Mn. Josep Boher i Foix

El dia 13 d'agost d'aquell any trist per a la història de la nostra terra, uns milicians vinguts de fora es presentaren a la Pobleta i preguntaren pel servent de Déu. Eren les primeres hores del matí. El President del Comitè Local acompanyà a la casa parroquial aquells visitants "il•lustres". Intercedí a favor de mossèn Josep. El resultat fou negatiu. Fou detingut. El seu delicte: ser sacerdot.

Fou traslladat a la Pobla de Segur, a la seu del Comitè Local. Allà es va reunir amb els seus companys de martiri; sense cap mena de judici, aquell mateix matí, fou conduït, amb altres sis germans de ministeri, com un xai mut i mansuet, a les portes del cementiri del Salàs de Pallars on fou vilment immolat "in odium Christi" i per la seva condició sacerdotal.

El crit de "Visca Crist Rei" coronà el martiri d'aquest nostre Beat i dels altres sis germans de presbiteri. Creien, amb una fe sense esquerdes, que Jesús era el seu Rei i Senyor.