Alanis (1)
Mons. Joan Martí Alanis (2)
Mons. Joan Martí Alanis (3)
Mons. Joan Enric Vives (1)
Mons. Joan Enric Vives (2)
Mons. Joan Enric Vives (3)
Mons. Joan Enric Vives (4)

Monsenyor Joan Enric Vives és, des del 12 de maig al migdia, el nou Bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, després de la successió episcopal que es va dur a terme en la Catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

L’arquebisbe Joan Martí i Alanis, ara ja arquebisbe-bisbe emèrit d’Urgell, va iniciar l’acte mostrant als membres del Col·legi de Consultors del Bisbat la carta de la Santa Seu en la qual s’admet la seva renúncia per raons d’edat. Tal i com preveu el Codi de Dret Canònic en el Cànon 401, 1:

“El bisbe diocesà que hagi complert els setanta-cinc anys d’edat és pregat que presenti la renúncia del seu càrrec al Summe Pontífex, el qual, després de sospesar totes les circumstàncies, proveirà”.

Després, el bisbe Joan Enric Vives va mostrar un altre document de la Santa Seu en el qual es recorda que, com a bisbe coadjutor, en quedar vacant la seu d’Urgell ell assumeix el càrrec de bisbe titular de forma immediata, tal i com preveu també el mateix Codi de Dret Canònic en el Cànon 409, 1:

“En quedar vacant la seu episcopal, el Bisbe coadjutor esdevé immediatament Bisbe de la diòcesi per a la qual fou constituït, mentre n’hagi pres possessió legítimament”.

El Col·legi de Consultors va donar fe de la documentació i es va materialitzar d’aquesta manera la successió de l’arquebisbe Joan Marti en el bisbe Joan Enric Vives.

L’arquebisbe Joan Martí va presentar a la Santa Seu la seva renúncia al càrrec, per raons d’edat, fa mes d’un any, després d’haver demanat el nomenament d’un bisbe coadjutor amb dret a successió. El 25 de juny del 2.001 havia estat nomenat Joan Enric Vives i Sicília i el 29 de juliol 2001 havia pres possessió del càrrec en un acte solemne a la Catedral de la Seu d’Urgell.

Monsenyor Joan Marti i Alanis ha estat al davant de la diòcesi d’Urgell al llarg de més de trenta-dos anys i ha acompanyat el procés de modernització del Principat d’Andorra. Ha donat un impuls definitiu al reconeixement dels drets humans a Andorra i ha dut a terme la reforma constitucional.

La seva presència ha marcat la transició política d’ Andorra fins a donar-li l’estatut d’estat modern i de país internacionalment reconegut, a través de la primera constitució del país, votada en referèndum pel poble andorrà el 14 de març de 1993.

La seva acció pastoral ha donat estabilitat a un territori pirinenc que passava per una crisi de despoblament. També ha viscut moments tràgics, com els aiguats de 1982, que van afectar tot el Pirineu i molt especialment les terres del Bisbat d’Urgell.

El Sant Pare Joan Pau II li atorgà el títol o dignitat d’arquebisbe “ad-personam” –la qual conserva– el 25 de juny de 2.001 en reconeixement “del seu zel i diligència en el compliment del seu ministeri episcopal” al capdavant de la diòcesi d’Urgell.

Monsenyor Joan Enric Vives i Sicilia ha estat treballant intensament a la diòcesi d’Urgell en els darrers dos anys, després del seu nomenament. Havent visitat pràcticament la totalitat de les parròquies del Bisbat i havent mantingut trobades amb les principals institucions andorranes, com el Cap de Govern, el Consell General i el Consell Superior de la Justícia.

El 12 de maig del 2003, doncs, accedí al nou ministeri amb ple coneixement de la realitat del bisbat i també dels necessitats del coprincipat.