Estimats pares, padrins, avis i la resta de parents i amics:
Primer que res us he de felicitar. Amb aquest acte esteu donant un testimoni de la vostra fe, en escollir per al vostre fill/a el camí del Regne de Déu que ens va anunciar Jesús, proposant-nos el Baptisme com el ritus d’entrada al club dels seus amics. Amb aquest fet opteu per una paternitat plena: ara ja sou pares en la naturalesa i manifesteu voler-ho ser també en la vida sobrenatural. Compartireu amb el Pare del cel aquesta darrera paternitat, ja que, després del baptisme, el vostre fill/a ho serà també de Déu, plenament, per adopció.
Amb aquest acte manifesteu la vostra obediència al manament de Jesús: Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el jo us he manat.
Quines meravelles fa el Baptisme? Estava profetitzat en el llibre d’Ezequiel, que hem escoltat. Mireu, quina formosor!: Abocaré sobre vosaltres aigua pura, perquè sigueu purs de tota màcula, (…) us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre. (…) Posaré dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els meus decrets. (…) Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.
Tot això es vol simbolitzar en vessar l’aigua damunt el cap del qui és batejat. Així com l’aigua engendra vida, exuberància, floració, fruits abundants, salut, higiene, bellesa i tota mena de béns; també, pel baptisme, amb l’aigua vessada, som empeltats en les riqueses inefables de la vida divina i entrem de ple en el pla de la salvació de Déu.
El Senyor ens acull en el seu ramat i te cura de nosaltres, com ho hem repetit en el Salm: El Senyor és el meu pastor, no em manca res. El diví Pastor pren sota la seva cura i protecció el nou batejat: El guia per camins segurs per l’amor del seu nom. És així com la seva bondat i la seva misericòrdia l’acompanyen tota la vida, fins a viure anys i més anys a la casa del Senyor. És aquest el projecte amorós de Déu per al vostre fill/a. Millors promeses no podríeu desitjar ni esperar per a ell/a.
>Tot i això, aquesta immensa riquesa de vida sobrenatural és tan sols el començament, una llavor sembrada en terra bona: l’ànima del batejat; una llavor que romandrà en hivernació, esperant que arribi el temps propici per al seu desenvolupament que, en aquest cas, serà el temps de l’ús de raó. Déu hi ha posat la terra i la sembra i ha confiat als pares i, en el seu defecte als padrins, el conreu de la terra i de la sement. Vosaltres sou els hortolans, els jardiners. Al jardí o a l’hort el miracle el fa la natura, però l’amor i la dedicació del jardiner i el conreu exquisit del mateix són la clau de l’èxit.
Tots coneixem, quan passem per davant d’un jardí, quin és el talant del seu jardiner: la terra neta, la humitat suficient, les tanques protectores ben posades, la porta ben segura, etc., ens donen el retrat de qui en té cura.
Com i quan heu de tenir cura del jardí espiritual del vostre fill/a o afillat? Comencem per “el quan”. El nen, des del primer moment de la seva vida, recull en la memòria totes les actituds, els gestos i les paraules que es produeixen al seu entorn. Ell captarà perfectament quan us tracteu amb respecte i amor, quan sou acollidors amb els altres, quan us dirigiu a l’Ésser invisible però summament important, per mitjà de les vostres oracions. En això captarà ell el vostre sentit de la transcendència, la vostra religiositat, la vostra vida espiritual. Així, en secret, fan ells l’aprenentatge de les coses ordinàries de la vida. Així, per exemple, és com aprendran a parlar: escoltant els sons de la veu i aprenent, per les vostres reaccions, el sentit dels mateixos. Aviat veureu com comencen a dir coses i com les seves paraules tenen sentit. Ell parlarà en català certament sense cap altra escola que les vostres vides i sense altres mitjans que allò que ocorre al voltant seu. Feu, si us plau, que de la mateixa manera, aprengui a dirigir-se a Déu, a confiar en ell i a estimar-lo.
“Què és” allò que li heu d’ensenyar? Ho hem escoltat a l’Evangeli de Sant Mateu: Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i: Estima els altres com a tu mateix. Aquest és l’aprenentatge primordial i indispensable, perquè l’amor és el compendi de tota la llei i de tot el missatge cristià: l’amor a Déu i als altres ho conté tot. Ensenyeu-li aquell amor -vivint-lo en la seva presència- i també l’amor al pròxim i la manera de posar-lo en pràctica i de manifestar-lo. Aquest és el fonament que no pot faltar. Després vindrà la Catequesi i, sobre el fonament que vosaltres haureu posat, aprendrà a ampliar els coneixements sobre la fe i els detalls d’una rica relació amb Déu i amb els homes.
Feliços vosaltres, si empreneu amb responsabilitat aquesta tasca; la única que podrà assegurar al vostre fill/a una vida positiva i bella, capaç de produir-li la felicitat que per a ell/a somnieu. I capaç també de donar-vos a vosaltres el goig de la vocació paterna portada a bon terme. La vostra felicitat com parella té una sola possibilitat: l’Èxit en la vostra mútua relació i la consciència d’una paternitat reeixida.
Lectures:
- Ex 36, 24 – 28
- Sal 22, 1 – 3ª, 3b – 4.5.6
- Mt 22, 35 -40