Aquest era, a grans trets, Mn. Josep Tàpies. Els mateixos enemics estaven convençuts d'aquesta postura serva i, tal volta degut això, no el varen molestar fins el dia mateix del martiri. Ni quan, el 21 de juliol, acudia a l'escorcoll del temple, ni el 23, quan anava a protestar, - sempre vestit de sotana, mantell i capell, així anà al martiri -, per la detenció de mossèn Pere Martret i de mossèn Silvestre Arnau, ecònom i vicari parroquial de la Pobla de Segur respectivament, i companys de martiri; ni quan, el 6 d'agost, passava davant els guàrdies milicians, tot anant a confessar-se a casa de mossèn Joan Auger, a qui deia: "Sí, morirem per la fe". Els contraris sempre el consideraven al seu abast i ell, ben ferma la mà a l'arada, no se'n tornà en cap moment enrere.