Val la pena posar de manifest el testimoni de la Sra. Maria Pilar Rius Blanco. Avui, com en aquell moment, viu a la Pobla de Segur.

Mossèn Francesc Castells era fill adoptiu de la seva família i era considerat com un germà de la seva àvia Pilar. Recorda que, a finals de juliol de 1936 una trucada telefònica del Comitè local de la Pobla de Segur els comunicava que el servent de Déu es trobava detingut pel Comitè local de Linyola. Volien saber si els seus familiars es feien responsables de la persona de Mn. Francesc. Donaren la cara per aquell que consideraven de la seva pròpia família i que en no poques ocasions els havia ajudat. Els germans Rius Areny es desplaçaren fins a Linyola a recollir al nostre biografiat. L'acolliren humana i cristianament a la seva llar de la <Pobla de Segur, que n'era també la de mossèn Francesc. La Sra. Maria Pilar Rius recorda perfectament que el avui Beat, Francesc Castells, presentava un aspecte desolador. Havia sofert sevícies físiques i morals i fins el dia 13 d'agost, precisament el dia que fou vilment immolat, no es pogué posar els mitjons perquè tenia els peus inflats. La Sra. Maria Pilar Rius recorda perfectament aquell llunyà 13 d'agost de 1936. Eren aproximadament les 10 del matí. Es presentaren uns milicians preguntant per Mn. Francesc. S'entrega sense resistència. Digueren que havia d'acompanyar-los a Lleida a declarar. Les paraules dels assassins res tenien a veure amb les seves pèrfides intencions. Tot estava decidit. De bell antuvi la sentència havia estat dictada. Mn. Francesc i els seus sis companys sacerdots havien de ser afusellats al cementiri de la Pobla de Segur. Però, com sigui que els seguia un grup considerable de gent, decidiren dur a terme el seu vil propòsit al cementiri de Salàs de Pallars. No volien testimonis. Però, ja que Déu beneeix la bondat i la fidelitat, volia que aquell nou Divendres Sant tingués altres testimonis més que els propis botxins. Gent de la població de Salàs de Pallars i alguns vinguts de la Pobla de Segur presenciaren la culminació del sacrifici començat unes hores abans, i en el cas de mossèn Francesc Castells, de mossèn Pere Martret i de mossèn Silvestre Arnau, uns dies abans. Tot seguit la notícia arribà a la Pobla de Segur. El pànic i la consternació s'apoderaren de la majoria dels pobletans.

Sense judici previ, sense cap tipus de sumaríssim, mossèn Francesc Castells Brenuy fou sacrificat exemple de Jesús l'únic sacerdot de la nova Aliança.