Germans molt estimats, en Jesús ressuscitat:
Aquesta és una nit molt especial, la gran nit; i aquesta celebració és la més important i significativa de la litúrgia cristiana, la celebració per excel·lència. En aquest temps poc generós en bones notícies, aprofitem en profunditat aquesta nit santa per a fer-nos ressò de LA GRAN NOTÍCIA: la que va tenir unes dones per destinatàries directes, en aquella matinada del Diumenge. La notícia, portada per boca d’àngels, deia així: No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit.
La nostra atenció, amb la dels apòstols, es concentra a les afores de Jerusalem, a la vora del sepulcre d’un condemnat a mort. Unes dones que havien anat, tot just a trenc d’alba, a embalsamar el difunt, van afirmar amb rotunditat que havien rebut una comunicació celestial, segons la qual, Jesús havia ressuscitat, tal com ho tenia anunciat als seus amics, feia algun temps. Si la notícia era certa, tot el que Jesús havia dit i fet era veritat, i tots quants s’han fiat d’ell no són seguidors d’una doctrina fantasiosa per a consol de temorencs o de faules d’un llibre fascinant de relats, sinó afectes a una persona que havia existit realment i que, amb un carisma reconegut pels seus contemporanis, s’havia presentat com Fill de Déu i Salvador del món.
Ara, doncs, aquell Jesús a qui hem conegut com fidel a l’amor fins la mort, viu per sempre, i en ell i en la seva obra, Déu ha manifestat personalment qui és ell per a nosaltres: amor total i sense cap reserva. Ara sabem per a què estem en aquest món, i on anem: perquè Jesús que és el model, el cap de la humanitat redimida i el primogènit dels germans, ha viscut el recorregut complet: de Déu a Déu, passant per la vida terrenal contingent, fins a arribar a la vida celestial transcendent.
En la celebració litúrgica d’aquesta nit hem repassat la preparació històrica de l’insospitat i diví fet de salvació que estem celebrant. Els llibres històrics ens han presentat la creació del cosmos i de l’home; l’elecció d’Abraham, el nostre pare en la fe; la vocació i la conducció d’un poble elegit, en qui es realitzaria el pla salvador de Déu. En els profetes hem escoltat paraules d’esperança i d’estímul, amb que refrescaven la memòria del poble referent a les promeses, com quan anunciaven: Vessaré sobre vosaltres un aigua pura que us purificarà… Us donaré un cor nou…Us infondré el meu Esperit…Us estimaré amb eterna misericòrdia i us saciaré amb tota classe de béns…Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre Déu.
En el Nou Testament hem escoltat com, amb veu exaltant, se’ns comunicava el compliment de les promeses. Tot el que s’havia anunciat abans, s’ha fet realitat perquè, passades les hores tenebroses de la passió de Jesús, la llum de la vida nova irromp en el món sense aturador i pren possessió de l’escena sencera.
Aquesta, germans, és la més gran i sorprenent notícia de la Història: Jesús, invisible, però realment present com el Senyor ressuscitat, ens acompanya aquesta nit i ens comunica plenament la seva nova vida. Ens iniciem en ella pel baptisme i ens conforta en el camí la celebració de l’Eucaristia perquè, en comunió amb ell, fem via segura cap a la nostra pròpia resurrecció.